Aquesta última setmana hem vist com en l’àmbit institucional s’ha volgut revertir la mala situació del sector cultural amb l’aprovació de l’Informe de la subcomisión para la elaboración de un Estatuto del artista al Congreso de los Diputados. Però també el cas del Boni, membre fundador de Barricada, que després de ser-l’hi diagnosticat càncer de laringe, va ser operat. Per culpa de la malaltia va perdre la veu. A raó d’aquests dos casos, analitzem la reforma del sector que s’està duent a terme. Una reforma que ha de donar pau material als artistes, per tal de poder tenir la seguretat que si l’eina del seu treball, la veu, la mà o el magí, fallen. Una reforma per poder subsistir, sense que hagi de dependre de la seva renda.

Què són i fan els artistes?

El 1980 la UNESCO des de Belgrad aprovava la “Recomanació relativa a la condició de l’artista”. Una resolució on es recomanava als seus estats membres les facilitats necessàries perquè els artistes i creadors poguessin exercir les seves responsabilitats en igualtat de condicions a la resta de ciutadans, alhora que preservar la seva inspiració creadora i la seva llibertat d’expressió. Establia diferents recomanacions per tal que els poders públics en poguessin garantir la seva vida material i espiritual.

D’aquesta manera es definia a l’artista i creador com “tota persona que crea o que participa, per a la seva interpretació, en la creació o recreació d’obres d’art, que considera la seva creació artística com un element essencial de la seva vida, que contribueix així a desenvolupar l’art i la cultura i que és reconeguda o demana que se la reconegui com a artista, hagi entrat o no en una relació de treball o altra forma d’associació”.

El sector cultural no pot ser subestimat per la seva font generadora d’ingressos; el 2010 representava el 3,9% del valor afegit brut del total de l’economia catalana i donava feina a 164.000 persones. Això representava el 5,2% del conjunt de persones ocupades del principat.

Fa una setmana la comissió de Cultura del Congreso de los Diputados aprovava l’Informe de l’Estatut de l’Artista. Un informe que com descriu l’agència Europa Press: “se centra en los tres principales problemas que los representantes de la cultura trasladaron a la comisión: Fiscalidad; protección laboral y Seguridad Social; y compatibilidad de entre prestaciones por jubilación e ingresos por derechos de autor.”

Aquestes propostes les podem trobar també a l’informe del CONCA: 36 propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura (2014). Així podrem entendre les problemàtiques del sector i com fer-hi front. Veient la visió dels dos enfocaments, a través de tres punts:  la fiscalitat, els drets d’autor i la sindicalització del sector.

Fiscalitat, protecció laboral, seguretat social i pensions

L’Estatuto del Artista la vol baixar l’IVA, en cultura, al 10% davant del 21% actual. Alhora fer un seguit de reformes fiscals que permetin al creador poder reestructurar les seves contribucions a l’estat, partint de la base que els ingressos dels creadors, són, per norma general escassos i irregulars. També s’inclouen noves mesures fiscals pel que fa a la promoció, manteniment de vehicles, etc. Mesures que adapten els impostos a les necessitats específiques dels creadors.

El CONCA defensa la reducció de l’IVA al 4%, així com l’actualització de la definició d’obra d’art. En aquest sentit es proposa una aplicació del criteri de caixa i realització de pressupostos per evitar tributar abans de cobrar una factura. En aquest sentit es recomana fer un pressupost pel servei, encàrrec o proposta que reculli les despeses. Així es podrà fer un calendari de cobraments que permeti a l’artista no avançar diners.

Un altre problema, són les pensions. Tal com indica l’Informe, és un cavall de batalla del sector. Gràcies a les diferents reformes de la llei, els autors no poden seguir treballant si alhora cobren la seva legítima pensió. Només es pot fer si els autors renuncien al 50% de la seva pensió, o si d’altra banda com apunta el CONCA els ingressos no ultrapassen el sou mínim. L’Estatut de l’artista ho vol solucionar cobrant un impost del 8% per la Seguretat Social, sobre el treball del creador, que permeti la seva contribució a la caixa comuna, però també la tranquil·litat que no acabarà renunciant a res per cobrar pel seu treball.

Per últim, i encara que sembli una broma, el CONCA recomana que tots els contractes sempre siguin per escrit, fora de la tendència actual, on la major part dels contractes són orals.

Els drets d’autor dels creadors

“En una época en la que el mundo del trabajo está cambiando aceleradamente, los soportes y condiciones materiales de la cultura se transforman de manera continua. Por eso es fundamental aprovechar la oportunidad de ponernos a la altura del cambio social y tecnológico, tanto en lo laboral y fiscal como en materia de propiedad intelectual.” Resa l’Informe de la subcomisión para la elaboración de un Estatuto del Artista, tal com també el CONCA es plantejà el 2014, i coincideixen els dos punts de vista. Però el CONCA aprofundeix en dos punts.

El primer és l’establiment de protocols en l’entorn digital, ja que actualment hi ha un descontrol notable sobre el sistema de remuneració drets de l’artista a Internet. Així com la falta de protecció de l’obra. En segon lloc; en molts contractes s’imposa la cessió forçosa dels drets de l’obra, on l’artista no veu remunerats els seus drets creatius.

Els dos documents analitzen així una sèrie de reformes que han de fer més clara la llei per la seva autèntica aplicació i protecció del creador. Una protecció que no es dóna, en primer lloc per la firma de contractes abusius i per altra banda per la falta de voluntat d’abordar les novetats de l’era digital.

Per últim, en la qüestió dels drets d’autor i les pensions, de cobrament incompatible fins ara. Si l’Informe esmentat considera el problema de la propietat intel·lectual des del punt de vista de la incompatibilitat amb les pensions, el CONCA ho aborda des d’un altre punt de vista. Ho fa des del punt de vista de modernització de la llei per tal d’atendre a les necessitats reals dels creadors.

Els artistes estan sindicats?

Una altra qüestió posada sobre la taula en els dos informes és la capacitat sindical del col·lectiu, com a mesura per aconseguir beneficis en la seva vida material. El CONCA en aquest sentit planteja un canvi en la Llei orgànica de llibertat sindical, que tot i ser un procediment llarg, permetés que els treballadors del sector tinguessin representació sindical i poder per negociar. Una mesura que s’hauria d’acompanyar d’un cens d’artistes, un cens que defineixi, també, les professions del sector.

L’Informe de l’Estatuto del artista també contempla aquesta situació. La revisió de l’Estatut del Treballador és la clau per abordar aquesta situació. Així es recomana la seva modificació per adaptar-la a les necessitats del sector. Actualment el mínim per ser representar és d’un mes d’antiguitat, una quimera en el sector cultural, un sector marcat pels autònoms.

Les reformes descrites, com hem vist, vénen de lluny. Les recomanacions aplicades ja en altres països, com per exemple França, permeten una certa tranquil·litat material als creadors, partint de la base que el seu sector és completament inestable i requereix mesures especials. Aquest projecte de reforma ha generat un gran consens. Els diferents partits de l’àmbit parlamentari tenen clar el seu suport al mateix. Només queda veure com s’aplicarà realment. Unes reformes que permetran en la seva aplicació, que els artistes i creadors, puguin deixar-se de tribulacions i poder dedicar-se a la seva feina amb un mínim de tranquil·litat. Una reforma que hauria de permetre a cantants com el Boni, ser assistit d’acord amb el seu treball. Donar així una xarxa de seguretat a un sector que mai l’ha tinguda.