Videoentrevista a Nega

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Fa calor, molta calor a la capital del Túria. Quedem amb Nega, raper i escriptor, integrant de Los Chikos del Maíz i Riot Propaganda, al Parc de Marxalenes, un barri amb moltes arrels de cultura hip-hop, prop d’on ell viu ara mateix. S’escolta a xiquets amb cançons de trap a tot volum, que es barregen amb el cant vespertí dels ocells que passen pel parc. Seiem a uns banquets que hi ha dins del parc, mentre de fons veiem les estructures ferroviàries al seu pas per Marxalenes. El nostre càmera José Hortelano es prepara per una llarga hora de gravació, jo revise per última vegada les preguntes —que tinc anotades al meu mòbil— i Ricardo Romero (a qui alguns coneixen com El Nega o Richie La Nuit) aguaita que tot estiga preparat per soltar el que du dins, igual que fa quan està davant el micro a l’estudi de gravació o a un concert.

Xarrem durant quasi una hora amb Nega sobre el futbol, el barri, la religió, la classe obrera —despurés de la seua publicació de La clase obrera no va al paraíso amb Arantxa Tirado (Akal Editores)—, li fem la pregunta que tant odia sobre la persona i el personatge en el rap. Parlem de l’esquerra valenciana i valencianista, de com va perdre la Batalla de València als 90, d’aquell jovent d’esquerres melancòlic de temps passats, que veia com, a més de Reagan i Thatcher, al País Valencià arribaven Rita i el PP. Parlem del passat, del present i el futur del País Valencià; parlem del nou valencianisme que s’està construint, del Govern de la Nau i el Govern del Botànic, sota el govern dels quals ell està vivint. Parlem de les Falles Populars. Com no podia ser d’altra manera, ens valora el paper de la música dins del canvi que s’ha produït a la terreta els últims anys. Perquè no, parlem de frases seues que s’han complit com si foren profecies —i IU va perdreun milió de vots—, de l’evolució del seu discurs, i dels seus últims projectes. Parlem de cinema, ideologia, i cultura de masses. Aneu a la vostra tenda de confiança i compreu una bona cervesa. Poseu-vos còmodes i gaudiu de l’entrevista. Hui,#AlNostreMirall, Ricardo Romero.

 

Jordi Sarrión i Carbonell
Jordi Sarrión i Carbonell
Periodista i politòleg valencià. Tinc la sort de dirigir la delegació de la Revista Mirall al País Valencià. Orgullós de fer periodisme #SensePressa a aquestos temps en què la credibilitat i la honestedat dels mitjans de comunicació han de ser recuperades.