55 urnes per la llibertat, una exposició a l’exili

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Brussel•les té l’incert honor d’acollir l’exposició 55 urnes per la llibertat. Una exposició que mostra 55 urnes intervingudes per 55 artistes. Artistes de l’àmbit català i internacional que amb les seves creacions mostren la solidaritat cap a la causa dels presos polítics i els exiliats. Les peces que conformen la mostra esperen ser subhastades, els diners seran donats a la caixa de resistència. La mostra es podrà visitar a Burssel·les durant tot el mes de juny.

L’església de Saint Jean Baptiste de Beguinage és un exemple mateix de la lluita republicana. L’excusa del catolicisme teixeix una teranyina de relacions que tenen com a únic objectiu salvaguardar la dignitat humana. Pobres, immigrants, refugiats troben en les seves barroques parets un refugi. Un refugi espiritual, on la violació dels drets humans és denunciada.

Fina Duran i Esteve Sabench comissaris de l’exposició, han possibilitat que artistes com ara Joan Fontcuberta, Jordi Isern, Nora Ancarola, Tom Carr, Enric Pladevall, Francesca Llopis, Lola Lasurt, Anna Llimós i Francesc Torres, entre altres. Expressin plàsticament allò que van viure el dia 1-O. Una premissa que porta a artistes plàstics a plasmar la seva visió de l’1-O sobre una urna, ara ja icònica. L’exposició s’acompanya d’un catàleg amb escrits dels mateixos artistes i de Vicenç Altaió, Joan Maria Minguet, Xavier Antich, David Fernández i Vicenç Partal.

La Caixa Negra, Anna Llimós
La Caixa Negra, Anna Llimós

Anna Llimós, va entendre la proposta com una manera de registrar allò que va passar. La seva urna en lloc de paperetes contenia les veus dels col•legis que van ser intervinguts. Com explica ella mateixa al catàleg de l’exposició: Durant el referèndum de l’1 d’octubre es van sostreure els vots en una cinquantena de centres de votació. La caixa negra té la finalitat de fer un exercici de memòria recuperant-ne la veu. Però no totes actuen segons el record. Joan Fontcuberta, situa dues pantalles al voltant de l’urna, dues pantalles que mostren la família reial dinant. A la primera segons la sàtira del Polònia, l’altre a la realitat. L’artista justifica la seva obra amb una frase de Picasso: l’art és una mentida que revela la veritat.

Factum/Fictum
Factum/Fictum, Joan Fontcuberta

L’acte d’inauguració de la mostra va ser presidit pels organitzadors; el Comitè de Solidaritat de la Catalunya Nord amb Hervé Pi, el conseller Lluís Puig, així com els comissaris i Orio Sànchez. En la presentació es van llegir cartes enviades per Jordi Turull, de la que cal destacar les seves paraules: Saber que hi ha gent com vosaltres fa més suportable aquesta injusta vivència. Mai us ho podré agrair com correspondria. (…) No resignar-nos ni rendir-nos a una causa que és noble, pacífica i democràtica. També Jordi Sànchez va ser llegit a l’acte, per boca del seu fill, amb una missiva que irònicament començava dient que l’exposició no hauria d’haver existit. Per desenvolupar: Buscar a més de la plasticitat estètica, la plasticitat ètica i moral. (…) Totes les revolucions es recorden a través de les seves icones. La nostra revolució té en les urnes la seva icona principal. Una icona que no va ser per voluntat pròpia. Si no per violència imposada. Silenciant les urnes les van elevar a l’altar cívic.

Fina Duran, Esteve Sabench Oriol Sànchez. Lluís Puig, Hervé Pi
Fina Duran, Esteve Sabench Oriol Sànchez. Lluís Puig, Hervé Pi.

L’acte va acabar amb actuacions musicals en el si del Festival City Zen, una proposta que durant tot un mes vol donar veu a tothom per musicalment reclamar la llibertat d’expressió i els drets humans. Un festival que actua com a continuació de l’exposició.

- Publicitat -

Filosòficament parlant, aquesta exposició mostra un abans i un després en les relacions de l’art català amb el Procés i el moviment republicà. Unes relacions que comencen amb el dossier de la revista A-Desk “Como explicar Catalunya a una liebre muerta” on Joan M. Minguet escrivia: El campo es tan abierto que he preferido centrarme en algunas preguntas y suposiciones que surgen ante una constatación inicial: el silencio generalizado con el que la cultura y el arte han seguido todos los acontecimientos políticos de los últimos tiempos. Ara continua la seva reflexió, al catàleg per concloure: Les urnes són el símbol d’aquest compromís, de la trinxera en favor de la democràcia: votar, un ciutadà igual a un vot, per a saber el que vol un poble. Les urnes són també, ara, la trinxera de l’art que es vol lliure.

La qüestió de l’art i la política troben en aquesta exposició un paradigma de les seves relacions. Però 55 urnes per la llibertat, s’explica a ella mateixa en la seva estructura. Una església barroca, per mostrar l’últim acte del procés. Un gran memento mori, que recorda a l’orella del general que comanda les tropes la seva mortalitat. Amb les obres nosaltres recordem allò que va passar, quan vam descobrir el pànic a un atac, però també el moment que vam conquerir el nostre dret polític. L’església mateixa, com hem dit, és un edifici centrat a retornar la dignitat a les persones que fugen per necessitat de la seva realitat. Les enormes columnes volen ser abraçades per qui és perseguit per l’opressió de la tirania, la guerra o la injustícia. Per això hi ha una escultura al terra d’una refugiada embarassada morta per les dagues dels filferros de les fronteres.

Cartells del Festival City Zen i l'exposició 55 urnes per la llibertat
Cartells del Festival City Zen i l’exposició 55 urnes per la llibertat

L’exili la llunyania fa veure allò que tenim davant amb un prisma diferent. Si ve les mateixes lluites que existeixen al principat són presents a Bèlgica, l’aire que si respira és el de la llibertat, una llibertat que no censura els legítims actes polítics. 55 urnes per la llibertat, ha hagut de demostrar a l’estranger allò que molt artistes polítics catalans no han pogut articular. Actuació en favor d’una causa concreta amb una obra concreta. Alhora que ha reconciliat la causa republicana amb els artistes catalans, tal com hem vist amb el diàleg interior de Joan M. Minguet.

Si l’aire estranger pot fer-nos veure coses que tenien davant els narius, potser la qüestió és que aquesta exposició vingui el més ràpid al principat i la podem gaudir a pesar dels nostres carcellers.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca