El govern d’Ada Colau a Barcelona continua la seva estranya relació amb la cultura. Si ve, el manifest de recolzament a Barcelona en Comú va ser firmat per prominents figures del món cultural occidental. La seva gestió de la cultura s’ha caracteritzat per l’entropia.
Primer Berta Sureda, després Jaume Collboni i ara Joan Subirats s’han ocupat de la gestió cultural de la ciutat. Collboni va sorprendre a tothom en anunciar el dia 31 de juliol de 2017 que el Palau Victòria Eugènia es convertiria en un espai d’exposicions de 6.350 metres quadrats gràcies a un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fira de Barcelona. Cosa que el MNAC (principal interessat) no s’esperava. D’altra banda, les vagues dels treballadors subcontractats dels museus de Barcelona han estat una constant.
Com informa Teresa Sesé, la Capella de la Misericòrdia del carrer Montalegre s’havia de destinar a ampliar el MACBA. Però l’ajuntament contra pronòstic la vol aprofitar per instal·lar el CAP del Raval nord. Com relata Àlex Nogueras, president d’Art Barcelona “plantear en pleno siglo XXI un debate entre Sanidad y Cultura en una ciudad como Barcelona, tal como está haciendo en este caso el gobierno municipal, es muy negativo e impropio de los tiempos que vivimos.” Afegeix Ferran Barenblit (director del MACBA a l’ACN “el Raval i la ciutat necessiten un CAP i un Museu d’art contemporani per igual.”
El MACBA tenia adjudicat aquest emplaçament des de feia 5 anys i havia elaborat els consegüents plans per realitzar-hi la seva obra. La voluntat era de construir els diferents equipaments del MACBA al voltant de la plaça dels Àngels, on el museu té la seva seu.
Aquesta notícia no fa més que demostrar com no hi ha un pla a llarg termini al voltant de la cultura. Alhora que aquest fet il·lustra les contradiccions entre l’Ajuntament i els òrgans de govern de les institucions museístiques. El cap i casal participa de la seva governança i té total constància de les polítiques que volen seguir els equipaments.
A un any de les eleccions municipals l’ajuntament de Barcelona, la cultura i la seva gestió encara és un dels grans problemes de la ciutat. Un problema que o bé no s’ha acabat d’abordar mai amb la voluntat necessària o mai ha estat realment una prioritat. L’únic que podem dir ara, és que la política cultural a la ciutat continua en la seva entropia quotidiana.
