El Sol resplendix amb força. Al nord-est de la ciutat del Túria, al barri de Benimaclet —un dels bastions de la resistència valenciana i valencianista front als embats del Partit Popular per destrossar la identitat valenciana— ens reunim amb Josep Gavaldà, portaveu de l’associació Per l’Horta a l’Olegari, un dels bars més emblemàtics del barri. S’escolta parlar en valencià a quasi tots els racons d’un barri que va vore nàixer i créixer personalitats tan destacades com el poeta Carles Salvador. Si bé fa poc analitzàvem la lluita del veïnat del Cabanyal, ara ens endinsem en un recorregut de més de 15 anys per la dignificació i la defensa de l’Horta de València, històricament assetjada, menyspreada i oblidada, fins el punt d’haver perdut en els últims 50 anys la meitat de la seua superfície. Poseu-vos còmodes, serviu-vos un got d’orxata fresqueta amb uns fartons i esteu ben atents; deia Benedetti que “l’oblit està ahí, no ho oblidem”. No oblidem mai la lluita de tanta gent per dignificar la nostra terra. 

Per l’Horta és un moviment veïnal constituit en ONG que naix l’any 2001, a partir d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la defensa de l’Horta de València, seguint l’exemple de lluites com la dels veins d’El Saler. L’any 2001 es presenta la primera ILP de la història de la democràcia al País Valencià. A aquesta es demana una Llei de Protecció de l’Horta de València. La campanya va tindre molt d’èxit, arribant-se a acreditar de manera oficial 117000 signatures —quan les necessàries eren 50000— que donaven suport al projecte. Així, la iniciativa permet els veïns visibilitzar el problema, però no aconsegueix que es redacte i aprove la llei que es demanava, ja que la Mesa de les Corts —control·lada pel Partit Popular— va desestimar la ILP i no la va admetre a tràmit, ignorant la veu de quasi 120000 valencians. Els veïns —aprofitant la visibilitat que havien aconseguit i lluny de capitulejar— empren el logotip de la ILP i posen en marxa Per l’Horta. Malgrat l’any 2005 el Govern de la Generalitat va intentar dur a terme un pla d’Acció Territorial a l’Horta que intentava donar resposta a les demandes ciutadanes, mai va ser aprovat degut a les pressions d’algunes empreses.

El primer repte a què va enfrontar-se l’associació ja constituïda com a ONG va ser el succés que va ocórrer a la zona de La Punta. L’any 2002, uns 200 veïns de la pedania de La Punta van ser desallotjats de les seues cases per a enderrocar-les i construir la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), un espai concebut com una ampliació del Port de València que, segons Josep Gavaldà, “va ser silenciada als mitjans de comunicació i imposada amb tota classe d’actuacions mafioses”. Després d’anys de lluita, l’any 2015 el Tribunal Suprem de la Comunitat Valenciana declara nul el projecte i obliga a l’Administració local—ara amb un nou Govern—a replantejar el projecte des de 0. Aquest assumpte, sumat a d’altres com el de Sociòpolis (2003)—un projecte impulsat per l’Administració Rita que, a conseqüència de la crisi econòmica va quedar inacabat i va provocar un impacte paisatgístic prou gran a la pedania de La Torre— o el de la zona de l’ermita de Vera d’Alboraia (2006) —on el Partit Popular va intentar construir un centre comercial amb multicines i promoure “un Port Saplaya 2” a una de les zones més fèrtils de l’Horta (especialment destacada per la producció de xufes), que finalment va aconseguir ser paralitzat gràcies a la lluita dels llauradors locals— van ser alguns dels principals eixos de l’activitat de Per l’Horta.

L’any 2007 l’explosió de la bombolla immobiliària atura “els projectes especulatius megalòmans que van caracteritzar l’etapa anterior i permet un temps de reflexió per part dels governants, les associacions i els llauradors”. No és fins l’any 2015 quan la legislació sobre l’Horta torna a formar part de l’agenda política a conseqüència de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de què hem parlat abans. Rita Barberà, l’any d’eleccions proposa un nou Pla per l’Horta. Malgrat a priori pareixia positiu per a la ciutat, el projecte contemplava que hi havia certes “àrees de reserva” (en total 1000 hectàrees d’Horta) que serien urbanitzades en el futur, reduint considerablement la superfície d’Horta de València que existeix en l’actualitat. Després que Rita fracassara en el seu intent de revalidar l’alcaldia, el Govern de la Nau va renunciar a urbanitzar la major part de les àrees de reserva que contemplava el Govern anterior. Actualment, el Govern de la Nau proposa “un Pla d’Acció de l’Horta que segueix recollint, encara que és veritat que en molta menor extensió, algunes Àrees de Reserva, a les que anomenen Sòl Rural Comú, que, malgrat es diga així té el propòsit d’ésser urbanitzat en el futur”.

Des de Per l’Horta valoren la nova Llei de l’Horta positivament, i es mostren satisfets amb el Govern per dur-la a terme després de tant de temps, (arribant a haver organitzat una campanya de suport a aquesta llei) però consideren que les zones de Sòl Rural Comú —que, segons contabilitzen, quasi arriben als 3000000 milions de metres quadrats de terreny, “en alguns casos molt rellevant, com per exemple a Alboraia”— són “inacceptables” venint d’una Administració que es reconeix a sí mateixa com ecologista. A més a més, aquestes zones que hem mencionat impedeixen que l’Horta funcione com a un sistema, de manera que moltes de les parts queden aïllades unes d’altres, i es dificulta el normal desenvolupament i l’òptim rendiment d’aquestos terrenys.

Altrament, l’arribada d’un Executiu que es va comprometre en campanya a solventar tots aquestos probemes veïnals després d’anys sense que el PP els donara una solució ha fet que la qüestió de la Zona d’Activitats Logístiques a La Punta torne a estar a l’ordre del dia. Si bé fa 17 anys Joan Ribó va participar activament en campanyes per a aturar la construcció de la ZAL, l’ONG li exigeix coherència amb el seu discurs, i que es faça La Punta verda. Si bé s’ha renunciat al projecte megalòman de Rita Barberà, segons Josep Gavaldà, “La Punta no es pot quedar així, després de tant de patiment per part del veïnat i d’esperança amb el canvi polític. Ribó deu demostrar que el concepte de Govern del Canvi no és solament un eslògan, i, que per damunt d’un gestor, és un polític”.

Segons el Portaveu de Per l’Horta Josep Gavaldà, “el sentit que té la ZAL és que uneix les dues principals conquestes veïnals dels anys 70 —el riu el volem verd i El Saler per al poble—”. Si va ser possible revertir el procés d’urbanització massiva que estava patint El Saler i tornar-lo al poble, clar que és possible que la situació de La Punta —on ja existeixen alguns centres logístics que, segons els responsables del Port de València no són estrictament necessaris per al funcionament d’aquest— es pot avançar cap a una progressiva creació de zones verdes. Josep ens explica que “si mesurem en kilòmetres d’AVE (30 milions d’euros), a l’alcalde Joan Ribó li costaria de 4 a 10 kilòmetres deixar una Horta que permetera els valencians respirar millor, que garantira la presència d’espais verds al futur i que, a més a més, actuara com a rebost i garantia de qualitat de la ciutat de València, posant-la a l’avantguarda d’Europa”. Front un polígon industrial més, des de l’ONG veuen que la solució passa perquè eixa siga una “zona verda i pública, construida per a les persones i els animals, tenint en compte els processos naturals de les espècies”. Per a això, comenta, “cal diàleg amb l’Administració Central, i ciutats com Vitòria marquen el camí”.

Després d’una bona estona —i unes cerveses fresquetes— ens acomiadem de Josep Gavaldà a Benimaclet. Passa la vida, però les ganes d’els veïns de l’Horta per defensar un patrimoni natural que és de tots i totes són més fortes a mesura que avança el temps. Nosaltres tanquem ací la connexió. Molt prompte tornarem a reunir-nos amb membres de Per l’Horta. Ells segueixen fent propostes. El nou canvi polític al Gobierno Central pot augmentar les seues possibilitats de triomf. Acabem amb uns versos de la poetessa Montserrat Abelló, que deien així:

Plantar sobre la terra 
els peus. Ja no tenir 
por. Sentir com puja 
la saba, amunt, amunt.