Escriu Lenin a “Sobre l’infantilisme ‘esquerrà’ i de l’esperit petitburgès” al voltant de la reacció dels comunistes d’esquerres a raó de la Pau de Brest-Litovsk. Una pau molt criticada per les faccions més radicals dels bolxevics, continuar la guerra i alliberar al proletariat europeu o firmar la pau i ser proletariat rus. Aquesta era la disjuntiva. Lenin escriu llavors:
La resposta del nostre Partit és coneguda: al moment actual, replegar-se, eludir el combat. Els nostres “esquerrans” no s’atreveixen a dir el contrari i disparen a l’aire: “una decidida política internacional de classe”!!
Això és enganyar a les masses. Si volen combatre ara, diguin-ho clarament. Si no volen retrocedir ara, diguin-ho clarament. Perquè, d’una altra manera, seran, pel seu paper objectiu, un instrument de la provocació imperialista.
L’enunciat de Lenin és justament allò que els partits republicans conservadors haurien de respondre. El moviment republicà està en una hora baixa. Els seus voluntaris, pràcticament desmobilitzats. Els seus líders a la presó o a l’exili. L’economia pública bloquejada i la privada creixent. Sense estratègia ni avituallaments, es proposa un replegament, una pau dura. Una pau que obliga a mantenir un nivell de repressió alt en una democràcia liberal, però que s’accepta per la correlació de forces. Així com per poder ser.
Els republicans conservadors han fet de la revolució permanent i la resistència en la figura del president legítim el seu clam. La seva virtut és la de presentar les anàlisis aliens com a traïció, els seus com a encerts. La seva radicalitat, però, és traïda amb els antecedents. Governs amb el PP, negociació secreta de l’Estatut, titubejos en la preparació de les estructures republicanes, etc.
La pregunta que hem de fer és: fins a quin punt estem disposats a lluitar ara i quins efectius tenim? Si no és així, com proposen els conservadors i liberals organitzar-nos de manera efectiva més enllà de la seva defensa a ultrança del retorn (impossible ara) del president a l’exili?
Criticar a l’aliat per després fer allò que vol la teva agenda política és el pas previ cap a l’autodestrucció. Alhora que no permet emprendre cap acció basada en una anàlisi objectiu de la realitat, ja que sempre estarà alterada a ulls de la massa. Aquest infantilisme en cap cas beneficiarà a la causa republicana, sinó que farà veure a ulls dels unionistes com és més fàcil sembrar el caos entre faccions republicanes que negociar bilateralment qualsevol cosa.