Aquesta peça va ser publicada a la revista temàtica de pilota valenciana Pilota Viu (http://www.pilotaviu.com/ ). Des de Pilota Viu i Mirall València hem arribat a un acord per a què algunes de les seues entrevistes i peces destacades puguen estar a l’abast de tots i totes vosaltres. Tenim la sort de poder viure el #MomentValencià i aquesta cultura, aquestes arrels i aquesta llengua progressaran gràcies als valencians o no progressaran. Des de Mirall País Valencià apostem fermament pel nostre esport, i no hi ha res més nostre que la pilota. És el moment de donar-nos veu els uns als altres. Com deia Berri Txarrak , “sols el poble salva al poble”.
En la partida inaugural del trinquet de Pelayo, disputada el 20 d’agost de 1868, van prendre part Ramón Pallardó, àlies Moya; Francisco Izquierdo, àlies Quiquet d’Alboraia i Vicente Izquierdo, àlies Xufa, i d’una altra, Joaquín Vidal, àlies Cames; Rosendo, àlies el Ferreret de Tavernes i Francisco Hurtado, àlies Tramuser.
Abans de denominar-se trinquet de Pelayo va rebre el nom de ‘trinquet de la Gallina’ (hi havia un tir de gallina), ‘trinquet de l’Estació’ o ‘trinquet que hi ha enfront de l’institut de segunda enseñanza’. Tanmateix, a partir de 1890 es va generalitzar el nom de ‘Trinquet de Pelayo’ perquè va ser en eixe temps quan van retolar amb eixa denominació eixe carrer. El seu primer secretari va ser el senyor Benet. La bona marxa del negoci va propiciar que, fins i tot, li isquera un competidor i així es va obrir el trinquet Juan de Mena el 12 d’agost de 1877. Pelayo tenia un cafè on es servien gelats, xocolata i llimonada.
En les seues lloses es van jugar partides en favor dels pobres com ara amb els que treballava “la Asociación de Nuestra señora de los Desamparados”.En 1893 va debutar el Nel de Murla jugant una partida a escala i corda. En els anys de la Guerra Civil es van disputar nombroses partides en favor de la causa republicana, xiquets orfes o els mariners del vaixell soviètic Komsomol. El Trinquet de Pelayo va ser també diana buscada amb afany per l’aviació italiana que va col·laborar amb el colp d’estat de 1936. Després de la Guerra Civil, les cròniques de Llorenç Millo, Josep Lluis Bausset, Paco Durá o Alberto Soldado, entre d’altres, van contribuir a difondre tota la bellesa del nostre esport. En aquest aspecte cal no oblidar l’enorme i exemplar dedicació de la família Tuzón en aquest recinte.
