Ahir van ser els Premis GAC, va ser la XI nit del galerisme. L’entrega de premis al teatre del CCCB va ser seguida d’un piscolabis al hall del MACBA. Els homenatjats van ser el galerista Alejandro Sales i l’artista Frederic Amat. Dues figures sense les quals no es pot entendre el sistema de l’art a Barcelona i/o Catalunya.
Els guardonats, Imma Prieto en la secció de crítica d’art. Núvol en la de mitjà cultural, Aldo Urbano i Josep Maria de Sucre com a artistes emergents (fet que va provocar rialles entre el públic en l’agraïment show man del jove artista). Soledad Lorenzo va obtenir el guardó a la millor exposició per Genèsis a Marlborough. A Francesc Torres per el millor comissariat. Juan Naranjo per la millor programació i a la Galeria Barbié per la millor exposició. En l’apartat de col•leccionistes es va premiar a Vinya dels Artistes, del celler Mas Blanch i Jové, una iniciativa de Joan Jové i Sara Balasch.
Però la notícia de la gala ha estat l’anunci per part del diputat de Cultura Juanjo Puigcorbé de la creació d’un gran fons de diners per tal de comprar art a artistes emergents i que es puguin exposar en Ajuntaments. Un fons que idealment seria gestionat pel MACBA. En aquest sentit s’ha convocat una reunió entre la diputació i els ajuntaments per abordar el tema. El diputat també vol atreure el talent de la creació plàstica de l’arc mediterrani per poder crear una xarxa de creació que englobi el llevant peninsular. Al llarg d’aquests anys hem pogut veure el notable interès de Puigcorbé per la pintura i els artistes joves, un interès que l’ha portat a anunciar aquesta mesura.
La gala va transcórrer entre pujades i baixades de l’escenari, així com recordant els qui ja no hi són. Posant especial atenció en la galerista Dolor Junyent i el seu marit Joan Torra. És de destacar que no es va fer menció a Francesc Vicens (exdirector de la Fundació Miró) com comenta Francesc Mestre. Antoni Llena sempre atent a les novetats de l’art va mostrar especial interès a conèixer a Aldo Urbano, alhora que la festa ofegava qualsevol conversa, i la it people comentava la vetllada en exclusius grups.
Com assevera un amic meu, no és que no hi hagi drama, és que el drama és que no passi res. La dinàmica de l’art a Barcelona va tenir una altra vetllada en la qual mostrar-se en públic. Alhora que admirar les grans personalitats que regnen a la nostra ciutat. Els premis culturals ja han passat. Queda un any de glòria pels premiats i un any d’impaciència per aquells que hi aspiren. Per acabar, només queda desitjar que la idea de Juanjo Puigcorbé tiri endavant. Així els talents emergents podran ser contemplades pel comú dels ciutadans d’aquest país per cortesia dels seus ajuntaments.