Rajoy, o com la merda de la muntanya no fa pudor

jordio.net

Diu la cançó de Quimi Portet que la “merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó”. I a l’Estat hi ha tanta femta que una presidència com la de Rajoy ha passat desapercebuda. Només el precedeix el terrorisme d’Estat, els GAL i el cas Filesa de Felipe Gonzalez. La guerra d’Irak, el Prestige i el YAK-42 de José María Aznar. El suport de l’Estatut que votin els catalans i la desacceleració accelerada de l’economia de Zapatero.

El presidente s’acomiada empastifat de corrupció, desprenent un tuf franquista que marca època i un nacionalisme reaccionari que ha arrossegat al seu hereu com a cap de l’executiu, Pedro Sánchez. Qui, al costat d’Albert Rivera, ha invertit més temps a pensar com reprimir un pensament polític que no pas en muntar una taula de l’IKEA per simular, o dissimular, que l’Estat espanyol és una organització política que dialoga -encara que sigui per cridar-te a la cara, si cal amb un megàfon, que l’article 155 és una opció més que raonable per negociar la teva rendició-.

Rajoy és el president d’escala que tots volem ser, una figura que en les hores més baixes va a la tribuna de l’estadi per veure el partit de la selecció espanyola que juga l’Eurocopa. Que en plena moció de censura es tanca en un restaurant durant vuit hores per gaudir d’un dinar i dues ampolles de whisky com un campió. És un individu que d’una anotació que posa M.Rajoy et diu que no sap a qui es pot referir, que davant la sentència del cas Gürtel t’argumenta que és un cas aïllat i que s’acomiada de la presidència dient que marxa deixant una millor situació econòmica, quan va arribar amb un deute públic del 69,5% del PIB i ara supera el 100%.

Benvolgut Mariano, no t’enyorarem malgrat les teves peripècies discursives. Recordarem amb condescendència allò de “es el vecino el que elige el alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde”, però poc més. Els fils del chapapote t’acompanyaran sempre, com també la repressió que va exercir l’1 d’octubre contra els ciutadans que volien votar. Ens has demostrat que la separació de poders és l’acudit més divertit, que la catalanofòbia et va servir per recollir quatre milions de signatures. Com la merda de la muntanya, no has fet pudor perquè t’acompanya un clima empastifat que ara rodejarà la presidència de Pedro Sánchez.

5,233FansM'agrada
912SeguidorsSeguir
15,424SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca