Una de les primeres piulades de Quim Torra ha estat en relació al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya. Un Saló construït el 1596 per Pere Blai i que va ser pensat com a capella. Entre el 1912 i el 1918 va ser decorat pel pintor Joaquim Torres García amb uns frescos al·legòrics de la pàtria catalana. Com escriu Adela Laborda: Como demostró el profesor Sureda, las escenas alegóricas de Torres responden a la intencionalidad nacionalista del programa noucentista defendido por Prat de la Riba. Torres García siempre contó con el apoyo de Prat, incluso cuando al terminar la primera obra de la serie, La Cataluña eterna, fue objeto de una dura campaña periodística en la que se le cuestionó casi todo: desdesus orígenes sudamericanos —Torres era hijo de padre catalán—, a la manera de conseguir el encargo —sin concurso público— y lo que se interpretó como una falta de destreza en la definición artística de la nueva Cataluña, cuando era en realidad una apuesta clásica por una severidad formal absolutamente moderna.
El conjunt no es va acabar. Amb la mort de Prat de la Riba, Puig i Cadafalch les va tapar amb cortines. Continuem amb Adela Laborda: En la decisión del político pesaron, sin duda, argumentos extraartísticos, en especial, si se tiene en cuenta que Puig i Cadafalch fue el principal responsable del apartamiento de otros dos puntales de la configuración del Noucentisme: Josep Pijoan, formulador de sus bases, y Eugeni d’Ors, teórico oficial del movimiento. Durant quatre dècades els frescos van ser tapats, fins que el 1968 es van arrancar per exposar-los en una sala a part que ara rep el nom del creador.
Amb la dictadura de Primo de Rivera, es va encarregar un nou projecte de pintures, responent a la filosofia del nou règim: Según sus palabras (les de José María Milá Camps), los muros del salón se refieren a «la colaboración estrecha […] a través de la historia […] de Cataluña con los demás pueblos españoles», es decir, a la contribución catalana a la unidad de España plasmada mediante «motivos […] de entre los de más vulgarizado conocimiento y los de más tradición local» de los siglos XII al XX.
Quim Torra hereu intel·lectual del pensament burgès catalanista, vol tornar a gaudir de la justificació filosòfica que suposen les obres de Torres García. Unes obres que també volia Pasqual Maragall: La llegada a la presidencia de Pasqual Maragall, en diciembre de 2003, hizo que una pequeña esperanza iluminara tanto a los entusiastas de Torres García como a los amantes de la justicia, ya que es conocida la aversión del presidente catalán, expresada en diversas ocasiones en privado y en público, a que un salón tan noble como el Sant Jordi concentre en sus paredes tal cantidad de mal gusto. Com es recull a El País el març del 2005.
El conjunt que actualment decora el Saló de Sant Jordi està constituït per episodis històrics espanyols. Entre ells la batalla de Lepant, la rebuda dels Reis Catòlics a Colom, la verge de Montserrat rodejada de sants, La espiritualidad catalana en relación con Dios y la Patria, la Batalla del Bruc, etc. Tot fet per pintors academicistes com Juli Borrell Pla, Josep Triadó Mayol o Dionís Baixeras Verdaguer. Per contra l’obra de Torres García mostra diferents escenes clàssiques, on es glorifiquen els mites de la pàtria catalana.
Aquesta setmana l’equip de Quim Torra ha estat preguntant a diferents experts en el tema, la qüestió de tornar a posar les pintures a la seva localització original. Segons ha sabut Revista Mirall, l’equip del president vol restituir l’obra de Torres García al seu emplaçament original. En aquest sentit s’ha elaborat una memòria per tal de determinar si tècnicament i artísticament és possible. Si fos així i s’avalua la memòria en un sentit positiu, les obres tornarien al Saló de Sant Jordi. En aquest moment s’està en una fase d’avaluació per materialitzar el canvi, tot i que la voluntat és clara.
L’historiador de l’art Damià Amorós afirma la idoneïtat del projecte. Objecta, però, que el debat ara serà saber que es faran amb les pintures que hi ha ara al Saló de Sant Jordi. Es portaran al MNAC? Simplement es posaran les altres a sobre? Observa que aquest serà el debat.
El canvi no deixarà d’estar envoltat de polèmica, ja que les pintures actuals van ser dissenyades per expressar la unió històrica de Catalunya amb el Regne d’Espanya. Les que s’hi posaran són una glorificació de la nació catalana. És de suposar que els partits unionistes faran d’aquest fet un cavall de batalla. D’altra banda, però el moviment republicà podrà celebrar que dins el palau de la Generalitat no hi haurà un programa pictòric contrari als interessos del catalanisme o independentisme. Per últim, els amants del noucentisme podran gaudir els dies de portes obertes d’un conjunt bell en el seu lloc original. Però més enllà d’etiquetes polítiques, podrem celebrar la restitució d’un conjunt de frescos d’un gran pintor universal com Joaquim Torres García.
