No em queda gaire clar quina és la finalitat d’aquesta legislatura, i no ho dic amb acritud. A diferència del govern de Junts pel Sí, aquest cop no hi ha un full de ruta que pugui aclarir els passos que donarà l’executiu de Quim Torra -tot i que el del 27-S va anar mutant durant el pas del temps-.

Si alguna cosa ha de tenir aquesta legislatura -a més de concretar si es vol fer un procés constituent a foc lent o, per contra, es vol descansar per prémer l’accelerador a curt termini en el primer aniversari dels fets d’octubre o en les eleccions municipals de l’any vinent- és una manifesta pedagogia de la idea de la República catalana.

Aquesta proposta, però, no rau en només fer visible la censura i la repressió política i judicial de l’Estat sinó en treballar el concepte republicà entès com una paraula lligada a la democràcia i la justícia social i econòmica.

Poc, o quasi res, es pot gestionar des d’una Generalitat intervinguda per l’Estat i amb un Tribunal Constitucional que suspèn, i això cal explicar-ho més, mesures aprovades al Parlament com l’impost a la banca i els pisos buits, contra la pobresa energètica o la llei d’igualtat de gènere entre altres. Som davant la fi d’un règim, el monàrquic del 78, i és moment que la paraula República i republicanisme ressonin en tots els espais independentistes. Educar en republicanisme és ensenyar valors personals, econòmics i socials, no és només oposar-se a la situació actual.