Apuntava l’editor Eduard Voltas en una piulada: “Ningú no li va demanar al PNB que vinculés pressupost amb 155. Es van ficar en aquest embolat solets perquè els convenia per pressionar, i solets n’han sortit perquè ja tenen el que buscaven. Els seus votants, encantats. I òbviament, el que en pensem nosaltres ens la repampimfla”. Clavat.
Ahir el diari basc Gara donava en exclusiva una informació molt rellevant per entendre la frivolitat amb la qual el PNB, i en concret el lehendakari Iñigo Urkullu i el president del partit, Andoni Ortuzar, van gestionar la repressió política i judicial a Catalunya com una carta de negociació per tenir una posició de força a l’hora d’influir en els comptes del 155.
Segons exposa el diari, Junts per Catalunya va enviar una carta el mes de gener passat on mostrava al lehendakari, Iñigo Urkullo, la seva “sorpresa” i “malestar” per les constants declaracions públiques del líder de l’executiu basc. Les recordareu, són aquelles on deia allò de “no es pot dirigir un país via internet”. La carta, d’Elsa Artadi, demanava respecte al mandat del 21 de desembre i la restitució de les institucions i presidència de la Generalitat: “Cap democràcia entendria que es pugui ajudar directament o indirectament a aquells que han fet de la violència, la repressió i la negació del diàleg, la seva bandera, posant la unitat d’Espanya per sobre dels drets democràtics“.
Aquesta missiva no va tenir resposta. O millor dit, en va tenir una on deia que era millor no respondre. El text, que fou enviat a tota la direcció del Partit Nacionalista Basc no només no va arribar a tots els membres directius, sinó que va topar amb la cara més agra d’Andoni Ortuzar: “Estimada Elsa, per les històriques relacions d’amistat que uneixen al PNB i a mi mateix amb Catalunya i el nacionalisme català, prefereixo donar per no rebuda la carta que em vas remetre i així no haver de contestar-vos. Quan vulgueu i per al que vulgueu, sempre estarem disposats a trobar-nos bé en terres catalanes o en sòl basc“.
Aquesta informació, desconeguda fins ahir, exposa amb molta crueltat l’actitud que ha tingut el PNB durant aquests mesos on s’han omplert la boca amb entrevistes i articles d’opinió reivindicant la fi del 155 -aquell que ara asseguren -540 milions després- és tan imminent-. Ells solets s’hi han posat, i ells solets s’ho han muntat per tenir el millor per a Euskadi.
Potser una manera d’entendre el perfil, i la resposta, d’Ortuzar és des de l’anècdota que suposa que de les 15 fotos de perfil que té a la seva pàgina de Facebook en només una surt amb un polític que no és basc, és Duran i Lleida. Una foto amb dos m’agrades i que data del 29 de juliol del 2013 que ajuda a comprendre les declaracions que ha anat regalant aquests mesos de negociació. És un personatge que et defensa el dret dels bascos a tenir selecció, que acompanya les manifestacions independentistes de l’11 de setembre i clama per la llibertat dels presos polítics però que, a l’hora de la veritat, no és més que la rèplica d’aquell Duran i Lleida que cridava “Visca Catalunya lliure” en campanya electoral i després renunciava a tot des del Congreso.
Els cinc diputats bascos tenen molt valor, i en un context on Catalunya és reprimida encara més. El PNB d’Ortuzar i Urkullu ho sap, i ho aprofitarà sempre que faci falta. Han acceptat la ruleta russa d’arribar a acords amb el PP. Ara, si donen suport a la moció de censura, es poden trobar que aquest mateix executiu que ha tancat el millor pressupost per a Euskadi tomba des del Senat, i fent ús de la seva majoria absoluta, tot allò que han acordat.