Aquest dissabte tots vam viure la nit dels Museus, una nit en la qual la suau brisa de la ciutat ens va acariciar i empènyer cap a l’interior dels museus. 203.043 persones van decidir aquella nit entrar a un centre cultural i aprofitar l’amable i exclusiva invitació d’entrar-hi gratuïtament.
Tots, amants de la cultura vam entrar i gaudir de les cues, el soroll, la manca d’higiene que suposa una massa passant per un lloc concret, així com de les exposicions que hi havia dins. Enamorant-nos instantàniament d’obres, o de conjunts d’obres que són genials en el nostre Instagram. Enamorats de la cultura, obedients a les convocatòries de l’ICUB i amb els ànims de redimir-nos per la cultura, tots vam sortir al carrer.
Com diuen des de l’ICUB: “La Nit dels Museus és una iniciativa del Ministeri de Cultura francès que va néixer l’any 2005 i està promoguda pel Consell d’Europa i aplega més de 4.000 museus. A Barcelona, alguns museus van començar a participar-hi l’any 2006, i des de l’any 2008, l’Institut de Cultura dona suport coordinant l’activitat i promovent una campanya de comunicació conjunta per a la ciutat i l’àrea metropolitana.”
El nostre amor per la cultura va quedar demostrat justament el dia que tot era gratuït. El març el CONCA en el seu informe senyalava que el 40% de la població el 2016 anava a visitar museus: “El nivell d’estudis i la classe social estan associats de manera lineal i positiva a aquestes pautes culturals: en els quatre casos augmenten a mesura que ho fan aquelles variables, fet que posa de manifest la rellevància del capital educatiu i econòmic”. El 51% dels visitants hi van entrar gratuïtament el 2016. Com puntualitza Antonio Ariño: “tenim infraestructures culturals, però no les sabem dinamitzar bé, perquè només les utilitza una minoria“.
L’amor que hem sentit aquest cap de setmana cap als museus, potser llavors, més que amor és una passió desbocada, una passió cap a consumir cultura en un moment determinat i col•lectivament. Aquest amor no farà que ens casem amb la cultura, però en ser gratuïta per un dia i per tal de conduir les nostres passes amb la brisa de maig, deixarem que un “rayo de luz trepando por nuestro deseo” ens conquereixi i ens porti al museu. Per un dia ens deixarem enamorar, encara que sigui per una passió momentània.