Pedro Sánchez està descol·locat, malgrat guanyar la secretaria general del PSOE amb un discurs oposat al de Susana Diaz -marcat per la bel·ligerància contra Catalunya i per un classisme despectiu contra Podemos- ara es troba estancat i amb unes perspectives electorals que no milloren.

Lluny queda aquella entrevista al programa Sálvados de Jordi Évole on despullava els interessos mediàtics i polítics que el van pressionar per conservar l’statu quo i frenar qualsevol acord amb el partit de Pablo Iglesias o els independentistes. Aquell Pedro Sánchez ha mort, com també ho ha fet aquella esquerra espanyola que davant el repte polític català marcava perfil propi i s’allunyava del Partit Popular.

L’espai que ara ocupa Ciutadans, amb un discurs d’extrema dreta, de mica en mica va escorant-se cap al centre gràcies a la complicitat de Pedro Sánchez. El nacionalisme reaccionari que aposta per allargar el 155 i mantenir la repressió política contra les institucions catalanes és el nou centre polític de l’Estat, i ho és perquè el socialista, en lloc d’acceptar l’oferta de diàleg del president Torra ha preferit avançar la discursiva del partit de Rivera des de la dreta.

Incapaç de trobar una alternativa a l’estratègia de Rajoy i Rivera, Sánchez és ara mateix la caricatura de qui va intentar canviar el PSOE. Abraça el discurs populista com qui s’agafa a un clau roent, i el que és pitjor, ho embolica tot autoadjudicant-se el paper de partit d’esquerres.