Aquest últim Sant Jordi s’ha vist abromat per una onada de llibres sobre els últims mesos que la ciutadania catalana ha viscut (i patit) des de perspectives i opinions ben diferents. L’1 d’octubre, la declaració d’independència i l’aplicació de l’article 155 encara ressonen en les nostres oïdes, no han deixat de fer-ho. La simfonia de notícies durant aquest intens període s’ha anat incrementant dia a dia, incansablement, obrint els telenotícies i els programes de debat. Abans i després del 21D, la població ha tingut l’oportunitat de sentir les opinions dels actors polítics partícips, de tertulians, periodistes, filòsofs, escriptors, músics, personatges públics que no tenien res a veure. Rebem noves des d’Alemanya, Suïssa, Escòcia. Les manifestacions han minvat però no paren, i en els cartells de “Llibertat presos polítics” apareixen nous noms de vells coneguts. Ens hem cansat de tanta política? Sembla que no. Volem explicacions. Dies que duraran anys, d’en Jordi Borràs, Operació Urnes, d’en Xavier Tedó Gratacós i la Laia Vicens Estaran, Què està passant a Catalunya, de n’Eduardo Mendoza, D’herois i traïdors, d’en Santi Vila, Empantanados, d’en Joan Coscubiela… La llista és llarga. Amb tanta publicació, però, ens trobem amb ironies, i una d’elles és que al costat d’aquest últim podríem posar just al costat, en la nostra estanteria de casa, el llibre de l’Albano Dante Fachin i l’Àngels Martínez Castells: Informe urgent des dels escons 4 i 5.
A diferència dels altres, podem llegir el testimoniatge de dues veus que, tot i no ser els caps de la seva llista de CSQP, han protagonitzat moments de màxima tensió dins l’hemicicle. Dos escons que no han passat desapercebuts per la premsa, però que no els hi ha donat la suficient profunditat per entendre el seu comportament, el que van fer i el que van dir. Aquesta profunditat la podem trobar en aquest llibre escrit en dos estils que es van alternant, diferenciats, clars, i personals. Sí, si has escoltat els seus discursos, està clar que són ells, no hi ha cap dubte. Però no es tracta simplement de resumir en un discurs concís les seves vivències en aquests dos últims anys del procés català, ja que més aviat descriu dies concrets, els més intensos, des de la redacció del manifest en suport d’en Dante per ser el cap de llista de Podem fins als últims mesos. Hi ha una intenció d’explicar el perquè de les seves actuacions, de respondre les preguntes que ens fèiem els espectadors al veure’ls i d’esclarir les contradiccions i disputes internes del grup parlamentari que van esclatar en directe. Les múltiples interpretacions que es van fer sobre ells en el seu dia queden si més no desactualitzades ara que es pot llegir el que van pensar (si és que no ens enganyen). El llibre és breu, cert, però compensa la profunditat que aporta i que abans faltava.
Per què l’Àngels va votar a favor del pressupost pel referèndum? Què li va dir a en Dante abans de treure les banderes espanyoles esteses en els escons del PP? Fins a quin punt ha canviat ell? Com va perdre el seu càrrec? Com va canviar CSQP? Aquestes són algunes de les principals preguntes que aquest informe dóna resposta. Els dos exdiputats comparteixen amb nosaltres visions sobre la desigualtat i sobre el partit, informes d’ONGs, articles seus publicats durant la legislatura, els seus discursos, referències d’autors de renom com Josep Fontana o Ramon Grosfoguel, missatges de correu i de Whatsapp que fins ara no havien sortit a la llum. Un llibre breu però complet, amb una declaració de principis i un últim capítol per respondre a la famosa pregunta “i ara, què?”. Potser involuntàriament o no, al desvetllar les seves contradiccions personals durant l’ocupació del seu càrrec, la història que vam veure i llegir per tots els mitjans estatals aquí es reflecteix a través d’una experiència molt més humana, cosa que no es veu gaire en política.
No es busca definir el caràcter dels seus companys d’equip ni dels altres, hi trobarem poques descripcions al respecte, i és que no sembla ser la intenció d’aquest llibre. Es revelen directament i sense complexos el que pensaven sobre l’actuació dels diputats, tot mesurant-ho segons la balança del “règim del 78”: si s’estava a favor, o en contra. Poble sobirà o no sobirà. Es parla del 20 de setembre, de l’1 d’octubre, dels empresonaments dels Jordis, del 27 de setembre, del que vindrà. Un llibre allunyat de tecnicismes, molt recomanable per mirar amb altres ulls, sense ser un treball erudit d’història, el que vam tots d’una manera o altra presenciar. Volem explicacions, necessitarem més d’un i de tres llibres per això, però aquest en concret ocupa un espai molt particular, interessant, s’estigui a favor o en contra del seu punt de vista, i inevitable d’explorar si es vol conèixer exactament el que va ocórrer i el que els hi va ocórrer als dos protagonistes d’aquest informe.