Crònica d’una cursa amb 40 anys d’història

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

La previsió meteorològica pel matí del diumenge 8 d’abril era d’intensa pluja i per això vaig decidir apuntar-me a la 40ª edició del la cursa d’El Corte Inglés. Vaig pensar que aquella seria una cursa diferent, i ho va ser.

Es tracta d’una prova molt especial per a mi ja que és la primera cursa que vaig córrer, quan tenia 10 anys i acompanyat del meu pare. Des d’aquella vegada l’havia corregut molts altres cops, però sempre havia estat en dies de sol. De fet, molts barcelonins, la cursa d’El Corte Inglés l’associem amb l’arribada de la primavera. Però la d’aquest 2018 de bon temps en va tenir poc.

Va ser sortir de la boca del metro de plaça Catalunya i rebre el primer impacte d’una gota de pluja contra un ull. Fins i tot el meteoròleg més inepte hauria sabut veure que estava a punt de caure un xàfec. Quan els corredors ja estàvem preparats a la sortida va començar a descarregar amb força. No hi havia marxa enrere ni possibilitat d’aixoplugar-se. En 2 minuts, estàvem tots xops.

La cursa, com no podia ser d’una altra manera, es va celebrar malgrat la pluja i, des del punt de vista del corredor, tot va funcionar com una seda. El recorregut clàssic, de 10.766 quilòmetres, va incloure la tradicional pujada a Montjuïc i la volta per la pista de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, sens dubte un dels moments estrella de la cursa. Això sí, es van trobar a faltar els centenars de persones que normalment surten al carrer a animar. Els membres d’un grup de timbalers tocaven sota un dels passatges al costat de les Fonts de Montjuïc per aixoplugar-se.

Segons la organització, es van inscriure a la cursa 50.000 persones. Aquests números la converteixen en la primera cursa d’Europa en participants i la tercera del món. Una altra dada a destacar és que per segon any consecutiu el número d’inscripcions de dones va superar el d’homes, un fet insòlit en les curses atlètiques.

Un reconeixement especial se’l mereixen totes les persones que fan possible la cursa cada any, i que tenen un mèrit encara més gran en edicions com la darrera, passada per aigua. 1.300 persones comptant Guàrdia Urbana, personal de la organització i voluntaris ho van fer possible un any més, i ja en van 40.

- Publicitat -