Amb tot venut. Així van aterrar divendres els americans Imagine Dragons al Palau Sant Jordi de Barcelona. A l’esquena, Evolve World Tour, una gira de 55 concerts que els portarà per les principals ciutats europees i dels Estats Units. I com a Catalunya (poca broma) amb totes les paperetes venudes.

Potser poc s’imaginaven que l’any 2018 es convertirien en una de les bandes de rock amb més projecció de l’actualitat. I és que, passar de tocar a locals cutres de Las Vegas a omplir estadis en poc més de 5 anys, no és feina fàcil. I més si ho fas a ombres dels fills prodigi de Nevada: The Killers.

Però els Imagine Dragons han sabut fugir de les odioses comparacions i han jugat molt bé les seves cartes. No només han utilitzat com a referent al grup de Brandon Flowers (i altres bandes com Coldplay o fins i tot U2) sinó que han sabut adaptar-se als nous temps i vendre una versió de rock per a millennials que a més incorpora ritmes tribals, R&B i hip hop. Un còctel que funciona.

I l’èxit de la recepta va fer les delícies dels assistents en un espectacle de gairebé dues hores. I és que la banda va descarregar tota la seva artilleria sobre l’escenari. La potent posada en escena (jocs de llums trepidants, vídeo-art projectat a la pantalla, confeti, fum…) va servir per augmentar l’èpica d’un concert que va destacar per la seva qualitat musical.

Entre els membres d’Imagine Dragons hi ha autèntics prodigis musicals (Daniel Platzman i Wayne Sermon en són un clar exemple). Era difícil portar el compte dels instruments que el grup va utilitzar durant l’espectacle: guitarres, baixos, un parell de bateries, un violí elèctric, bombos, percussió… i fins i tot un cinquè membre, un teclista que el grup ha contractat perquè els acompanyi durant aquesta gira.

La varietat de sons van regalar als fans versions fins ara inèdites d’alguns dels seus temes, com les acústiques de Bet my life i Next to me, interpretades per sorpresa en un segon escenari que la banda va ubicar en mig de la pista.

El grup es va mostrar en tot moment molt proper al seu públic (van travessar fins i tot tota la pista a peu) en un concert que va estar marcat pels missatges de pau, amor i tolerància per part del seu líder, Dan Reynolds. Al més pur estil Bono, el vocalista va llençar missatges de suport a la comunitat LGTB i va parlar sobre la depressió, un problema que moltes persones pateixen a dia d’avui. La seva experiència personal (en el seu moment Reynolds va declarar haver patit aquesta malaltia) va servir com a pròleg d’una de les cançons més mítiques de la banda, la poderosa Demons.

Tot i que el concert va pivotar quasi íntegrament en les cançons del seu últim disc (Thunder, Believer o Whatever it takes) el clímax va arribar amb la potent (i gloriosa) Radioactive, tema que els va catapultar a l’estrellat l’any 2015 i amb el que van guanyar un Grammy. El fermall d’or a un concert vibrant, potent i elèctric que va demostrar que la banda ja són grans dracs que es fan respectar i encenen al públic.

Com a les imatges que es projectaven a l’inici del concert (l’origen de les espècies) l’evolució del grup s’encamina a omplir estadis cada cop més grans arreu del món, consagrant-se dia a dia, com una de les apostes musicals amb un futur més ferm.