Segons ha pogut saber directe!cat de fonts destacades a la policia catalana, uns dels objectius dels quadres de la direcció és oferir la imatge de descontrol per justificar les interlocutòries del Suprem. Agents dels Mossos d’Esquadra denuncien el “desconeixement” de saber qui coordina el dispositiu i de rebre ordres que “no provenen de la direcció del cos”.
Des de l’aplicació de l’article 155 del PP, PSOE i C’s, les institucions catalanes estan resistint com poden a les substitucions i destitucions de servidors públics que combreguen amb la causa republicana. Amb la Generalitat escapçada, els partits sobiranistes amb les direccions a l’exili i a la presó, les entitats socials recuperant-se del cop i el Parlament recomponent-se de la pèrdua dels sis diputats de JxCat i ERC, els Mossos d’Esquadra, la policia que va desarticular la cèl·lula dels atemptats del 17-A, són l’eina en mans de l’Estat per regalar la imatge de violència que Llarena fa constar a les interlocutòries.
La imatge de l’1 d’octubre, on es va poder fer una clara distinció entre la repressió policial de la Policia Nacional i la Guardia Civil amb l’actitud dels Mossos d’Esquadra, és l’origen d’aquesta nova estratègia que pretén confrontar el cos català amb els ciutadans del país. La ‘nota’ de la CIA, la manca d’informació de cos català en la lluita antiterrorista afegeixen més ingredients a un comportament que amb la destitució del Major Trapero i el 155 resta sota la sospita dels mateixos membres policials.
Un operatiu sota sospita
Hi ha dues grans preguntes sobre les accions dels Mossos que es varen produir prop de la delegació del Gobierno a Barcelona el divendres i diumenge passat, qui va ordenar carregar contra els manifestants? Per què hi havia tantes tanques municipals a l’abast dels manifestants perquè poguessin construir barricades? Les dues preguntes tenen respostes que reforcen la tesi sobre la confrontació: “Les ordres no van venir del cos, desconeixem qui va ser el cap del dispositiu (…) es volien repel·lir les activitats violentes”. Amb l’afegit, “interpreta per què”.
Tres noms: Millo, Zoido i Castejón
La situació a departament de l’Interior és de “caos” segons les fonts consultades. Entre les figures que estan sacsejant l’estructura dels Mossos hi ha tres noms: el ministre de l’Interior del Gobierno, Juan Ignacio Zoido, el delegat del Gobierno a Catalunya, Enric Millo, i el secretari general Sindicat de Mossos, Toni Castejón.
Enric Millo, la figura que més bé representa el 155, blanqueja totes les accions i decisions que des de Madrid es prenen sobre totes les institucions catalanes. Zoido, per la seva part, ha encetat una política de repressió dins els Mossos que té en la Divisió d’Afers Interns (DAI) una lluita permanent per apartar els agents que hagin manifestat, d’alguna manera, el seu suport no només a la República sinó també al Major Trapero. En aquest sentit, les fonts consultades afirmen que rere les denúncies als Mossos desplegats durant l’1 d’octubre hi ha agents del cos que “facilitaven informació a la Guardia Civil”.
La tercera figura en discòrdia és el secretari general del Sindicat dels Mossos d’Esquadra, Toni Castejón, qui ahir fou una de les veus més actives per defensar als mitjans de comunicació l’actuació policial. Castejón l’any 2012 va sorprendre quan va donar una roda de premsa al costat d’Albert Rivera, líder de Ciutadans, per demanar “un pla de mesures per erradicar la violència a les celebracions multitudinàries” i protestar contra les condicions laborals dels agents. Quina fou la mesura de pressió? Anar contra el català: “Com que a Interior li farà mal la llengua, doncs anem a per la llengua”. Els agents varen deixar d’utilitzar el català per dirigir-se entre ells i amb els ciutadans en castellà. Una figura que, sense complexos, vinculen directament amb l’òrbita del partit de Rivera i Arrimadas.
El cap dels Mossos que substitueix Trapero, Ferran López, per la seva part, resta en una posició de debilitat. El ministeri de l’Interior el convida tot d’actes per reivindicar una imatge de normalitat que no hi és. Sense més poder que el poc marge que li dona l’Estat per prendre decisions, que apunten, és molt petit: “Resta en mans de Zoido”.
L’objectiu del control policial català és el de poder exportar la imatge de caos a Catalunya per justificar les mesures del Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional. Com sempre cal recordar, no hi ha delicte de rebel·lió si no hi ha violència. No hi ha delicte de sedició perquè la Declaració d’Independència no consta en cap diari oficial -de la Generalitat i el Parlament-. Amb tants problemes per justificar el delicte de malversació de fons públics, l’Estat veu en els Mossos com una eina per confrontar la policia amb el poble i argumentar les causes contra els republicans quan aquestes arribin a Europa.