Diumenge 21 Juliol, 2019

S’ha acabat el bròquil, ara també en arquitectura

No more silence. No more waiting. No more tolerance for discrimination, harassment or abuse.

TIME’S UP: s’ha acabat el bròquil, ara també en arquitectura.

Aquestes darreres setmanes i mesos han suposat un apoderament enorme per part de dones d’arreu del món. Un exercici de sororitat, una experiència de reafirmament individual i col·lectiu: el despertar de les dones que han vist que la igualtat que se’ls havia promès des de feia temps ni era real, ni era efectiva; el desvetllar d’aquelles que s’han adonat que són feministes perquè malgrat tots els convenis, convencions, lleis, tractats…seguim discriminades en totes les esferes de la nostra vida. Han dit prou i han decidit parlar en primera persona, en veu pròpia.

L’assetjament sexual ha esdevingut nuclear en la qüestió i les denúncies s’han intensificat en molts àmbits. Des de l’octubre, quan es van fer públiques les denúncies contra el productor de Hollywood Harvey Weinstein, moltes personalitats, empreses i organitzacions s’han vist esquitxades. En són exemples Oxfam, amb l’escàndol on membres de l’ONG haurien organitzat orgies amb prostitutes durant el terratrèmol d’Haití; Metges Sense Fronteres, que van reconèixer 24 casos d’assetjament o abús sexual durant l’any passat i l’acomiadament de 19 persones de l’organització com a resultat; Save The Children, també amb 16 acomiadaments durant el mateix període per les mateixes causes.

En aquest sentit, aquests dies s’ha obert una nova possibilitat en un altre camp: l’arquitectura. Malgrat ser un àmbit amb poca cobertura mediàtica, l’assetjament sexual també hi és present. Poques dones han estat capaces de fer un pas endavant i denunciar l’assetjament viscut per part d’altres arquitectes. En canvi, rumors sobre l’eufemístic “comportament inadequat” de grans despatxos i arquitectes del star-system és tot el que hem obtingut durant anys. Ara bé, dades i enquestes afirmen que és una realitat innegable. Per exemple, 1 de cada 7 dones arquitectes al Regne Unit han patit assetjament sexual en aquest darrer any, segons han revelat els resultats de l’enquesta anual sobre dones i arquitectura feta pública fa poques setmanes per The Architects’ Journal. De resultes de moviments com #MeToo o #TimesUp, enguany l’enquesta s’ha centrat en l’assetjament o abús sexual, si bé en edicions anteriors el focus n’era, per exemple, la bretxa salarial. En una altra pregunta de l’enquesta d’enguany, es va demanar als enquestats si havien estat testimonis de discriminació sexual contra una altra persona en els últims 12 mesos; una vegada més, més de la meitat de les dones van respondre afirmativament, mentre que gairebé 1 de cada tres homes enquestats van acceptar haver presenciat aquesta discriminació.

image3

Deixant a banda els més famosos, l’Arquitectura és majoritàriament una professió modesta, en què en gran mesura se subsisteix a base de petits despatxos. Així, no és el mateix denunciar assetjament en aquest ambient, on les dones poden sentir massa risc d’exposició, que fer-ho allà on els números i els mitjans acompanyen, com ha estat l’esmentat cas de l’escandalós i abundant conjunt d’al·legacions dirigides a Harvey Weinstein.

image4

Ara bé, això podria canviar. Fa només quatre dies va saltar a la premsa via ‘New York Times’ que el famós arquitecte Richard Meier es retirava temporalment de la seva firma acusat d’assetjament sexual. Cinc dones —quatre ex-treballadores del seu despatx (Richard Meier & Partners) i una dissenyadora no vinculada a l’estudi— van alçar la veu i van explicar exhibicionisme, tocaments i un intent de violació. Així, aquesta onada d’acusacions per abusos sexuals ha arribat al camp de l’arquitectura com no podria ser d’una altra manera, com ja hem explicat, via el star-system.

L’arquitecte, conegut a Catalunya per ser l’autor del MACBA, només ha abandonat el seu estudi durant sis mesos tot i que els abusos van durar un període de més de deu anys. L’arquitecte, el més jove a rebre el premi Pritzker, només ha assegurat estar “profundament afligit i avergonyit”. Una de les cinc dones, ja va denunciar quan tenia 22 anys, l’assetjament per part de Meier. La resposta va ser un acord que li impedia parlar dels fets i una indemnització de 121.000 euros. Altra vegada, se’ns demana estar en silenci, callades per no alterar l’ordre de la societat.

Richard Meier comentant les obres del MACBA, 1991 - 1995 / La Vanguardia.
Richard Meier comentant les obres del MACBA, 1991 – 1995 / La Vanguardia.

Recordem doncs que les dones som més de la meitat de la població i que, per tant, la nostra veu pot fer canviar la situació. Si les dones parem, s’atura el món. Ho vam demostrar. Ara ens sentim fortes per dir prou, per fer un pas en ferm i compartir allò que durant anys hem consentit, aquest “sentir-nos inferiors”. A partir d’aquest 8 de març ens vam reafirmar, ens vam conjurar perquè ni el 9, ni el 10, ni avui, ni demà fossin dies normals, en cap àmbit mai més. Tampoc en arquitectura.

 

5,238FansM'agrada
923SeguidorsSeguir
15,470SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca