Jorge Rodríguez (1979) ostenta actualment el càrrec de President de la Diputació de València, que compagina amb l’alcaldia d’Ontinyent, capital de la Vall d’Albaida. Hui, després de quasi 7 anys al front del consistori —des que es convertira en l’alcalde més jove d’Ontinyent— i de quasi 3 anys presidint —i transformant— la Diputació de València, es mira al nostre Mirall valencià i ens respon sense pèls en la llengua: la utilitat de les Diputacions, els socis de Govern, la seva gestió a Ontinyent i les claus del prestigi que al llarg de tots aquests anys ha guanyat al territori valencià, arribant a superar el 60% dels vots en les últimes eleccions locals.

Es diu de tu que ets un home de consens, capaç de fer d’àrbitre entre els interessos de les diverses formacions del Pacte del Botànic. Et consideres un home de consens?

Potser no siga jo la persona més oportuna per a parlar de mi mateix, però en política és fonamental estar capacitat per a dialogar i aconseguir consensos. Més si cap en el marc actual, on els governs compartits són una realitat que, en el meu cas, porte experimentant des de l’inici de la meua carrera, en aquest cas amb la meua primera experiència al capdavant de l’Alcaldia d’Ontinyent i ara com a president de la Diputació, on el PSPV governa amb altres tres partits. El consens no solament és necessari, sinó que resulta imprescindible perquè més ciutadans se senten representats per les decisions dels responsables de les institucions públiques. Aquesta és la línia que portem en les institucions valencianes en la present legislatura: la col·laboració entre la Diputació, la Generalitat i els ajuntaments per a arribar amb la nostra gestió a més persones, com s’ha demostrat amb programes com Xarxa Llibres, les ajudes per a mantenir en servei línies de transport deficitari o el Fondo de Cooperación Municipal amb el qual hem quadrat el cercle del finançament local.

Les transferències als ajuntaments han augmentat un 65% des que ostentes el càrrec de President de la Diputació. Creus des del vostre projecte en la desaparició definitiva de les diputacions en un mig-llarg terme?

La desaparició de les diputacions és un debat miop per una qüestió molt senzilla, i és que si els principals partits polítics d’aquest país no s’han posat d’acord per a formar govern, no crec que ho vagen a fer per a reformar la Constitució, i sense eixa reforma no és possible la desaparició de les diputacions. I encara en cas que desaparegueren aquests governs intermedis, algun ens o institució hauria d’atendre les necessitats bàsiques dels municipis, fos el que fos el seu nom. Quan es parla de les duplicitats entre institucions se sol fixar el problema en les diputacions i el Senat, però la desaparició d’aquestes institucions no resoldria el caos competencial que ara mateix té aquest país, i que solament es resol organitzant d’una forma seriosa i decidida les competències de cadascun dels ens públics que existeixen. Sempre pose el mateix exemple: no pot ser que un tram de 5 quilòmetres de carretera estiga gestionat per quatre administracions diferents, com succeeix en moltes de les carreteres de la província, que són de titularitat estatal, autonòmica, provincial o local segons el tram que trepitgem. Açò resta eficiència a la gestió. De moment, hem de fer útil la Diputació mentre l’estiguem gestionant, i per a açò hem incrementat les transferències directes als ajuntaments perquè puguen exercir, amb un finançament just, eixa autonomia local per la qual apostem. És important que els alcaldes i les alcaldesses decidisquen les actuacions que necessiten els seus municipis, i que disposen dels diners per a executar-les, sense que ningú els diga en què han d’invertir les ajudes provincials.

“No pot ser que un tram de 5 km de carretera estiga gestionat per 4 administracions diferents”

Heu canviat els criteris d’assignació de diners als ajuntaments. Com, des del vostre punt de vista, ha millorat este sistema de distribució? Creieu que ja ha finalitzat l’era dels “amiguitos del alma” a l’hora de repartir els diners de Diputació?

El clientelisme s’ha acabat en la Diputació de València. D’una banda, hem reduït el nombre de plans provincials per a agilitzar la seua tramitació i eliminar burocràcia, i hem acabat amb els convenis singulars, concedint ajudes reglades sobre la base de criteris objectius, que permeten als ajuntaments calcular els diners que els corresponen en cada convocatòria per planificar les seues inversions. Els municipis han vist duplicades les ajudes de la Diputació amb independència del seu color polític, i encara que els alcaldes —i ho sé bé perquè sóc un d’ells— sempre faran el que estiga en les seues mans perquè els seus municipis reben el màxim finançament possible, crec que pocs, si és que hi ha algun, podran queixar-se perquè aquesta Diputació els tanca les portes. No hem deixat a ningú en el camí.

“Crec que pocs alcaldes podran queixar-se perquè aquesta Diputació els tanca les portes. No hem deixat ningú en el camí”

Com marxa aquesta legislatura? Quins són els principals reptes amb què t’enfrontes d’ací al final de legislatura a la Diputació? És fàcil conjugar un ajuntament gran com el d’Ontinyent amb el càrrec de President de la Diputació?

Estar al capdavant de dues institucions requereix molt de temps, i açò és òbviament el que acabes dedicant per a no decebre a la gent que ha confiat en la teua forma de treballar, d’una banda, i al partit que ha decidit que sigues la persona que pilote el canvi de rumb en una institució de la qual solament es parlava per casos de corrupció. Al llarg de la legislatura aconseguírem, en un primer moment, esborrar eixa imatge de sospita que acompanyava a la Diputació i, a més a més, aconseguir donar bones notícies i millorar la qualitat de vida en els municipis valencians, que és la fi última de la corporació. Obrírem portes i finestres, vertebràrem el territori i ara estem immersos en un altre repte no menys important, que és el d’acostar la institució a les comarques. No es pot apreciar allò que no es coneix, i per açò tractem de recórrer el territori per a explicar-ho, com en la ruta que acabem d’acabar per a explicar els pressupostos d’enguany en cadascuna de les comarques. Però volem anar més enllà, i per açò hem publicat un catàleg de serveis que arreplega totes les àrees i línies d’ajuda que té aquesta casa, amb una versió infantil en format còmic per a col·legis; i estem portant a les capitals de comarca una exposició itinerant amb el tresor patrimonial de la Diputació, perquè també la gent que viu a Requena i les seues pedanies, o a Alzira, o a Gandia i els seus municipis propers, té dret a gaudir de Sorolla, Pinazo o Equip Crònica sense haver de visitar un museu de la capital. D’ací a final de la legislatura seguirem treballant en l’engegada de les oficines comarcals, un projecte que pretén ajuntar en un sol local tots els serveis que ofereix la Diputació als municipis, com la gestió tributària, la gestió de les xarxes d’aigua potable i les brigades forestals, entre d’altres. Aquesta xarxa d’oficines comarcals permetrà acostar la Diputació als municipis i facilitar gestions que ara mateix han de fer els seus ciutadans en la seu central de València o de forma dispersa en dependències que es troben en diferents municipis.

“Obrírem portes i finestres, vertebràrem el territori, i ara estem immersos en un altre repte no menys important: acostar la Diputació a les comarques”

Des del compte oficial del PSPV a Twitter va arribar a anunciar-se el trencament de les negociacions amb Compromís abans de signar el Pacte del Botànic, i es va explorar la via de Ciudadanos. Us sentiu còmodes amb Compromís i Podem com a socis a la Generalitat?

Jo puc parlar d’ambdues formacions com a socis en la Diputació de València i no tinc cap queixa. Hi ha un bon ambient de treball, hem consensuat uns pressupostos que enguany han sigut aprovats abans de l’últim ple de l’any i que han permès agilitzar la tramitació de les ajudes als municipis perquè es facen efectives durant el primer trimestre de 2018. Però a més hi ha una relació directa amb els socis de govern basada en allò que ens uneix, que és molt, i respectant allò que ens diferencia, com no podria ser d’una altra manera en tractar-se de formacions diferents.

Arribes a la Diputació des de l’àmbit local, esdevenint un dels alcaldes del PSPV-PSOE amb més suport al teu municipi, arribant a les eleccions de 2015 a aconseguir més d’un 60% dels sufragis. Quines són les claus de la teva gestió de la capital de La vall d’Albaida?

El més important és escoltar a les teues veïnes i veïns i ser un més. Un alcalde ha de treballar de portes cap a fora, en contacte permanent amb la gent del seu poble, i açò és el que tracte de fer cada dia, perquè per a mi és un orgull i una gran responsabilitat ser alcalde d’Ontinyent. Quant a gestió, era important dinamitzar l’economia local, prestant molta atenció a l’àmbit industrial, i engegar iniciatives que li donaren vida a la ciutat; activitats participatives que impulsaren a un municipi amb un ric patrimoni històric, mediambiental i cultural, que és a més la capital de la Vall d’Albaida. Una capital que ha de tenir una sèrie de serveis bàsics pels quals estem lluitant i que en alguns casos són ja una realitat, com el fet que Ontinyent siga una ciutat universitària. I molt important, hem fet a la gent partícip de les actuacions que emprén l’ajuntament; són les veïnes i veïns els que voten les inversions que han d’escometre’s i des del govern local respectem el que els ciutadans consideren que necessita el municipi.

Vas donar el teu suport a la candidatura de Susana Díaz per a la Secretaria General del PSOE. Et penedeixes d’haver-ho fet?, quines expectatives tens en el lideratge de Pedro Sánchez?

No em penedisc de les decisions que prenc. En el si del partit tenen lloc una sèrie de processos democràtics per a triar als nostres representants i en cadascun d’aqueixos processos cadascun de nosaltres pren la decisió que creu més encertada. Aquell procés va acabar, com van acabar uns altres a nivell autonòmic i comarcal, i ara és temps de cosir el partit, de remar totes i tots en una mateixa adreça i recolzar de forma incondicional els nostres líders: Ximo Puig com a president de la Generalitat i Pedro Sánchez com a candidat al Govern d’Espanya.

“Ara és temps de cosir el partit, de remar totes i tots en una mateixa adreça i recolzar de forma incondicional Ximo Puig i Pedro Sánchez”

Molta gent parla en aquestos temps de l’establishment. Consideres haver passat a ser part de l’establishment havent deixat de posar la tricolor al balcó de l’Ajuntament?, És simplement que, com Pedro Sánchez et sents un republicà representat amb aquesta monarquia?

Són decisions d’un equip de govern, i en aquest cas, el d’Ontinyent ha decidit que en la balconada de l’Ajuntament solament onegen les banderes oficials. No crec que açò tinga res a veure amb l’establishment. En qualsevol cas, més enllà de les banderes, la nostra implicació en la recuperació de la memòria democràtica està fora de tot dubte, com vam demostrar sent pioners en iniciatives com l’exhumació de fosses comunes de represaliats pel franquisme.