Alberto Fernández Díaz: “Estic segur que a Tabàrnia també hi ha comuns”

L’Alberto Fernández Díaz és un dels regidors més veterans a l’Ajuntament de Barcelona. Em rep a la seu del Partit Popular a Barcelona, a prop de Francesc Macià. Parlem, entre altres temes, de política municipal, del 155, d’habitatge i dels refugiats. Durant l’entrevista, es mostra molt crític amb la gestió de Colau al capdavant de consistori, de la que destaca la seva falta d’acció, i no em revela si es presentarà, de nou, com a candidat pel PP a les eleccions del 2019.

Es tornarà a presentar com a candidat del PP a les eleccions municipals del 2019?

-Publicitat -    

Això es decidirà d’aquí a dos mesos. Espero que en un termini breu obrim al partit el calendari de la designació de candidats. Però fins que no arribi aquest moment, el que hem de fer és no preocupar-nos tant de les candidatures i ocupar-nos de fer ciutat. Tots som necessaris però cap de nosaltres imprescindible.

Però estaria disposat a repetir com a candidat?

La meva obligació ara és mantenir el compromís i la il·lusió per Barcelona, que la mantinc intacte des del primer dia. En política no és tant per decisions personals sinó també per allò que sigui el millor, en aquest cas, per Barcelona. Però ja arribarà.

Creu que li passarà factura al PP la gestió del govern espanyol amb l’aplicació del 155 i l’auge de Cs en les eleccions del 2019, veient el precedent del 21-D?

Cada cita electoral té les seves pròpies dinàmiques i són canviables i imprevisibles. Encara queden 15 mesos per les municipals i en política això és una eternitat. Fa un any el PP vam ser els més votats a districtes com les Corts i Sarrià i fa tres mesos vam tenir el resultat que vam obtenir. Per tant, crec que la realitat és canviant. Vull creure que, entre el temps que falta i que és en clau estrictament de ciutat, remuntarem.

Ha afectat el procés independentista i la posterior aplicació del 155 a Barcelona?

El procés sí que ha afectat…tot i que les decisions de ciutat no es prenen en un mes i requereixen diversos acords. Crec que el procés ha afectat, sobretot, a la mateixa alcaldessa que diu que vol ser pont i ha renunciat a defensar aquells barcelonins que no se senten independentistes. Va prometre un canvi ideològic a Barcelona i l’únic que està fent és defensar la independència. Per tant, crec que ha afectat en benefici de la mateixa alcaldessa que s’ha aprofitat del procés perquè l’ha convertit en un aliat polític sobrevingut per enfortir la seva situació política, afeblida per la minoria amb la qual governa, i ha impossibilitat acords amb partits que, malgrat tenir una visió de Catalunya diferent, podríem compartir aspectes de ciutat. Li ha servit de cortina de fum per relegar la seva gestió, fins i tot, dins l’Ajuntament. S’ha vist, per exemple, amb la moció de confiança amb què ha aprovat els Pressupostos.

“L’alcaldessa s’ha aprofitat del procés perquè l’ha convertit en un aliat polític sobrevingut per enfortir la seva situació política”

Parlant dels comptes de Barcelona… Són uns bons pressupostos de ciutat?

No. Més enllà de la forma, que demostra que governa per decret i que és l’alcaldessa regenta, hi ha una qüestió de fons, que són els continguts dels mateixos pressupostos. No s’incrementa prou les partides socials, no es redueix la pressió fiscal, es congelen les inversions i es ratifica el menyspreu de la Generalitat de Catalunya amb Barcelona pel que fa al finançament, les inversions i els serveis que ens pertocaria com a barcelonins. I a sobre, manté unes despeses innecessàries en capítols com informes, estudis, publicitat i autobombo o dispara fins a un 122% les subvencions a entitats, moltes d’elles afins ideològicament a Colau. Veiem que no són uns pressupostos que garanteixen una major cohesió social.

Com troba que està la ciutat de Barcelona actualment, en línies generals?

Hi ha una Barcelona paralitzada i de continuïtat. No hi ha un horitzó de futur. Veiem que Colau va prometre frenar els desnonaments i continuen; l’aposta estrella de Colau, que va ser la política d’habitatge, s’ha estavellat; els lloguers han incrementat més d’un 22% a Barcelona… si això hagués passat amb un altre govern, que estaria dient ella? Colau governa des de la gesticulació i no des de l’acció eficaç. Ho hem vist fa poc amb la retirada de l’estàtua d’Antonio López, que tothom parla de l’estàtua i ningú parla de la reforma de la Via Laietana. En general, un balanç que és negatiu però que intenta silenciar amb unes polítiques de subvencions a col·lectius propis. Amb equipaments, contractació d’assessors i subvencions ideològiques està emmordassant a aquells sectors més afins a ella. Amaga la seva manca d’acció de govern i prioritza la gesticulació.

“La submissió (de Colau) amb la Generalitat és absoluta per, probablement, trobar aquest equilibri amb l’independentisme del sí però no”

Quin seria el model ideal de ciutat pel PP?

Som el PP, som persones previsibles. Es pot estar d’acord o no amb nosaltres però no ens amaguem. Barcelona ha de ser una ciutat oberta al món, plural, cosmopolita i ha d’exercir aquest rol a Catalunya, Espanya, al sud d’Europa i a la Mediterrània. Defenso una Barcelona que ha de ser exigent amb el govern de l’Estat i també amb el de la Generalitat i, en aquest sentit, veiem que Ada Colau busca la confrontació. La seva submissió amb la Generalitat és absoluta per, probablement, trobar aquest equilibri amb l’independentisme del “sí però no” i condicionar aquells que podrien ser els seus adversaris si no hi hagués el procés independentista.

En definitiva, volem un model on creiem que aquesta Barcelona s’ha de construir entre l’Ajuntament i la societat. En aquest sentit, un model publico-privat amb beneficis recíprocs per la ciutat, els barcelonins i per aquells que arrisquen el seu capital i el seu patrimoni. Una ciutat amb sentit social. Hem de posar les persones en l’epicentre i no pas utilitzar-les com fa la senyora Colau en els seus discursos. Això en l’àmbit general, després podríem entrar en casos concrets.

Doncs entrant en casos concrets, la situació al Raval és insostenible amb la problemàtica dels narcopisos. Com s’afronta aquesta qüestió?

Amb un pla de xoc contundent de serveis socials i policials que a més de ser real sigui eficaç. Això és fàcil però la primera resposta de la senyora Colau va ser la de sempre, dir que la culpa era dels altres. En aquest cas, els altres eren els especuladors del turisme incívic. Però és evident que els veïns no només marxen del Raval perquè hi ha fons voltors, que evidentment no hem de consentir, ni pel turisme incívic, que hem de garantir que sigui respectuós, sinó també perquè hi ha uns episodis de delinqüència, d’incivisme, de manca de serveis municipals i de resposta que provoca que els veïns marxin. En comptes d’apostar per millorar la qualitat de vida i la prestació de serveis al Raval, va dir que la culpa era dels altres i, com diu això si també hi ha narcopisos del mateix Ajuntament? La situació del Raval és una de moltes puntes d’iceberg que hi ha altres barris. Com per exemple al Gòtic sud, Besòs o la situació que es viu a Ciutat Meridiana. Ella volia apostar per la Barcelona dels barris i veiem que se li està escapant de les mans perquè no respon a les persones ni millora els barris.

Alberto Fernández Díaz
Alberto Fernández Díaz

S’ha d’unir el tramvia per la Diagonal?

No descarto que el tram baix i el tram Besos tinguin una unió però perquè ho hem de fer pel tram més curt, que és la Diagonal? Em pregunto quina força té el tramvia que, fins i tot, exconsellers de la Generalitat estan o han estat al servei del Tramvia. Considero que ha d’haver-hi altres prioritats de mobilitat: la gran línia transversal que està pendent, la L9, i la xarxa octogonal, que inclou la D30. Hi ha altres prioritats del transport públic i hi ha una altra forma de resoldre la mobilitat per la Diagonal.

El tramvia s’usa com una arma política?

Perquè Colau anteposa la ideologia a una bona mobilitat. Ho va fer amb les Superilles que va ser un “superfracàs”. I ara amb la bici que li està fent el pitjor dels favors amb la implementació equivocada dels carrils bicis. Està generant “bicifòbia” a la ciutat de Barcelona. Dissenyar carrils bicis fins i tot en una zona 30 quan hi havia un acord, dificultant la mobilitat als mateixos veïns… es creu que la Barcelona del S. XXI és la Pequín del S. XX, però no, és una altra cosa.

La modificació de llei del sector dels lloguers feta pel PP (entre altres baixar de 5 a 3 anys la durada dels contractes) ha portat, entre altres, l’augment dels preus dels lloguers. Quina és la solució?

La recuperació econòmica té conseqüències contradictòries. D’una banda, creix l’ocupació i el consum i de l’altra, s’incrementen els preus dels lloguers, de la mateixa manera que van baixar en moments de crisis. Jo defenso la llibertat del mercat de l’oferta i la demanda. Ara bé, sí que crec que s’han d’introduir mesures de suport fiscal als lloguers, que és una forma d abaratir-ho. I sobretot en l’àmbit de l’Ajuntament, la millor forma de posar fre als increments dels lloguers és amb una oferta d’un parc d’habitatge potent que no existeix a Barcelona, i d’habitatge de lloguer, que bàsicament és testimonial. Que estaria dient Colau si no estigués governant Barcelona amb un increment de més del 22%? El seu partit ha governat durant 35 anys -perquè Barcelona en Comú és la marca blanca d’ICV-. I la majoria d’aquests anys, la responsabilitat d’ICV era la política d’habitatge i la conclusió és que la majoria d’habitatge social a Barcelona és de venda, el parc d’habitatge és escàs i el de lloguer és absolutament testimonial. El que hauríem de fer és revertir aquesta situació. A Barcelona hi ha més de 80 solars buits que podrien ser destinats a habitatge social i que es deixin de gesticulació.

El PP ha estat bastant crític amb el model de turisme de Colau. Que proposa?

El turisme ha de tornar a ser una oportunitat i no pas un problema. Si s’ha convertit en un problema per a molts barcelonins és per l’equivocada gestió que l’Ajuntament ha fet. Hem de fer que torni a ser una oportunitat, que genera un 14% del PIB, llocs de treball… fins i tot, molts barris que tenen molt turisme, probablement, si no el tinguéssim, tindrien problemes importants, de convivència per exemple. El turisme va ser un element d’arrelament de barri en el seu moment inicial. El problema ve quan hi ha hagut una proliferació d’habitatges turístics il·legals sense cap tipus d’inspecció ni capacitat de reacció de l’Ajuntament que poses fre a les molèsties que els veïns denunciaven. Durant molts anys hi ha hagut permissivitat, tenir un habitatge turístic sense llicència sortia gratis. També hi ha una manca d’acció en àmbits de serveis com freqüència de neteja, etc. I també s’hauria d’acabar amb la impunitat d’aquells que per la seva nacionalitat… si els d’aquí ja no paguen les multes d’incivisme perquè només els cobren el 15% de l’import de les sancions, imaginat si en comptes de DNI tens Passaport. Tens un grau d’impunitat del 100%. Crec que el turista no és un enemic, són les molèsties que poden generar aquests habitatges.

Que digui quin és l’inventari de béns i recursos municipals que podem posar a l’abast dels refugiats i com garantir que això no afecti les persones que tenen necessitat aquí”

Barcelona ha de ser o és ciutat d’acollida de refugiats?

Ha de ser-ho però sabent quina és la seva capacitat. És molt fàcil… tots tenim cor i és evident però crec ho hem de fer amb una doble perspectiva. A part d’acollir, hem de garantir que aquestes persones puguin tornar als seus països i perquè això passi, s’ha de posar fi al conflicte bèl·lic als països d’origen. Mentrestant, Barcelona ha de tenir una capacitat d’acollida correlativa a la capacitat de la gent que li pot obrir els braços. Quina capacitat té la ciutat de Barcelona, pel que fa a inserció laboral, atenció psicològica, escoles, habitatge, etc.? I fins a quin punt aquesta capacitat d’acollida pot entrar en col·lisió amb les necessitats dels mateixos barcelonins? Com jo no vull aquesta col·lisió, acollim a aquelles persones que ho necessitin i que nosaltres tinguem capacitat d’acollida. Però novament, Colau fa un discurs i després fa el contrari. Que digui quin és l’inventari de béns i recursos municipals que podem posar a l’abast dels refugiats i com garantir que això no afecti les persones que tenen necessitat aquí.

L’executiu de Rajoy es va comprometre a acollir més de 17.337 persones i només han arribat 1.279 persones…

Sí, és una xifra baixa però també, els que han de posar els recursos disponibles és l’Ajuntament i les Comunitats Autònomes i tornem al mateix, que diguin quina capacitat d’acollida tenen.

Però llavors, falta coordinació? Perquè moltes ciutats han fet un pas endavant.

No, crec que sobra demagògia. Ha d’haver-hi una resposta internacional per posar fi al conflicte en els països d’origen i així, posar fi a les violacions de drets dels refugiats que, lògicament, no els hi podem barrar el pas i Europa no ho pot fer. Donar una atenció provisional i garanties perquè puguin tornar, i fins que això no arribi, parlem de quina és la capacitat que tenim.

Europa no està massa per la feina…

Doncs jo crec que s’hauria de posar les piles. Crec que és una qüestió de consciència que va més enllà de les ideologies. Per tant, Europa no pot mirar cap a un altre costat i esperar que els americans o els russos resolguin el conflicte. S’ha de posar fi al conflicte bèl·lic i lluitar contra les màfies del tràfic de persones que s’aprofiten de l’estat de necessitat de les persones. Qui no digui això és que no te consciència.

“Qualsevol és lliure de fer el que vulgui però crec que amb vagues no es resolt la bretxa salarial”

Què opina  de la vaga feminista del 8 de març?

Qualsevol és lliure de fer el que vulgui però crec que amb vagues no es resolt la bretxa salarial, sinó amb un marc laboral i legal que eviti qualsevol discriminació o que actuï quan aquesta es detecti.

Com descriuria el moviment de Tabàrnia?

Sarcasme, ironia…és una broma molt seria però ha de ser una sàtira del que és el procés independentista. I el que has de fer és riure per no plorar.

Està el PP o Cs darrere?

Jo crec que no. Hi ha una gent…fins i tot comuns. Estic segur que a Tabàrnia també hi ha comuns. Perquè cada cop que la senyora Colau fa una consulta a les seves bases cada cop té més rebuig. Quan va consultar a les bases participar en el procés independentista, el 40% ja li va dir que no volia que participes i més del 40% no volia que trenqués el pacte de govern amb el PSC. Demostra que Colau fa una política relacionada amb el procés que quasi no dóna suport ni la meitat de les seves bases.

Com valores la situació política al Parlament de Catalunya.

El bloqueig és lamentable. No tenim president. Si no hi ha president, no és pel 155, és pels partits independentistes que es veten entre ells i són incapaços de fer un retorn a la sensatesa i a la llei i a partir d aquí intentar torbar un punt d’equilibri i intentar cicatritzar les ferides del procés.

Que necessitaria el govern espanyol per treure el 155?

Un govern que respecti les regles del joc democràtic i la llei. I a sobre, si és amb una base de sensatesa, millor.

S’ha fet autocrítica pels resultats del 21-D?

Jo crec que les causes no són úniques, però hi ha una part sempre que ens hem de sentir co-responsables també dins del parit i per tant, també hi ha erros i encerts.

   

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca