Nura Portella Genestar

En una de les tardes més fredes de l’any la poesia va escalfar l’ambient del Centre Cívic Sagrada Família. Dimarts es va celebrar el final de curs de la cinquena edició del taller Slammers en Acció i els seus participants van tenir l’oportunitat de presentar en públic les seves creacions poètiques. En un ambient molt càlid,  aquests nous poetes van pujar a l’escenari del centre cívic en un acte presentat pel seu professor Payaso Manchego. Aquesta edició ha comptat amb un xifra rècord de participants, ja que fins a 11 persones s’han volgut apuntar a aquest taller de 10 hores. En aquestes, els integrants han après tant a escriure les seves pròpies obres com les eines necessàries per recitar-les correctament i aconseguir transmetre els seus sentiments, ja que al final, en això rau la màgia de la poesia.

Poetry Slam Barcelona, la plataforma que s’encarrega d’organitzar aquest taller, és una de les principals dinamitzadores del món poètic de la ciutat i va congreagar una quarentena de persones a la sala d’actes del centre cívic perquè escoltessin l’evolució dels participants. A més, l’entitat també ha volgut posar molt d’èmfasi en la igualtat i el feminisme des de la seva creació i la temàtica dels poemes girava en tots els casos al voltant del concepte “gènere”. De totes maneres, aquesta no és una novetat de l’edició d’aquest any, en les anteriors ja havia estat així. De fet, Payaso Manchego va voler aprofitar per recordar que un dels vídeos que s’han fet més virals de Slam Poetry arreu de l’estat va sortir d’un d’aquest tallers. Es tracta del poema escrit per Marta Fornés, de Poetry Slam València, crític amb la idea d’amor romàntic imposada per Disney.

Violència, amor, sexualitat, gènere, literatura, crítica social… Les diferents veus i interpretacions dels poetes es van fer escoltar durant gairebé una hora amb poemes de com a màxim tres minuts. De fet, aquesta és una de les bases de Poetry Slam, per tal de fer més dinàmic i intens el recital, aconseguint captar millor l’atenció del públic. Així, els alumnes van demostrar que, tot i haver assistit al mateix taller, tenen identitats molt diferents, forjades en molt casos a partir de l’experiència personal, i també diverses maneres d’expressar-les. Amb més o menys intensitat, amb un to romàntic o melancòlic, amb més o menys vergonya, amb micròfon o sense, quiets i amb els ulls tancats o caminant per damunt l’escenari, cridant i interpel·lant al públic, els poetes van voler fer gala de la seva pròpia personalitat en la que, per alguns, va ser la primera exposició davant un públic. Tot i així, també hi havia slammers més experimentats com Makis Moulos o David García, que ja han participat en altres recitals, com ara els de Slam Poetry.

“La lluna mai ha tingut veu”, “Harta y borracha de tanto estereotipo” i “Esta loba solitaria sigue teniendo tu olor en su nariz” són alguns dels versos que van recitar participants de Slammers en acció.

El feminisme va tenir molt de pes durant la vetllada, que s’integra dins la divuitena edició del Premi de Relats curts-Relats en Femení. Vuit dels onze participants eren dones i van voler fer valdre la seva presència, aprofitant aquesta oportunitat per crear poemes amb una forta càrrega de denúncia social.  A més, algunes de les poetes també van acompanyar la seva creació amb imatges de feminicidis o de dones maltractades, a qui algunes de les companyes van voler dedicar la seva intervenció. Així, la Carmina, per exemple, va emprar mites clàssics per expressar els seus sentiments; d’altres, com l’Aynara, van jugar amb imatges com la d’una ampolla de vi per caracteritzar el masclisme; la Montse va relatar una violació al seu poema; i la Fatima va aprofitar l’ocasió per denunciar el racisme i demanar la mateixa veu en la lluita feminista per les dones racialitzades.

Tal i com va dir el presentador, un esdeveniment com aquest és una oportunitat per aquelles persones que es volen endinsar en el món de la poesia per donar-se a conèixer i també per guanyar confiança i seguretat. Sovint, un dels grans problemes amb els quals s’han de enfrontar les persones que escriuen poesia i la volen recitar és el rebuig que poden rebre, el “no ser prou bons”. Cursos com “Slammers en acció” i vetllades com les del diamarts suposen una gran empenta per aquells que volen dedicar la seva vida a pujar dalt un escenari i fer sentir al públic a partir de paraules que ells mateixos han escrit.