Reguant: “El discurs de la majoria social és pervers”

L’actual regidora de la CUP Barcelona i exdiputada de la formació anticapitalista al Parlament, Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) pensa que Europa no entén què és el que de veritat passa a Catalunya. Tot i que creu que cada vegada es compren més sent que potser els ha faltat explicar i comunicar millor.

Com creus que s’entén a Europa el que està passant a Catalunya?

S’entén poc a Europa (somriu). Però cada vegada és més fàcil que es comprengui o que hi hagi certs sectors que ho entenguin. Europa sempre ha associat els moviments sobiranistes amb l’extrema dreta i no entén el cas català en aquest sentit justament perquè és diferent d’aquesta lògica. Ara, en els darrers mesos i a partir de l’1-O, tot el que té a veure amb la retallada de drets comença a estar a l’ordre del dia. Penso que cada vegada s’entén més la idea d’un Estat que busca els drets bàsics.

S’ha comunicat prou bé?

Crec que no. Sento que potser ha faltat explicar-nos més o que vam donar coses per sabudes. En aquest sentit, en els darrers mesos creiem que s’ha treballat més. Tenim aliances amb certs sectors de l’Estat organitzats i també europeus, hem treballat més el que té a veure amb la repressió i retallada de drets. I, ara, la xarxa que existeix, és més àmplia.

Penses que l’independentisme està desconcertat?

L’independentisme hegemònic està descobrint el poder i la naturalesa d’Europa. Durant molt temps sentíem que Europa ens salvaria o que no permetria que l’Estat fes el que ha fet. Érem pocs els que dèiem que això no seria així. La UE és un constructe fet pels grans poders i per tant, salvarà els grans poders. Allà no trobarem respostes. Segurament no ho vam dir prou perquè era un discurs antipàtic.

I per què no es va insistir més?

Vam intentar posar sobre la taula que la UE no ens salvaria ni ens reconeixeria. A la gent no li agradava sentir això, i creien que posàvem pals sobre les rodes. És cert que com a autocrítica de l’esquerra independentista i anticapitalista vam callar coses que intuíem que potser no serien com pensàvem. Però era complicat generar un discurs a contracorrent del què era l’hegemònic i ara la gent ho comença a veure. Si la gent ho veu ara, potser és ara, el moment de fer el discurs.

“Com a autocrítica de l’esquerra independentista i anticapitalista vam callar coses que intuíem”

Crec que la gent amb tot el que ha passat en els darrers mesos, el 10-O, 27-O, les eleccions del 21-D… està molt desconcertada. I no m’estranya. Falta informació i transparència. Hi ha hagut un tancament per dalt, que ja existia però que s’ha refermat. La gent ja no entén què passa ni quins són els debats que existeixen en els partits polítics. I estan a l’expectativa. Veníem d’una onada del 2015 al 2017 on s’havia delegat tot massa en la institució i en cercles petits de presa de decisions. Aquí nosaltres divergíem. La gent no ha d’esperar que se li donin les instruccions. La gent s’ha de poder autorganitzar i crear espais de contrapoder.

Però no va passar…

No va passar. I comença a passar ara, i potser és una mica tard. I per tant, costa més. El dia 10 d’octubre la gent es va quedar desconcertada, desemparada. Ho havia confiat tot a unes institucions i no entenien per què no estaven fent el que els van dir que farien. Estava tot molt tancat per dalt, s’havia delegat molt… i per a molta gent no és fàcil passar a empoderar-se i autorganitza-se. Vivim en el sistema que vivim, amb les seves lògiques. És un procés que va més enllà.

S’està normalitzant que hi hagi presos polítics?

Penso que no. De fet, aquesta és la mostra més clara davant d’Europa i els seus poders i la societat en si de què és l’Estat. S’ha d’exportar i explicar tot. Per això és interessant l’estratègia en aquest sentit de la CUP de generar dos fronts que en realitat, són el mateix. El front davant d’unes institucions judicials i jurídiques de l’Estat que sabem què hi són i que no responen a lògiques jurídiques sinó polítiques i per tant, és un front des de dins. Però també n’hem buscat un des de fora, al cor dels espais de relacions internacionals i de governança mundial –que no existeix– que és a Ginebra. Allà hem de mirar de poder confrontar políticament i fer de mirall amb l’Estat. Hi ha qui diu que són estratègies diferents però el que volem, és mostrar la veritable naturalesa, anar als tribunals i internacionalitzar el conflicte. I així és com cal treballar perquè la gent no s’oblidi que hi ha uns presos polítics. Hem d’assumir que forma part d’una realitat que no vol dir que hàgim de naturalitzar sinó que és més dura del que molts es pensaven. L’Estat no deixa de ser una presó en ella mateixa.

Quan es van decidir aquestes dues estratègies?

Des de l’inici de tot plegat hem assumit que hi hauria repressió i assumíem que la CUP seria un actor a reprimir. L’esquerra independentista fa molts anys que pateix repressió per diferents casos i naturalesa. Fa mesos que treballàvem en una estratègia, no tan centrada en els casos concrets, però sí en preparar-nos per a la repressió de l’organització.

Eulàlia Reguant al seu despatx de l'Ajuntament de Barcelona / Anna Solé Sans
Eulàlia Reguant al seu despatx de l’Ajuntament de Barcelona / Anna Solé Sans

I com es va ‘triar’ que Boya anés a declarar i Gabriel es traslladés a Suïssa?

(Somriu). Això forma part de processos interns. Són processos més tancats però entenem que davant una lluita antirepressiva calia una certa protecció.

Has pogut parlar amb l’Anna Gabriel?

(Riu). Hi he parlat molt poc.

Saps o es pot dir quant de temps fa que hi és?

(Somriu). Ho dirà ella si ho considera. No ha estat a Veneçuela ni a Cuba. Això segur. Vam al·lucinar bastant amb les informacions que van sortir publicades.

Us heu sentit exclosos en les converses entre JxCAT i ERC?

No sé si exclosos és la paraula. És cert que després del 30 de gener i de la investidura ajornada on hi havia hagut un espai a tres i res d’això havia aparegut sobre la taula, enteníem que si ells dos havien de fer govern, s’havien d’aclarir entre ells. Nosaltres ja vam advertir que no participaríem en reunions bilaterals sinó trilaterals. No hi ha hagut aquest espai, quan ens ho expliquin prendrem les decisions que toquin. Fins ara, tota la informació que tenim és a través dels mitjans de comunicació. No tenim més detalls que els que surten a la mateixa premsa. Però nosaltres no canviem, no variem res.

Com es construeix República si cada pas que es fa es reben citacions o se suspenen lleis?

Davant d’un Estat que té tot el poder econòmic, polític, judicial i tu el que tens és la gent, el que has de treballar és el fet de generar estructures de contrapoder que permetin crear estructures sòlides d’acord amb la gent, i això no s’ha fet. I l’única manera d’avançar és aquesta. Nosaltres dèiem fa dos anys que no existeix un pas de la llei a la llei ni la desconnexió. Els fets ens han donat la raó i hem de preparar una estratègia diferent. És evident que ja no podem seguir amb el discurs de la revolució dels somriures.

“És evident que ja no podem seguir amb el discurs de la revolució dels somriures”

El conflicte amb l’Estat, l’embat amb l’Estat no es resol d’un dia per l’altre. Si ho volem fer així, vol dir que renunciem a recuperar la sobirania com a poble, i per tant, a construir un nou marc polític, jurídic i econòmic que sigui la República que volem totes. Si aquest és l’objectiu, hem de seguir empenyent i això es fa des de baix, generant estructures de contrapoder i tensar tots els límits que mai no s’han tensat.

Hi ha qui diu que cal tornar a l’autonomisme per ampliar la majoria social…

Tornar a l’autonomisme per guanyar base social és tornar a l’autonomisme i fer unes polítiques intervingudes sense capacitat d’autonomia. Per tant, mai no respondràs a la necessitat de la gent, és absurd. En la lògica autonomista mai no podràs respectar o garantir drets i llibertats. La lògica de l’estat és replegar-se, recentralitzar-se i vulnerar encara més drets del que ja ha fet durant els últims 40 o 80 anys.

“Hi ha la necessitat de construir contrapoder, la necessitat de la gent de defensar pel que treballem”

I el discurs de la majoria social és pervers. Què vol dir tenir majoria social? El problema està en les condicions materials de construcció de la República. Podríem tenir el 80% però en un Estat intervingut, que ho retalla tot, tampoc tens les condicions materials. Per això hi ha la necessitat de construir contrapoder, la necessitat de la gent de defensar pel que treballem i per tant, centrar-se només en aquesta ‘majoria social’ és una mica pervers. El 47% no és suficient però que ells tinguin el 43% és suficient per renunciar a tot això?

Aleshores?

Hi ha una part d’autocrítica que hem de fer totes. Ens vam quedar en la zona de confort per explicar el que anàvem a fer o volíem fer. En el fons, la República, perquè sigui una República de totes i no en lògica de catalans i/o espanyols, no ha de ser una divisió en clau nacionalista. El que volem treballar és per aconseguir una societat millor, més justa i l’única oportunitat que existeix per assolir això, és construir República. I això segurament no ho hem treballat bé. I no parlo d’explicar-ho, venim de 30 anys de CiU, polítiques neoliberals i del tripartit que tampoc va ser massa diferent.

“La República no ha de ser una divisió en clau nacionalista”

Tothom que ha governat el país, ha fet polítiques concretes, algunes més amables d’altres no tant. Però això no ha servit en cap cas perquè la gent entengui o se senti partícip de moltes coses. Això és quelcom que, per descomptat, hem de treballar.

I què fem amb el relat de la fractura social?

No comprar-lo perquè no existeix. Hi ha gent ferida emocionalment perquè no se sent partícip d’això o se sent exclosa. Hi ha qui la vol generar aquesta fractura social i hi ha qui també se sent més còmode en aquest marc. Cal que fem polítiques que vagin més enllà del que s’ha fet fins ara, que se superin els límits, que es desbordin quan calgui els marcs establerts. No només en clau democràtica sinó també en clau social i econòmica per tal de visualitzar que això que passa no té res a veure amb la fractura social. Al contrari. És bàsicament per evitar-la.

Has sortit escollida per formar part del nou Secretariat Nacional de la CUP. Com afrontes aquesta nova etapa?

El país està en un moment complex i interessant i ho afronto i afrontem amb la voluntat de treballar des de la CUP. Tenim un focus molt clar que són les eleccions del 2019 i en una organització com la nostra, que és evidentment municipalista i fa 30 anys que fa política municipalista, encara les eleccions amb moltes ganes i també assumint les dificultats del moment polític al qual vivim. Quan hem parlat de municipalisme de ruptura o de transformació no és altra cosa que la voluntat de generar les eines necessàries perquè la gent se senti implicada en el seu espai. S’han de generar eines al carrer.

“Tenim un focus molt clar que són les eleccions municipals del 2019”

Venim de dos anys molt intensos i vindran anys molt intensos també. Les 15 persones agafem el compromís amb responsabilitat i també amb il·lusió per seguir construint estructures de contrapoder i revolucionàries en un marc difícil de treballar.

Hi ha accions previstes des de la CUP Barcelona per la vaga feminista del 8M?

La CUP com sempre en totes les vagues hi dóna suport. En aquest cas, hi ha combinació de sindicalisme i moviment feminista, i per tant, la CUP recolzarà tot el que es decideixi en els diferents comitès. A Barcelona s’han canalitzat eines per organitzar la vaga feminista i nosaltres participarem en aquests espais i esperem que el dia 8 sigui un èxit.

“A Barcelona s’han canalitzat diferents eines per organitzar el 8M i nosaltres hi participarem”

Perquè això sigui possible, instem als ajuntaments que facilitin que les dones treballadores puguin fer vaga. Des dels sindicats majoritaris sempre suavitzen aquestes coses, de fet, els dos grans sindicats convoquen només dues hores d’aturada: s’apropien d’una lluita i la suavitzen per no fer mal on es vol fer mal. El 8M hi ha una vaga general convocada no una aturada de dues hores.

Què els diries als companys, homes, que creuen que aquesta vaga no servirà per a res?

No deixa de ser una manera de no entendre el que s’està denunciant. Sempre hi ha qui és detractor de les vagues perquè diuen que no serviran per a res. Aquesta és una vaga feminista, i una vaga de cures i no només una de laboral, i es poden posar moltes coses sobre la taula. Ells què s’han plantejat perquè tingui sentit i efecte aquesta vaga? Han pensat, per exemple, suplir les dones del seu entorn, en tot el que té a veure amb les cures del seu voltant o s’ho miren des de la barrera que és una qüestió només de dones? La lluita no va amb ells? Forma part d’aquest canvi de paradigma. No és una vaga elitista com diu el PP. Ningú no s’ha parat a pensar mai que hi ha una sèrie de tasques que si no fan les dones, no les fa ningú.

“Ningú no s’ha parat a pensar mai que hi ha una sèrie de tasques que si no fan les dones, no les fa ningú”

   

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca