Som molts els que encara recordem les declaracions del Sr. Xavier Garcia Albiol, actual president del Partit Popular català, quan era alcalde de Badalona. L’eslògan ‘Netejant Badalona’ va ser entès com una provocació amb un contingut clarament racista.

Gairebé 10 anys després d’aquella polèmica campanya, un informe del Consell d’Europa menciona a Albiol com un exemple de la xenofòbia que existeix a Espanya. Per ser més específics, l’informe critica que les declaracions ‘associaven obertament a persones romaneses i gitanes amb la delinqüència’ a més de ‘relacionar l’arribada d’immigrants amb la pobresa, l’atur, la inseguretat i el terrorisme islàmic’.

Aquesta constatació del que ja era evident ha cridat l’atenció d’alguns mitjans, que ja n’han fet ressò. És important exposar el fet que una persona amb responsabilitats polítiques fomenti un discurs d’odi –més encara si un informe elaborat en una comissió independent del consell europeu ho ratifica. Amb tot, aquest titular no ens pot fer perdre de vista altres aspectes generals molt rellevants que també menciona aquest dossier.

L’informe reconeix que Espanya ha fet un cert progrés en relació al racisme i la intolerància, com ara la dissolució d’organitzacions racistes, plans per combatre la violència a les aules o els drets adquirits pel col•lectiu LGBTI. Tanmateix, hi ha una llarga llista de problemes en àmbits com el legislatiu i el social.

Manca de drets
La Constitució espanyola exclou als immigrants dels drets d’igualtat de què gaudeixen els ciutadans espanyols. Existeix una manca d’independència i estructura dels organismes que han d’impulsar un canvi social en ares de la igualtat. Les lleis que han de garantir aquesta igualtat no s’han implementat.

Discurs d’odi
Existeix prejudici sobre determinades ètnies, entre d’altres, esquitxa la política, els mitjans de comunicació i Internet. No hi ha estratègies d’integració i la prevenció del discurs d’odi és insuficient. N’és un bon exemple el fet que gairebé la meitat d’immigrants que provenen de països de fora de la unió abandonen l’escola, o que el sistema de salut pública exclou als no nacionals des de 2012.

Persones LGTBI
El prejudici i la discriminació vers el col•lectiu LGTBI segueixen existint, amb tot, no hi ha un pla nacional d’acció ni coordinació per combatre’ls. Les persones transsexuals segueixen sent medicalitzades i tenen dificultats per canviar legalment el seu nom i gènere.

L’informe acaba amb una llista de recomanacions per poder fer front a tots aquests problemes i per garantir que Espanya prosperi cap a un camí d’igualtat real i de discriminació zero. Sembla que serà un camí difícil, sobretot si el partit més votat és aquell que permet tenir a persones com a Albiol a les seves files.