L’independentisme té deures, molts deures. Des de l’1 d’octubre, el projecte independentista (i, especialment, el vessant institucional) ha navegat sense rumb, deixant en suspensió la Declaració d’Independència i, posteriorment, aixecant-la, tot intentant aconseguir una negociació amb l’Estat que, previsiblement, no va arribar.

Després de mesos on el Govern i les entitats marcaven el camí a seguir, el govern espanyol va frenar en sec les aspiracions catalanes amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la convocatòria d’eleccions autonòmiques que, amb la participació dels partits independentistes, van quedar legitimades. Tot i el gran resultat de JxCat, ERC i la CUP, van suposar un bany de realitat: la Declaració d’Independència fou això, una declaració.

No són poques, val a dir, les tasques que el sobiranisme ha de començar a dur a terme per canviar el rumb de la situació. Hi ha 5 grans eixos, des del meu punt de vista, sobre els quals ha de pivotar el nou full de ruta per aconseguir que, aquest cop sí, Catalunya es converteixi en un estat independent.

Recuperar les institucions

En primer lloc, és important recuperar les institucions. Sí, sona a tòpic i ja s’ha dit moltes vegades, però s’ha de fer. No és suficient, òbviament, per fer efectiva la República, però sí que és un pas necessari per aconseguir-ho. Deixar les institucions i el conjunt de l’administració catalana sota les ordres del govern central seria, entre moltes altres coses, absurd.

Alliberar els presos

Els presos, en segon lloc, són una de les peces importants d’aquest trencaclosques. Vista la deriva autoritària de l’Estat espanyol, és ben difícil que la mesura de presó provisional a la qual es veuen sotmesos pugui desaparèixer a curt termini. Això no vol dir que sigui impossible treure’ls de la presó sinó que, tenint en compte l’actitud de la justícia espanyola, serà un procés llarg i costós. Alhora, supeditar tota l’estratègia rupturista a un hipotètic alliberament dels presos seria arriscat ja que, per una banda, no hi ha cap garantia de la seva posada en llibertat i, per altra banda, l’Estat espanyol podria tornar a recórrer als empresonaments si veu que, aquesta, és una eina útil per evitar la independència.

Sumar suports a l’exterior

Internacionalitzar el procés o, més ben dit, continuar internacionalitzant-lo, és la tercera tasca que s’ha de dur a terme en els pròxims mesos. Les càrregues policials de l’1 d’octubre van fer la volta al món i, juntament amb la victòria electoral del 21 de desembre, han situat Catalunya a les portades dels grans diaris internacionals. Tot i això, no s’hauria d’oblidar que, després de la Declaració d’Independència de l’octubre, els suports internacionals van ser molt limitats.

Eixamplar la base social

En quart lloc, l’independentisme també té deures d’eixamplament. Les eleccions del 21 de desembre van fer palès, amb els dos milions de vots, que l’independentisme no és un suflé i que, lluny de desunflar-se, està en un dels seus millors moments (en termes electorals, de fet, el millor). Les entitats civils i els partits polítics, doncs, han d’aprofundir bé en aquest àmbit per continuar sumant suports per guanyar no només en escons sinó, també, en vots.

Concretar la desconnexió

I per últim, però no menys important, la independència. Sí, aquest horitzó al qual tothom vol arribar però ningú, o ben pocs, saben com s’hi arriba: control fronterer, banc central, moneda (si s’escau), sistema de recaptació d’impostos, control dels Mossos (o cos de seguretat paral·lel), producció energètica, estructura i cos legal… Són moltes les estructures d’Estat que s’han de tenir a punt i, si bé és cert que moltes d’elles ja s’han començat a gestar (segons es dedueix de les converses telefòniques de Lluís Salvadó, Raúl Murcia, Elsa Artadi i Josep Maria Jové filtrades a la premsa), moltes d’altres són inexistents. Així doncs, aquesta nova legislatura ha de servir per concretar la desconnexió, tot definint (i redefinint) un nou full de ruta que, a través de la creació de les estructures i òrgans necessaris, permeti que Catalunya s’acabi convertint, finalment, en un estat independent.