Oda al nou rabí de Barcelona

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Daniel Askenazi es converteix en el nou rabí de la Comunitat Israelita de Barcelona, però tindrà una herència molt difícil de gestionar.

Segons fonts consultades, el rabí Daniel Askenazi es converteix en el nou rabí de la Comunitat Israelita de Barcelona després que Meyer Simon Bar-Hen fos acomiadat el passat desembre de 2017. Askenazi es converteix, així, en el primer rabí ortodox modern de la història catalana. Malauradament, arriba massa tard.

Askenazi és actualment rabí del Centro Israelita Filantrópico de Barranquilla, a Colòmbia. Sefardita, va rebre ordenació rabínica de Shapira i la Rabanut israeliana, però també de Ben Haim a RIETS, el seminari rabínic bandera de l’ortodòxia moderna, a Nova York. Treballa amb molts de conversos, juntament amb el rabí Riskin—la veu més important en el món de les conversions ortodoxes, però també en guerra oberta amb la Rabanut. Segons fonts consultades, Askenazi té amistat i lligams rabínics amb Lopatin, Weiss i altres rabins del món de l’open orthodoxy, l’esquerra de l’ortodòxia moderna a la qual pertanyo. No deixa de ser paradoxal perquè recordo quan Bar-Hen em va dir un cop en un Shabbos tish que l’open orthodoxy no era ortodòxia i aquells rabins no eren rabins.

Askenazi és justament l’antítesi rabínica de Bar-Hen. Mentre Bar-Hen va muntar un negoci despietat i lucratiu amb les conversions—fins que des d’Israel van dir prou i se’l va apartar—, Askenazi té una política d’obertura i acolliment demostrada. Caldrà veure, però, quina relació establirà amb la Rabanut, tenint en compte que totes les seves conversions són supervisades per Riskin. Mentre Bar-Hen feia sermons zelotes, d’extrema dreta, intolerants i troglodites—amb constants notes anticatalanes—, Askenazi es troba a l’extrem oposat. És la demostració que es pot ser ortodox i normal, de sentit comú.

Com deia a l’inici de l’article, Askenazi arriba massa tard. El dany que el duet Meyer Simon Bar-Hen i el deposat president de la Comunitat Israelita de Barcelona, Uriel Benguigui, han causat és ja irreparable. Benguigui va ser el primer a caure per problemes econòmics—i una auditoria que va confirmar que hi havia seriosos problemes. Mesos més tard, Bar-Hen va ser desautoritzat a fer conversions—el comitè religiós de la comunitat va assumir temporalment les responsabilitats. Al cap de poc temps, Bar-Hen feia unes declaracions explosives en un mitjà israelià el mateix dia dels atemptats a les Rambles de Barcelona. Eren unes declaracions d’odi, on es menystenia els morts, els catalans, els europeus i la gent normal. Bar-Hen va afirmar que Europa estava acabada i que els jueus havien de marxar de Barcelona. Era un deliciós fuck you de qui s’autodenominava «rabí en cap» de Barcelona. Davant la ignomínia de les declaracions, el seu acomiadament no va tardar. L’acta de la darrera assemblea de la Comunitat Israelita de Barcelona és tot un poema.

La comunitat que Benguigui i Bar-Hen han deixat està arrasada. Evidentment, la nova junta ho està intentant d’aixecar amb gran esforç financer i humà, i un grapat de bones intencions. Però hi ha un dany que costarà molt de revertir: l’esperit inquisitorial, intolerant i divisiu de la comunitat i la seva interpretació religiosa monolítica en una Barcelona tan oberta. Acostumat com estava a la meva sinagoga i comunitat jueva democratitzada de Nova York, l’arribada a Barcelona va ser xocant i molt dolorosa. La Comunitat Israelita de Barcelona és el lloc més inhòspit i menys acollidor que he estat mai. Allí hi resen fins i tot les notes a peu de pàgina dels llibres de pregària i exigeixen que tothom faci exactament el mateix. La comunitat és vertical, gens democràtica i bastida en l’aparença. Tenen una visió estretíssima del que és el judaisme i l’aprenentatge jueu és epidèrmic, per no dir inexistent. De majoria religiosa sefardita, fins i tot els molesten els ashkenazis. I això sense esmentar la poquíssima estimació que la comunitat té devers els catalans—en la seva espanyolització absoluta de la vida jueva barcelonina.

En resum, el subproducte de tot plegat, Bar-Hen, Benguigui i anticatalanisme ha estat el nou cònsol honorari d’Israel a Barcelona, José Antonio Sánchez Molina.

- Publicitat -

Much hatzlocho, rav Daniel; you’ll need it.

Actualització:
El 29 de març de 2018, més d’un mes després que jo presentés l’exclusiva de la contractació del rabí Daniel Askenazi, finalment la Comunitat Israelitat de Barcelona ha fet públic el nomenament. Pel camí, hi ha hagut desmentits oficiosos i oficials, versions contraposades i, sobretot, un munt de calúmnies contra mi. La majoria de crítiques han provingut dels sicaris de José Antonio Sánchez Molina, gent sense cap mena d’escrúpols que cobren d’un demostrat neonazi i li fan la feina bruta. És hora que els jueus de Barcelona en general comencin a revisar els seus estàndards humans i ètics, perquè són nuls. Sabent com és el nou rabí, estic convençut que els podrà ajudar en aquesta tasca.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca