Arribem a Sol. Recorrem la Calle del Arenal. Continuem en direcció a Plaza España. Després, seguim travessant la Plaza de Isabel II, Calle de Arrieta, Calle de San Quintín i Calle de Bailén. Vislumbrem una plaça gran amb les banderes de totes les Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol més les dues ciutats autònomes: ja som al Senado. El castellonenc Carles Mulet, senador territorial per la formació Compromís, diu als responsables de seguretat que anem amb ell perquè ens deixen passar. Passem el control de la porta . Entrem amb un dels gals que formen part de la resistència al Partit Popular a la CambraBaixa, on la formació blava ostenta 149 dels 266 seients existents, i que funciona amb un dels sistemes més desproporcionals d’elecció de representants. Travessem l’antic edific — passant per l’antic Saló de Sessions — i arribem a la nova càmera de plens i votacions, més moderna i funcional que l’existent al Congreso de los Diputados. Allí seiem per a començar l’entrevista. Mentre Carles Mulet seu a la seva plaça corresponent nosaltres seiem on li pertoca a Ciudadanos, que seu amb els dos representants de Compromís al Grup Mixt. Per fi estem al Senado, eixe lloc oblidat pels mitjans de comunicació. Carles Mulet ens conta com l’espectacle polític és, de vegades, l’única forma de què els mitjans es fixen en el que ocorre allí; el que ocorre a eixe lloc on la gent pensa que no ocorre res.

Tu vas estudiar Humanitats i Filosofia, dues carreres en perill d’extinció després dels constants intents polítics del govern central d’acabar amb elles. Creus que hi ha alguna manera de revalorar estes assignatures i carreres?, com creus que l’assignatura de Ciutadania limita este debat?

S’ha de pensar i s’ha de tindre un esperit crític, cal una formació mínima en aquest tipus d’ensenyaments. El nostre problema és que ens tanquem en pensar que no hi tenen eixides. Cada cop hi ha menys classes de Filosofia en Secundària a l’Estat espanyol, mentre veiem que a altres països com França aquest tipus de disciplines són molt apreciades. A aquestos països, sabers com la Música o l’Art tenen moltes més eixides laborals que les classes. Cal un pacte urgentment. L’educació no pot especialitzar-nos tant en una cosa perquè sols puguem fer eixa única cosa. Respecte a l’altra qüestió partim de la incògnita de què pinta la religió als centres. S’ofereix la Ciutadania com a complement perquè puguem tindre una conciencia crítica, poguem ser més versàtils com a éssers humans i puguem desenvolupar-nos com a persones.

Parlant de pactes, com veieu des de Compromís la nova Llei Electoral que estan negociant Podemos i Ciudadanos? 

Pel que sabem són propostes que encara no estan tancades. Nosaltres sí que estem a favor d’una reforma del sistema electoral perquè ens pareix molt injust. Al País Valencià ja estem també a eixe debat, lluitant perquè existisca una circumscripció autonòmica i no provincial. Ciudadanos sembla que s’ha tirat enrere del consens que hi havia per a la reforma a la nostra terra. No pot ser que un diputat coste a alguns llocs 10 vegades més vots que a altres. S’ha buscat beneficiar els partits majoritaris, i ara fa falta que tots ens apliquem per a trobar una solució justa.

“Nosaltres sí que estem a favor d’una reforma del sistema electoral perquè ens pareix molt injust”

Quina és la postura de Compromís amb respecte de la proposta de Podemos de convertir el Senat en una veritable càmera de representació territorial com el Bundesrat alemany?

O som o no som, perquè al Congrés també es tria a representants territorials que són escollits per una província. El que passa és que ací —al Senat— la situació és molt més proporcionada. Ahí en eixe seient hi ha un senador de La Gomera que ha necessitat 4300 vots, i nosaltres hem necessitat aproximadament mig milió cada un. Tot el món parla d’una reforma del Senat, però ningú ho fa. Això és el cementiri d’elefants on ficar les relíquies sagrades que no saps què fer amb elles. És molt il·lustratiu que el President de la Comissió de Reforma del Senat siga el senyor Lerma, que porta tota la seua vida a la política. Tota reforma que es faça al Senat ha de passar per una reducció del nombre de senadors, un augment de funcions i utilitats i un sistema més proporcional. És injust que un partit com el PP amb els vots que té al Senat puga bloquejar o endarrerir l’avanç de tantes qüestions tan importants.

Sou una de les principals veus per a reclamar un #FinançamentJust mitjançant una nova Llei de Finançament de les CC.AA. Com avancen les negociacions? Sota quins criteris el canviaríeu vosaltres?

El Gobierno ha dit en algunes ocasions que vol un nou sistema de finançament autonòmic, però no són més que declaracions públiques. Ens queixem constantment i li preguntem sempre pel mateix tema. Sempre ens diu que ens en pugem al seu carro, i que intentarà arribar a un consens fort amb el PSOE, però mai parlen de propostes concretes. No hi ha ningú que estiga content amb este sistema de finançament autonòmic. Aquesta no és una qüestió de solidaritat o discriminació, és també un problema de l’estructura de l’Estat. Tots estem d’acord en el fet que el sistema no funciona, doncs, posem-nos d’acord i canviem-lo. No pot ser que l’Estat tinga carta blanca per a gastar i les CC.AA. i els ajuntaments estiguen ofegats. Hauria de ser un sistema que contemplara la població real, el deute històric acumulat que altres han generat gestionant mal — i que encara estem pagant amb uns interessos molt grans — amb una quita i, a més a més, mecanismes d’actualització i revisió. Ara ens toca a nosaltres, però dins de cinc anys pot tocar-li rebre menys a altra Comunitat. No podem fer un discurs pensant únicament en nosaltres. Si Aragó està despoblat, per exemple, patirem tots. Hem de ser sempre solidaris sempre, com ho hem sigut fins ara.

“La del finançament autonòmic no és una qüestió de solidaritat o discriminació, és també un problema de l’estructura de l’Estat”

S’ha vist que vosaltres presenteu moltes preguntes de la Chunta Aragonesista, però també d’altres forces i ajuntaments al Senat, com per exemple per a llevar els noms dels carrers franquistes. Com funciona la vostra dinàmica?

En el cas de la Chunta, és un partit germà per a nosaltres, sempre hem tingut molt bona relació i els resulta molt fàcil pasar-nos algunes preguntes al Gobierno que tenen perquè les fem al Congrés i el Senat, on no tenen representació aquesta legislatura. És molt còmode. Això ens passa amb ells, amb el Partido Castellano, el Partido Caballa de Ceuta… Tots vam formar part de la coalició per a les europees Primavera Europea, excepte Equo, que sí que té la seua representació parlamentària amb Unidos Podemos. A més a més, estem vivint un fenomen polític ben curiós, que s’explica per la falta d’un referent polític a l’Estat. Hi ha gent que no està identificada amb els partits tradicionals, i des de Compromís els som útils. Venen alcaldes de candidatures independents, associacions per la memòria, culturals o relacionades amb el lleonés. Estes qüestions les estem portant nosaltres, malgrat haja representants de partits tradicionals a aqueixos territoris —als qui no interessa políticament resoldre eixa qüestió—. Ens arriben per les xarxes socials preguntes des de tots els racons de la península. Fa falta algun tipus de resposta política perquè aquesta gent estiga representada. Ens criden sempre ells, i estem molt contents.

“Ens arriben preguntes per al gobierno des de tots els racons de l’estat per la falta d’un referent polític a l’estat”

Us heu arribat a plantejar presentar-vos al Congrés i al Senat fora del País Valencià?

Això hauria de ser més producte d’ells. Tu no pots anar per ahí creant franquícies, així que ja veurem com avança tot. El que sí que podem fer és teixir aliances, com per exemple la Chunta. Tant de bo tots els territoris tingueren un partit que els defensara com la Xunta. Ara vénen les europees, i s’haurà de veure com teixim aliances a l’Estat.

T’agradaria reeditar Primavera Europea?, Com veus projectes supraeuropeus com DIEM de Yanis Varoufakis?

Nosaltres estem per reeditar la coalició perquè estem molt a gust amb les nostres aliances. El que no sabem és que farà EQUO, perquè vam traure els mateixos vots i vam poder aconseguir l’eurodiputat. Ara estan dins d’Unidos Podemos i no sabem què faran, si es presenten amb Podemos o es presenten a Primavera Europea. El nostre és un espai comú on es puga arrimar tota la gent progressista de l’Estat que crega en la plurinacionalitat i senta que cap dels altres partits la represente. A Europa hem fet el que hem pogut amb el nostre mig eurodiputat, però concordem amb el plantejament crític d’Europa de Yanis Varoufakis. A la UE hi ha dos grups grans — conservadors i progressistes — i el paper dels partits de l’esquerra alternativa no és massa gran.  Hi ha noves opcions irrompent ara mateix a Europa i tot canvia molt ràpidament. Hem de veure com es desenvolupen les coses i com es configuren els grups al Parlament Europeu.

Per què no vau arribar a un acord amb les forces d’esquerres per a evitar la majoria absoluta del PP al Senat?

Encara que tenim diferències, vam intentar anar amb el PSOE al Senat, però no van voler pactar amb nosaltres. Si aconseguirem un pacte, a més d’amb altres nacionalistes amb Podemos, Equo, PSOE i IU, el PP no tindria majoria absoluta ací i es podrien desbloquejar moltes coses, inclús la reforma d’ací, del Senat. Per desgràcia, el PSOE no està per la llavor, perquè no vol alimentar els seus competidors i creu que en uns anys l’alternança farà que tornen al poder, molt més còmodes.

“Si aconseguírem un pacte preelectoral amb forces progressites, podríem desbloquejar moltes coses. Inclós la reforma del Senat”

Vist que pràcticament totes es vostres propostes són tombades per la gran massa de senadors del PP, com us sentiu? 

Jo també he sigut regidor a Cabanes, amb majoria absoluta del Partit Popular, i on es funcionava així; estem un poc “curats d’espanto”. És trist a molt casos concrets, com quan l’exalcaldessa de València i l’expresident de la Generalitat votaren en contra d’algunes propostes que ells havien sempre reclamat des de les seues responsabilitats polítiques. No se’ls cau la cara de vergonya. Molts senadors actuen com peons de les maquinàries dels seus partits: no són representants del seu territori. Tu estàs parlant i ells ni estan en l’hemicicle, o estan fora, o jugant amb el mòbil. Fer un poc de teatre — com el dia de Susana Díaz — és una de les maneres de què t’escolten. Hi ha com a màxim sis plens al mes, i en alguns no hi ha ningú escoltant-te. També hi ha molta gent que ve mitja hora tard. És de vergonya. Els vídeos són altra forma de què algú escolte el que s’ha dit ací.

“Molts senadors actuen com peons de les maquinàries dels seus partits: no són representants del seu territori”

Després d’aquest discurs, què diries a la gent que pensa que el Senat no serveix per a res?

Hui dia podríem eliminar el Senat i ningú se n’adonaria. Altra cosa és el que vulguem fer nosaltres d’esta Càmera. El que estem fent des d’ací és molt útil per a la nostra gent. Per fi comença a parlar-se del País Valencià i es posen d’actualitat temes oblidats: per fi es parla de l’infrafinançament, de la invisibilitat… Quan vam arribar i vam parlar sobre els problemes de la taronja valenciana ens van mirar molt sorpresos perquè ningú havia parlat d’això allí. Crec que el Senat hauria de ser un lloc per a trobar-nos i posar en comú els problemes dels racons de l’Estat. Potser s’ha de fer això d’altra manera, potser el Congrés no fera falta si tinguerem més autonomia, o potser el Senat es poguera simpificar sent concebut com a una delegació de cada part de l’Estat on legislem en comú. Vam fer una proposició de reforma del Senat, però no ens donen els números per canviar-la. Entenc que molta gent s’indigne quan ens arribem mocions per a lloar el Gobierno o per a marcar la línia política dels partits: hi ha moltes coses més importants que no arriben ací, és com una bombolla, i contra això la millor forma de baixar a terra és estar amb els alcaldes i regidors i estar als territoris.

Per a acabar esta entrevista, des de la Redacció de Mirall País Valencià, ens agradaria que ens explicares què penses a títol personal sobre el cas de l’etiquetatge de Consum, sobre què vam fer AQUEST editorial recentment.

A mesura que coneixes la gent de fora del país veus com la valencianofòbia no és tan gran com la plantegen. Majoritàriament el seu mercat està al País Valencià, i malgrat facen una expansió no té sentit llevar l’etiquetatge. Contribueix a normalitzar la llengua. Quan vas a altra CC. AA. bilingüe i veus l’etiquetatge en altra llengua ho mires amb curiositat. És una cosa positiva per a tot el món i no té per què significar res. Comprem dia a dia molts productes en altres llengües: aquest és un assumpte que s’ha de normalitar a tots els àmbits. Hauríem d’acostumar-nos a escoltar totes les llengües de l’Estat. Des d’ací els demane que no tinguen por.

Eixim del Senado entre anècdotes amb Carles Mulet i rialles. Hui el País Valencià ha estat més present que mai a l’hemicicle. Ha sigut un matí molt intens. Ell ens deixa per a preparar la seva reunió de grup per a la sessió de la vesprada. Carles Mulet seguirà donant guerra tot el que queda de legislatura, amb la memòria històrica, anant on li demanen els membres d’Ajuntaments de tota la península i defensant com creu els interessos del seu poble. Nosaltres seguirem ben atents al que diu, però ara s’ha fet tard. Ens refugiem a una cafeteria qualsevol de la capital. Onegen les banderes als balcons, i l’oli d’oliva a les paelles fa poquet a poquet eixes truites de creïlla tan bones. Tanquem connexió.

@carlesmulet parla per a @revista_mirall des del Senat. Cal que es fomenten els mitjans en la nostra llengua per mantindre-la més viva que mai 👅 pic.twitter.com/U8VghyVwew

— REVISTA MIRALL País Valencià (@MirallValencia) 21 de febrer de 2018