El tigre agafat per la cua

El poble de Catalunya, a través dels seus representants, va decidir celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya quan l’Estat havia deixat clar que estava disposat absolutament a tot per impedir-lo. Però a pesar de tots els seus esforços les urnes hi van ser i més de 2 milions de catalans vàrem votar. Com era previsible l’Estat va reaccionar amb fúria, aplicant il·legalment l’article 155 de la Constitució Espanyola, dissolent el Parlament, cessant el Govern i convocant eleccions, tot en mig de soterrades amenaces d’utilitzar l’exèrcit. Sigui per aquesta amenaça d’una reacció violenta de l’Estat, sigui per algun altre motiu, el cas és que vam acatar el 155 i vam acceptar les eleccions. Fent-ho vam renunciar temporalment a la victòria, i vam acceptar una situació en la que les dues úniques sortides possibles eren la derrota o l’empat. Si haguéssim perdut les eleccions del 21D, la derrota hagués estat complerta i per molts anys. Però vam guanyar, i això ens ha dut a una situació d’empat tècnic.

Aquesta situació d’impàs es podria també descriure com la de “tenir un tigre agafat per la cua”. Aquesta expressió s’utilitza per definir una situació de conflicte obert entre dues parts, una de les dues (el tigre) molt més poderosa que l’altra (un caçador sense fusell), en una situació d’equilibri inestable. El caçador va rebent urpades però sap que mentre no deixi anar la cua el tigre no se’l pot cruspir. L’estratègia del tigre és la d’anar fent urpades i a l’hora fer creure el caçador que si el deixa anar es tranquil·litzarà i que no se’l cruspirà. Però el caçador sap, o hauria de saber, que això no és cert, que un cop el deixi anar el joc canvia i el tigre, que voldrà evitar que el caçador li torni a agafar la cua, tindrà tots els incentius per cruspir-se’l i, com que res li impedirà fer-ho, se’l cruspirà.

Quina és la millor estratègia pel caçador? En realitat no és ni la millor ni la pitjor, és la única que no porta al desastre: no deixar anar mai la cua, per més promeses que faci el tigre. En aquesta situació, el caçador no té el control de la situació, guanyar no depèn d’ell. L’únic que depèn d’ell és no perdre, i allargar el temps esperant que el tigre cometi un error, que algú vingui a ajudar-lo, o que les circumstàncies canviïn d’alguna manera.

La cua del tigre és la candidatura del MHP Puigdemont a la Presidència de la Generalitat. Ho sabem perfectament perquè el propi Estat ens ho recorda cada dia quan insisteix que cedim i investim a qualsevol altre candidat, i que si ho fem aixecaran el 155 i tot tornarà a la normalitat. Però recordem que és el mateix Estat que abans del 21D deien que veurien “con agrado” que Puigdemont es presentés a les eleccions. Mentien aleshores i menteixen ara. Diran qualsevol cosa per a sortir-se de la situació en que estan ara, fruit d’una enorme victòria democràtica dels catalans el 21D.

Si cedim ara i no investim Puigdemont, l’Estat no tindrà ja cap impediment per a engegar, sota l’aparença de legalitat i per tant sense cap oposició internacional, una repressió brutal i sostinguda en el temps per a intentar esborrar-nos del mapa com a nació. Aquesta estratègia fracassaria, com ha fracassat sempre durant la Història, però ens faria retrocedir de nous 40 anys, just ara que tenim la llibertat a tocar.

- Publicitat -

En canvi, si resistim, la desesperació de l’Estat el durà a perdre cada cop més els nervis, a fer-la cada cop més grossa. La seva feble situació internacional tant des del punt de vista democràtic com econòmic s’anirà debilitant cada cop més. Pel que fa a nosaltres la resistència ens donarà cada cop més la mentalitat de victòria que necessitem, i convencerà cada cop a més nous republicans. Quan sigui evident que l’Estat, a pesar d’haver posat en perill no només el seu propi estat de dret, sinó el propis valors democràtics de la Unió Europea, i que el poble català està disposat a arribar fins on calgui per defensar el dret a l’autodeterminació, la negociació serà inevitable, i l’Estat Español serà obligat a seure a la taula.

Resistim per tant, no cedim, i mentrestant, tant com podem, anem construint la República.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca