Pere Portabella o la història que es repeteix

La Fundació Vila-Casas inaugurà aquest passat dilluns la seva última mostra: Pere Portabella: cinema, art i política. El Museu de Can Framis mostra la “polièdrica” persona del cineasta a través de diferents espais, tot ells centrats en els eixos que exposa el títol.

Obro la porta de l’edifici annex al Museu de Can Framis i la Mercè Vila hàbilment m’indica on puc seure. La seva brusa lliga amb el dia que fa. Plou fred. Assegut puc escoltar darrere de Joan Safont l’últim raonament del senyor Vila Casas. Al meu costat un gran vinil de l’exposició mostra els atzars de la tornada del president legítim; Josep Tarradellas. Pere Portabella agafa la iniciativa i amb un fil de veu explica la seva versió dels fets. La pluja assola les finestres i la sala té una llum entre grisa i càlida, pròpia de la civilització del nord d’Europa.

Pere Portabella - Rodatge Die Stille vor Bach
Pere Portabella – Rodatge Die Stille vor Bach

Una explicació de l’exposició

El fil de veu del cineasta s’escapa entre diferents divagacions. Natàlia Chocarro i Mercè Vila atenen els periodistes que han sobreviscut al diluvi. Les proeses van lligades a l’exposició. Pere Portabella ha estat objecte de censura, ha actuat en conspiracions polítiques i ha assajat conxorxes. Però també ha organitzat el gran moment dels catalans. La seva vida va lligada a la gauche divine i als atzars de la política espanyola.

La pluja xoca contra les finestres i el ritme s’accelera. Drets, ens submergim en els diferents espais de l’exposició. Les gotes acceleren el ritme sobre el vidre. L’exposició s’organitza en tres espais. El primer “El retorn de Tarradellas”, el segon està dedicat a Viridiana, el tercer porta per nom “Portabella cineasta”. El quart i últim és un àmbit dedicat a “Portabella i els seu entorn artístic”. Un espai bàsicament dedicat a la relació del cineasta amb Joan Miró. L’exposició està complementada, o s’expandeix amb diferents projeccions als cinemes Texas i a la Filmoteca de Catalunya.

- Publicitat -

Els diferents espais expliquen les proeses plàstiques i pictòriques de Pere Portabella. Josep Ramoneda ho posa per escrit en els textos incrustats. Les obres parlen per elles mateixes i tenen com a banda sonora les pel·lícules que s’hi projecten. Viridiana, de Luís Buñuel amb el seu magnífic simulacre de l’últim sopar. Els quadres d’Eduardo Chillida, d’Antoni Tàpies, Pablo Picasso o Manolo Miralles, un dels nostres grans artistes segons Salvador Dalí. Una vida resumida en imatges que per la seva categoria fan petit el visitant.

Cartell - Viridiana
Cartell – Viridiana

Una biografia entre Miró i Tarradellas

Els extrems de l’exposició, l’alfa i l’omega, estan dedicats a Josep Tarradellas i Joan Miró. Pere Portabella va organitzar el retorn a Catalunya del primer. Portabella va capturar el moment creatiu del segon. En aquestes dues sales, trobem condensades dues posicions que ara ens són habituals, l’exili i la permanència. Taradellas vivia a l’exili. Joan Miró s’escapava de la dictadura franquista amb les seves obres.

Pere Portabella és un fil conductor de la història cultura d’Espanya i Catalunya. Una història que pivota sobre la Transició cap al Règim del 78. I l’exposició trasllada l’espectador en un món que té per coordenades l’Alfa, l’espai dedicat a Tarradellas i l’Omega, l’Espai dedicat a Miró. El cine i l’art enmig. Una disposició autoreferencial que ens diu més del que podem imaginar sobre els ideòlegs de la mostra. Si la primera sala mostra el naixement d’un nou ordre, l’última mostra la destrucció de l’art (de la mà de les pintures efímeres de Miró). Aquest naixement i mort mostren la biografia d’un temps passat.

Pere Portabella - Anys 60
Pere Portabella – Anys 60

El naixement d’un nou règim es pot veure, en aquesta exposició biografia de Pere Portabella. Una biografia des de l’oposició política i artística. Portabella va ser realment un actor de la història. Ara veiem la seva vida en una exposició que explicant el passat expressa massa semblances amb el nostre present. Censura, presidents a l’exili i la difícil confluència entre art i política.

L’aigua cau, Pere Portabella atreu els periodistes amb els seus records. Molts d’ells exposats a les parets. Na Mercè i la Natàlia ajuden en la logística, el fil de veu de Portabella mereix cert suport. L’exposició Pere Portabella: cinema, art i política té l’honor de tenir la màxima característica de totes les grans exposicions de la ciutat. I és que allò que mostra es converteix en una evidència. Entre bassals, fugit del museu, continua plovent. Amb l’exposició al cap entens que el núvol que ens ha aigualit, és un núvol antic. Un núvol que encara ens fa caure les seves gotes. Segurament des del 1939. L’exposició a l’intentar comprendre el cinema l’art i la política. Intenta entendre una persona. Però ens mostra un passat que cada dia és més present. I del que no aconseguim fugir, per més que els catalans ho intentem.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca