Carta a Consum #ConsumimEnValencià

Recentment, la cooperativa valenciana Consum —fundada l’any 1975— anunciava que deixava d’etiquetar en valencià els seus productes. L’empresa va al·legar que “la seva presència a sis comunitats autònomes l’havia fet prendre eixa decisió”. La realitat és que sols 87 de 680 establiments de Consum estan fora del territori del País Valencià i Catalunya — un 12.7% del total de les seves tendes —. Des de la delegació del País Valencià de la Revista Mirall llancem esta carta amb dos propòsits: d’una banda, volem adreçar-nos a la direcció de l’empresa per a instar-la a reconsiderar la seva postura, i d’altra, volem llançar el hashtag #ConsumimEnValencià per a donar el poder als consumidors del País Valencià i de Catalunya de manifestar el seu desacord amb respecte de la decisió presa per l’empresa valenciana. A esta carta recollim els textos dels nostres redactors i les nostres redactores respecte d’este tema tan polèmic.

IMG-20180218-WA0068

-Publicitat -    

Benvolgut Francesc Llobell Mas, màxim representant del consell rector de Consum:

Si bé és veritat que sols heu canviat — de moment — l’etiquetatge del 5% dels vostres productes al castellà, la intenció és que, progressivament, la nostra llengua desaparega dels vostres productes. Vosaltres, que sempre heu sigut pioners en la defensa de la nostra llengua des del vostre naixement, heu d’estar presents, més que mai, al moment valencià que estem vivint. La nostra llengua i la nostra cultura per fi deixen d’estar menysvalorades i, vosaltres, just en este moment, i tenint exclusivament 87 tendes fóra dels territoris que no entenen el valencià, decidiu acabar amb l’etiquetatge bilingüe a un territori bilingüe. Altres empreses com Eroski etiqueten en totes les llengües del nostre Estat i no han tingut cap problema. Penseu de veritat que a un murcià li ofendrà molt trobar-se amb  un producte etiquetat ben gran en castellà i en xicotet en valencià? Ja us dic que no. En esta vida tothom comet moltes errades, i crec que esta ha sigut una de les que heu comés vosaltres.

La por és el pitjor enemic amb què ens podem trobar els ésser humans. Com va dir Aldou Huxley, “no sólo al amor el miedo expulsa; también a la inteligencia, la bondad, todo pensamiento de belleza y verdad, y sólo queda la desesperación muda; y al final, el miedo llega a expulsar del hombre la humanidad misma”. És per això que creiem que encara sou a temps d’oblidar esta decisió i que tot continue com sempre ha sigut: els qui són castellanoparlants, que entenguen bé les etiquetes, i els qui parlen valencià i català, que puguen sentir-se orgullosos de veure com es cuida la seva llengua després d’anys d’oblit i maltractament. L’odi es combat amb intel·ligència i amb valentia. La por sols ens allunya de la coexistència pacífica entre pobles i cultures. Sols entenent que no hi ha unitat sense diversitat podrem construir un món més tolerant i, sobretot, cohesionat. Com diria Benedetti, “no us rendiu, per favor, no cediu”.

JORDI SARRIÓN I CARBONELL

Estudie a la Universidad Carlos III de Madrid, i quan torne a la meua terra, veure els productes etiquetats en la meua llengua em fa sentir que ja sóc a casa, i és un dels principals motius pels quals compre a Consum. El fet que Consum vulga llevar la nostra llengua del seu etiquetatge per estar “presents en 6 comunitats autònomes” és un atac directe a gran part de la identitat de tot el poble valencià. La gent, davant aquest altre cas de discriminació lingüística, no ha romàs indiferent, i des que la cooperativa ho ha fet públic, ja s’han recollit més de 34.300 signatures perquè Consum seguisca oferint els seus productes amb l’etiquetatge en ambdues llengües: el valencià i el castellà.  La petició ha estat iniciada a la plataforma Change. org: https://www.change.org/p/consumidors-i-consumidores-del-supermercat-consum-sol-licitem-que-la-cooperativa-valenciana-consum-mantinga-l-etiquetatge-en-valencià).  Em resulta trist que, hui en dia, un dels pocs supermercats que apostaven pel valencià haja determinat distanciar-se d’aquesta manera amb els seus clients. Si Consum no reverteix la decisió de deixar d’incloure la nostra llengua al seu etiquetatge, potser siga l’hora de dir-li bon vent i barca nova.

Júlia Sendra i gIMÉNEZ

Des del moment en què el dictador espanyol morí al madrileny hospital de la Paz després d’una llarga, dura i possiblement merescuda angoixa i Espanya sencera començara a decantar-se per una opció o altra política, el nostre País Valencià va patir una fractura i una divisió social cruenta, violentíssima i, sobretot, injusta. No és aquesta l’ocasió per a parlar de la Batalla de València, però és que realment mai no ha acabat. S’han abandonat les bombes, sí, però l’extrema dreta protegida -si no dirigida- pel Partido Popular i altres amants de l’ornitologia com els “naranjitos” de Rivera continua atacant constantment els nostres pobles. No s’enganyem, la violència contra la nostra cultura neix de les Institucions i també les grans empreses, en un sistema capitalista com el que tenim, la poden aplicar. Pareixia que la cooperativa “Consum” era una excepció, una de les poques que vetllava -o, almenys, no s’oposava- per la pervivència i la promoció de la nostra llengua. Però pareix que alguns consumidors espanyols podrien ofendre’s si llegiren “Arròs” just baix d’”Arroz”. Miren vostès, ja fa més de 40 anys que els valencians hem vist contínuament com la dreta més rància, feixista i antivalenciana de totes se’ns reia a la cara dia rere dia i, jo no sé vostès, però jo ja n’he tingut prou. Si tant els molesta que parlem la nostra llengua a la nostra terra, si tant xoca això amb la seua realitat nacional, potser què siga que la seua realitat nacional no es pot aplicar a la nostra terra. Jo ho sent, de veritat, però si no ens volen com som, que se’n vagen a fer la mà.

David Javaloyes i PALACÍ

En realidad, ¿qué pretende Consum eliminando el valenciano de sus productos? La empresa valenciana se defiende de las críticas alegando que servirá para aumentar la visibilidad de su etiquetado, pero… ¿Qué visibilidad se aumenta eliminando un pequeño nombre en valenciano?
¿O lo que en realidad pretende Consum es evitar cualquier tipo de boicot? No tiene sentido. Es cierto que la catalanofobia se ha visto agravada por el proceso catalán, pero… en realidad, ¿qué clase de mente perturbaba deja de comprar en un supermercado porque tengan etiquetas en castellano y valenciano? No sé vosotros, pero yo no veo a nadie pidiendo boicot a Eroski por tener etiquetas en todos los idiomas oficiales del estado español.
¿O en realidad lo que pretende Consum es reducir costes aprovechando la situación actual? Tampoco tiene sentido. ¿Qué coste extra les puede suponer seguir imprimiendo en castellano y valenciano? Eso es sin duda un sentido y una muy mala noticia para la lengua valenciana.

@SRTOBxr

És absurd intentar explicar les vegades que ens han acusat de polititzar la llengua. En tots els espais, en qualsevol tipus d’ocasió: aquell que fa servir el valencià està, segons alguns sectors, “politizándolo”En canvi, quan un supermercat valencià que etiqueta els seus productes en valencià -ja que el gruix dels seus clients són valencians- deixa de fer-ho al·legant unes raons totalment falses, ningú sembla creure que s’estiga polititzant la llengua. En un moment tan convuls, en què l’article 155 està silenciant les poques veus que encara s’atreveixen a alçar-se en la nostra llengua, Consum desterra el valencià per a “millorar la llegibilitat”. Ara bé: la llegibilitat, de qui? L’empresa al·lega que està present en sis comunitats diferents, i que compta amb més de set-cents establiments. Indagant una mica, ens adonem que 596 d’aquests establiments es troben entre el País Valencià i Catalunya. Només 96 estan fora de territori catalanoparlant. Potser aquells que polititzen la llengua són, ni més ni menys, els que s’esforcen des de fa segles per eliminar-la de qualsevol espai públic. Cada vegada que el valencià desapareix d’un lloc, desapareix la nostra història i la nostra cultura amb ell: en certa forma desapareixem, fins i tot, nosaltres. Com ja va dir Joan F. Mira, “quan ser més va acompanyat de més ser, és a dir, d’una relació superior / inferior, afegiu-hi regularment degradació i misèria”. No es tracta que no puguem o no vulguem llegir l’etiqueta en castellà. Es tracta de representació. De defensar l’últim reducte que ens queda davant d’aquells que, mitjançant l’espoli, ens han anat arrabassat tot el que teníem; es tracta de mantenir viva la nostra llengua. I la defensarem en una etiqueta, en l’administració o als carrers, hui i sempre.

paloma gómez sánchez

El rètol de "elaboración artesanal" substitueix al de "natilles amb galeta"//Change,org
El rètol de “elaboración artesanal” substitueix al de “natilles amb galeta”//Change,org

 

   

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca