El republicanisme es troba en una situació d’impàs, sense concretar absolutament res. És normal, els processos judicials malauradament estan marcant l’agenda d’Esquerra Republicana, i això és determinant per entendre els moviments que està fent el president del Parlament, Roger Torrent.
El desacomplexament amb el qual l’exdiputada cupaire va afirmar en la roda de premsa prèvia a la declaració que admetria que els fets de l’1-O i el 27-O van més enllà del simbolisme, i així ha estat davant del jutge del Tribunal Suprem, és l’actitud que cal per defensar la causa republicana sense seguir alimentant els dubtes.
Apunten diferents veus de la capital espanyola que aquesta nova desfilada de republicans catalans davant de la justícia -Mireia Boya, Marta Pascal, Marta Rovira, Anna Gabriel, Neus Lloveras, Artur Mas, Santiago Vidal i Carles Viver- té una intenció molt concreta, la de contradir les versions que han exposat els presos polítics i els membres de la Mesa del Parlament, així com la de la presidenta Forcadell. Una jugada que amb la declaració de Boya ja ha tingut la seva efectivitat, però que també demostra fins a quin punt l’estratègia republicana de reduir-ho al simbolisme pot ser equivocada.
L’Estat si et vol tancar a la presó per motius polítics, ho fa. Si et vol sancionar econòmicament per motius ideològics, ho fa. El caràcter arbitrari és permanent, i davant una fera que només et vol menjar has de reafirmar-te en la teva condició i no entrar en el seu joc. Participar en les seves regles sovint es tradueix en el fet que et pugui humiliar mediàticament i personalment.
La #ViaBoya és bona, no només perquè reafirmes els teus actes, sinó perquè proposes un marge d’acció que és molt incòmode per a l’Estat, i és el de demostrar que has actuat desinteressadament per la causa. M’explico amb un exemple molt clar, el de la publicitat del referèndum de l’1 d’octubre. Hisenda fa setmanes que busca la manera d’acreditar l’únic delicte que ara mateix podria defensar a Europa per justificar l’empresonament, i és el de malversació de fons públics. Resten desesperats per localitzar una factura, un document que certifiqui que la Generalitat va pagar per promocionar la votació. No n’hi ha cap, la disposició de qui va promocionar el referèndum fou desinteressada i per la causa.
No hi ha cap document al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ni al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya que acrediti que el 27 d’octubre es va proclamar la independència. No oficialitzar la República era la carta que tenia el Govern per evitar la presó, jugada que no ha servit. Motiu més que suficient per apostar per la #ViaBoya, tot i que potser ja és massa tard.
No es pot argumentar el delicte de rebel·lió perquè no hi ha cap escena de violència. No hi ha delicte de sedició perquè no hi ha cap document oficial que certifiqui la Declaració d’Independència. No hi ha delicte de malversació perquè no hi ha factures. Vostès ens tanquen a la presó per la nostra ideologia.
Entenent aquesta dinàmica de l’Estat, que tan encertadament ha detectat i ha denunciat la cupaire, no té cap sentit intentar minimitzar el que va passar el mes d’octubre amb l’esperança, o l’estratègia, d’evitar la presó. Sobretot quan tens la certesa que no hi ha cap document que sostingui la tesi del jutge del Suprem i l’única raó per la qual et poden empresonar és per ideologia. Molts juristes apunten que la causa no s’aguantarà quan arribi a Europa, motiu més per fer front a la politització de la justícia des de la determinació que ha mostrat Mireia Boya.