El dia 19 de juny va aparèixer un cartell a Barcelona on s’hi podia llegir “Barcelona is not your fucking shopping center”. Estaven dins d’una marquesina oficial de l’Ajuntament. La polèmica va estar servida en piulades de 140 caràcters. L’anònima acció, pertany a l’estil del col·lectiu d’artistes Barcelona Mata, tot i que no podem afirmar que sigui una acció seva. Potser més semblant a la del col·lectiu AutoEnganys. Aquest mateix col·lectiu abans de l’1-O va fer cartells amb estelades amb l’estrella de La Caixa, en altres imitaven el cartell d’Òmnium amb la frase; si vivim, vivim per trepitjar els caps de reis. Barcelona mata és un col·lectiu irònic, reincident i fill de la irreverència i la iconoclàstia. Per això em trobo amb ells a la cafeteria de l’Ateneu.
L’street art, la mala llet, però sobretot des de les ganes de mostrar “la cara oculta de Barcelona” amb el mateix llenguatge hipster pel qual s’embelleix la ciutat, porta a Barcelona mata a l’art de guerrilla. Una postura, també irònica en ella mateixa, ja que en un futur “Barcelona mata podria ser un subproducte de Nike o Adidas”. Però centrem-nos. Per parlar correctament de Barcelona Mata, hem de parlar de tres coses: el seu estil compartit per una generació de creadors. La raó política que els persegueix i la situació de Barcelona en particular.
Un nou estil, els creadors es revelen.
Barcelona té una nova generació d’artistes sortits de la Facultat de Belles Arts que comencen a idear una nova estètica. Allunyats del traç clar de Guim Tió, Gorka Pinyol o Andrea Torres. Francesc Ruíz Abad, Aldo Urbano, Estela Ortiz o Quim Packard han construït un art impressionista polític, el qual actua en relació a grups de música com Las Bistec o Los Ganglios. Hi ha un zeitgeist basat en l’aplicació visual d’un cert anarquisme. Així s’apropien dels símbols comuns per subvertir-los.
Aquest estil descriu la realitat, amb una cruesa insòlita de forma, color i composició. Ajudats per la ironia, s’executa una descripció de la realitat totalment negativa. Això es transmuta en una estètica esgarrapada, basada en certs referents pop. Davant d’un món perfectament dissenyat, l’artista pren la decisió de mostrar les fissures socials amb una estètica que les posi en evidència. I es posen en evidència portant-les davant del mirall.
La política de pensar el present
Barcelona Mata s’inscriu en aquesta línia de pensament. Només així s’entén la seva “direcció” política. Una política que s’enfronta al rumb que pren la ciutat des dels seus mateixos raonaments. Des d’una visió àcrata, irònica, sense pèls a la llengua se’ns mostra un present ambigu. Un present criticat de la mateixa manera que és lloat.
AutoEnGanYS; fou en aquest sentit una obra/col·lectiu paral·lel molt ben reeixit. En plena efervescència de la revolta republicana, decidiren de fer cartells simulant els que feia l’ANC o els diferents partits republicans. Així eslògans republicans eren substituïts per “nou estat, nova estaca que corcar” “status quo” o “la democracia ens farà lliures: LOL”. És un atac a l’independentisme? No. És la ironia portada a l’extrem. És l’adaptació catalana de grups d’acció artística com Democracia. Els dos responen a un mateix tarannà, a un zeitgeist, en diferents contextos.
Barcelona, capital del desastre
La situació política de la ciutat comtal és kafkiana, si ve l’esquerra en la seva ala més radical, està governant, la ciutadania veu com el turisme, l’encariment del lloguer i la falta d’expectatives i solucions per la gent jove, entrenen en contradicció amb l’avantguarda política que governa i no aconsegueix els seus objectius.
D’aquesta manera, el sector artístic plasma la realitat en la qual està subjecte amb un cert expressionisme surrealista, en el que ha d’actuar en uns marges molt estrets. Per una banda ha de denunciar una situació lamentable. Per l’altre entenen que qui governa és un govern amic. Però tal com em diuen: “Riure dels fatxes no té gràcia” I asseveren que “No volem fer propaganda, no vull donar una idea definida del que defensem o no, la qüestió és que el nostre missatge sigui prou confús i contradictori perquè pugui generar una mica de pensament crític i impossibilitat una distinció entre bons i dolents“.
Barcelona Mata és un grup format i reformat. Un grup d’acció artística en què la seva qualitat estètica és igual a la contundència dels seus missatges. Un grup que s’inscriu en aquest ambient expressionista, podríem anomenar-lo expressionisme polític. Un estil que ara es pot veure a la galeria Àcid Sulfúric del Poble-sec. Barcelona està presa per aquest nou estil. Per això els cobis seran sempre nostres. Només nosaltres els podrem deformar fins que expressin allò que volem que diguin.