Aquest dissabte la galeria Àcid Sulfúric ha inaugurat l’exposició col•lectiva “€uropolis. PIGS can not fly” comissariada per Gisela Chillida.
“Era més feliç quan pintava” diu Miguel Ángel Pascual (responsable de l’espai juntament amb Cristina Mercadé), preocupat per l’organització general de l’exposició, som quatre ombres negres en un espai nivi. Les parets blanques encara han de suportar les obres i tot està per penjar. És divendres i demà s’inaugurarà l’exposició. Gisela Chillida m’explica les obres. Passegem en roba d’sport per un antic taller artesanal. Ara galeria d’art. L’exercici és surrealista, les obres encara no estan penjades i visitem una galeria buida. L’exposició reuneix als artistes Àlvaro Carmona, Juan David Galindo, Miquel Garcia, Estela Ortiz i Eduardo Ruiz. Tots analitzen l’euro.
Una exposició sota el signe de l’Euro
Els cinc artistes mostren obres que analitzen la problemàtica de l’euro. “Quanta ideologia hi ha darrere d’un euro?” Es pregunta la comissaria. Així les obres intenten resoldre aquesta qüestió des de paradigmes diferents. Per exemple: “A Passepartout, Eduardo Ruiz atrapa els animals estampats en les pàgines interiors d’un passaport espanyol -tots pertanyents a espècies migratòries en hipòcrita al·lusió a la inexistència de fronteres- amb trossos de filferro arrencats d’una tanca de seguretat fronterera” Una obra francament bonica. I que aconsegueix trobar l’equilibri entre allò que simbòlicament representa i la manera en com és representat.
Un efecte similar em produeix l’obra PIGS de Miquel Garcia, que en primera instància veig estirada a terra. Són quatre grans peces que “(posen) en evidència l’hermenèutica de l’argot legislatiu i la seva difícil conciliació amb el llenguatge quotidià alhora que mostra la impossible entesa entre les lleis nacionals i els òrgans governamentals supranacionals. En l’Eurozona al sud encara pesa“. Quatre grans pòsters blancs, amb llargues columnes de paraules, unes columnes que fan delícies als amants de l’ordre, alhora que denuncien una injustícia. Miquel Garcia s’autodefineix com un creador low-cost, i si bé pot semblar que la seva obra té poc pressupost, ens hem de preguntar per tota la investigació, cerca i documentació que suposa. Una tasca que queda del tot reflectida en els grans i bells pòsters exposats.
Àcid sulfúric, un nou centre?
Miguel Ángel Pascual dirigeix una galeria que parla de “conceptes que són propers” i té “preus raonables” com m’explica. Chillida llavors em parla de les gorres de beisbol que venen amb noms de filòsofs. Explicita que m’he de comprar la de Gramsci. La galeria exposa segons l’actualitat, programen entre sis i nou mesos vista. I són un reflex real del panorama artístic. La seva primera mesura radical. Inaugurar els dissabtes al matí.
Aquest dissabte es va poder comprovar el seu poder de convocatòria, alhora que els interessants. Des d’Anna Dot fins a Jordi Fulla. Guim Tió, Francesc Ruix Abad, Jo Milne, a més dels acadèmics Christian Alonso i Pablo Santa Olalla, entre una corrua de notables actors del món de l’art. I és que l’encert de la galeria és tractar temes que realment ens afecten, en aquest cas l’euro, però abans va ser la independència. I fer-ho amb bons artistes, que són capaços de respondre calmadament davant la urgència en la qual vivim. Aquest encert és correspost per part dels diferents artistes i crítics, així com de turistes despistats que baixen del MNAC, com comenta Pascual.
€uropolis una mostra d’expressionisme polític
El comissariat de Gisela Chillida ha aconseguit un fet realment rellevant i és el de posar en evidència un estil o un corrent artístic molt viu a Barcelona. Aquest és l’expressionisme polític. Un art multidisciplinari que usa tècniques surrealistes i dadaistes per tal de posar en evidència la relació del ciutadà amb les estructures socials que el dominen i impregnen la seva vida. Un art que s’allunya del fet abstracte i conceptual per cercar una resolució estètica als conceptes que planteja.
Les pintures de l’Estela Ortiz, el vídeo de Juan David Galindo, però també Barcelona Mata i Anna Dot, alhora que molts altres, mostren una sortida de l’art conceptual més dur. Podem entreveure un cert viratge cap a la representació clàssica de les arts visuals, sense renunciar a tota la contemporaneïtat.
“€uropolis. PIGS can not fly” és un bell exemple d’una bona exposició d’art contemporani que pot transcendir, en explicar de manera sincera un moment històric. Potser Miquel Ángel Pascual no és tan feliç, la seva visió comporta una feina titànica. Les vicissituds de la lluita contra Goliat poden afeblir l’esperit. Però feia temps que a Barcelona no veiem una exposició “política” que disposes de tants bons artistes allistats a les seves files. Al carrer Ricart, 23. Podem trobar un poblet Gal que resisteix i que ara ha començat una guerra contra l’euro, aneu-la a veure, només durarà fins al 30 de març.