Transformar el dol en dignitat i resistència

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Cortesia del directe.cat

Potser la majoria republicana no és conscient del que va passar ahir, la conferència del president legítim de la Generalitat a Dinamarca, desaconsellada pels seus advocats, fou una reproducció molt precisa de la correlació de forces que hi ha ara mateix a Catalunya i l’Estat.

A vegades costa percebre, o mesurar, l’estat d’ànim d’un moviment quan la gran majoria de l’espai mediàtic es dedica a magnificar la tesi d’una de les dues parts. L’independentisme no fou derrotat el 21 de desembre, els presos polítics no resten en l’oblit i el moviment del president i els consellers a l’exili no fou una fugida endavant, però tampoc una estratègia calculada amb tant detall com per resultar en la situació actual.

Cop judicial

El jutge del Tribunal Suprem no va emetre una euroordre per por a quedar en ridícul, no només ell, sinó també la causa que instrueix. La credibilitat dels delictes que han portat a la presó el vicepresident legítim, Oriol Junqueras, el conseller Forn i els Jordis és proporcional al seu temor de rebre un nou revés judicial des d’Europa. Dit d’una altra manera, això de decidir segons convingui quan emetre una euroordre de detenció, quan tens quatre persones tancades per haver comès el que tu consideres el mateix delicte, té un nom: Prevaricació.

Cop mediàtic

Mariano Rajoy està més qüestionat que mai, la seva estratègia no ha funcionat. No només pels quatre diputats populars al Parlament, sinó per la seva incapacitat per frenar els moviments de Puigdemont i la majoria absoluta independentista. Només queda l’amenaça del 155, però és una amenaça que ja no impressiona als republicans. Ciutadans avança, i els mitjans de l’Estat ja regalen enquestes on el PP és la tercera força amb un Albert Rivera president del Gobierno.

Un discurs guanyador

El pitjor que pot fer el republicanisme és insistir amb la discursiva dels presos i els exiliats des d’un punt de vista de dolor. Transformar el dol en dignitat i resistència és clau per desmarcar-se del relat que l’unionisme presenta en tots els mitjans de comunicació. La intervenció d’ahir del president Puigdemont fou la d’un polític que no té por a la victòria, la idea que ha d’imperar és la de l’esforç i la persistència fins a guanyar.

El discurs del president és el mateix que haurien de reproduir totes les forces republicanes si es pretén encetar un procés per oficialitzar i desplegar la República. Per guanyar cal creure en la victòria sense cap mena de complexos.

Joan Solé Giménez
Joan Solé Giménezhttp://www.joansole.cat/
Fundador de Revista Mirall, periodista i assessor de comunicació i relacions públiques freelance. Autor dels llibres 'Entrevistes amb el Quart Poder' i 'Cinc mirades del periodisme internacional'.