La República claudicada

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

L’omertà política i periodística no protegeix ni enforteix l’independentisme, sinó que l’enfonsa.

Aquesta setmana em va trucar un enviat especial. Em volia veure. Em va reclamar de tornar a Catalunya tan aviat com fos possible per parlar-ne. La meva resposta no li va agradar: «que jo treballo, jo!» I aquí es va acabar tot. Tal com aquest enviat ràpid va aparèixer, ràpid va desaparèixer.

La pressa de l’enviat es causava de l’article que vaig publicar el 28 de desembre a Naciódigital. En aquest article insinuo coses. Una de les insinuacions ha obert la caixa dels trons de la corrupció de l’alcaldia Puigdemont i El Confidencial ja ha publicat dos articles sobre aquesta qüestió—amb un nas i pistes excel·lents. I si mai algun periodista fa la seva feina i va a l’hemeroteca i mira les acusacions que feia la CUP de Girona quan Puigdemont només era alcalde… És tot massa fàcil i primari: els nostres líders polítics tenen els peus de fang i són profundament matussers a l’hora de practicar la corrupció. No s’informen, no es preparen. Es pensen que tenen una mena d’inviolabilitat o protecció angèlica—o que el poble és estúpid.

L’article contra en Carles, un líder a qui vaig respectar i admirar per la seva determinació patriòtica fins que la seva grollera traïció ho va arrasar tot, és el pitjor i millor article que he escrit mai. És un article que neix de la situació nacional però també personal. És la constatació material que només la veritat ens farà lliures. La veritat significa de reconèixer el real polític. Això no afebleix l’independentisme, sinó que l’enforteix. Un moviment democràtic ha de ser dinàmic i fluctuant, adaptat a les circumstàncies de la derrota i la victòria. També ha de poder ser fiscalitzat—accountable és la paraula. Els qui considerin que l’independentisme és monolític neguen el seu essencial caràcter democràtic. Res que sigui monolític pot ser democràtic. L’escenari actual és lluny del primer d’octubre i és per això que l’independentisme ha de canviar de dalt a baix per tal de continuar essent no solament efectiu, sinó també democràtic. Però, és clar, aquest canvi suposa desfer-se de tot el lideratge polític que no va saber aplicar el referèndum i defensar la República. És per això que l’independentisme ha perdut havent-ho guanyat tot: la por dels líders i la seva dependència de les engrunes ho ha fet saltar tot.

En aquest escenari, el periodisme ha claudicat. S’ha imposat un silenci eixordador. Com que tot està polaritzat i estem en guerra, qualsevol escletxa que sembli que afebleixi la unitat (monolitisme) del moviment, és vist com una deserció. Aquesta pràctica es tradueix amb censura, autocensura, encobriment de delictes passats i presents dels nostres líders i l’art excels de tancar files, callar i abaixar el cap. És, breu, l’omertà periodística que, ensems amb la classe política i l’opinolatria, ha menat a l’abisme després de desarmar un poble disposat a les darreres conseqüències, tal com la dignitat dels CDR va demostrar. La situació recorda l’omertà patriòtica que es va imposar a França durant la Primera Guerra Mundial. Tant li feia que el govern i l’estat major francesos fossin d’una incapacitat manifesta: qualsevol crítica era considerada una traïció i un servei a l’enemic alemany. Així, la carnisseria premeditada de les trinxeres va poder continuar existint durant anys, intocable. La veritat, que podia haver salvat milions de vides i alhora guanyar la guerra, va ser sacrificada en pro de la unitat i la impunitat dels líders polítics i militars.

Que en plena situació d’emergència nacional se m’enviï un acòlit és la demostració que la independència i la República són ja accessòries i es tenen altres prioritats: s’imposa la pervivència i reproducció de la classe política responsable de la débâclei el seu corrupte neoliberal crony-business-as-usual. El que els importa és preservar el que es té a tot preu, no pas per supervivència nacional, ans pròpia. Si no fos que al davant tenim una cosa molt pitjor, que és el feixisme espanyol desfermat, estaríem esparverats del que els nostres líders suposadament independentistes han fet i estan fent.

 

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca