Star Wars: allò que Disney s’endugué

La nova entrega d’Star Wars per Rian Jhonson ens ha esvaït tots els dubtes, el problema d’Star Wars no era George Lucas. El problema ara és Disney i Rian JhonsonThe Last Jedi és el segon acte de la tercera trilogia de pel·lícules d’Star Wars. La resistència ha passat de governar la República Galàctica a ser una guerrilla en retirada i quasi derrotada. La Nova Ordre està a punt d’aniquilar-los, però el desenllaç es fa esperar dues llargues hores. Entremig hi ha palla suficient per avorrir, i prou explicacions per eliminar qualsevol espurna de màgia.

Star Wars: tot allò que vol veure i no vols saber

Aquesta pel·lícula té tot allò que hom voldria veure, però sense cap raig de virtut cinematogràfica. Durant 152 minuts se’ns expliquen cinc històries; l’evident persecució, el motí entre els rebels, aventures en un casino, l’aprenentatge i les contradiccions de la força; i el combat contra les forces del mal. Totes cinc històries (per separat) podrien fer una gran pel·lícula, juntes són una sopa de lletres. Els guionistes, els productors, el director, tots desaprofiten cada història bona que hi ha a la palestra per explicar conflictes banals, o per fer bromes fàcils. Bromes que evidencien un greu problema, els guionistes no saben llegir els problemes del nostre temps.

 

Rian Johnson no sap llegir els nostres temps

El 1977 feia dos anys que s’havia acabat la Guerra del Vietnam, l’Imperi dels EUA s’expandia per tot el món i uns guerrillers en una jungla l’havien derrotat. Recordem l’escena final de l’episodi VI. L‘Imperi Contraataca era un film fosc, prefigura a Blade RunnerRouge One té escenes que podrien ser reals, una guerrilla religiosa en un desert, tot el film parla de la qüestió del terrorisme. The Last Jedi planteja el negoci de la guerra, però tampoc li fa cas, The Last Jedi té una resistència derrotada (com l’esquerra actualment) però tampoc entra en els conflictes internsThe Last Jedi observa que el problema de la guerra és el capital que la fa possible. Però tampoc s’hi mulla. Rian Johnson mostra l’hipocresia de la religió i el poder, però tampoc importa massa.

Rian Johnson director i guionista no fa cas als temps actuals. Us imagineu a un nou dolent semblant a Trump o fins i tot una reflexió sobre el poder de la religió? O un film semblant al Motí a bord, on els rebels s’amotinen durant la fugida i cremen les naus per viure a l’Arcàdia d’un planeta ple de bells indígenes? Abans de començar Star Wars al cine van posar el tràiler de Coco, l’última producció de Pixar. Allà hi havia més literatura que en les dues hores següents.

Un film sense imatges espectaculars

- Publicitat -

En l’àmbit visual, el film no té cap imatge icònica, ja que en la millor tradició iconoclasta les destrueix totes. Luke no viu en un desert, és un ermità en una illa poblada per un orde religiós, que a més, ni sembla un monestir. Imagineu-vos a Luke jugar amb els elements com el Doctor Manhattan a Mart. El casino és un despropòsit, en lloc de ser el lloc més cool de l’univers sembla una còpia barata de El castell de Cagliostro. Els personatges semblen caricatures; ja ningú se’ls creu.

Per últim, les batalles espacials són lamentables. Després d’Interstellar Gravity, no té sentit continuar fent veure que les batalles espacials són batalles navals amb avions. Totes flotes s’ordenen en perfectes formacions navals, i on els creuers es disparen com a Master and Commander. Només la primera escena fa una picadeta d’ull a les escenes de guerra de la SGM.

Star Wars és i era una gran fàbrica de diners, els mitjans regalen kilòmetres d’escriptura per l’agit-prop galàctica. Tothom la vol veure. La qüestió és si invertit aquestes quantitats astronòmiques es podria contractar a un bon equip que fes una bona pel·lícula d’aventures. Com es pot comprovar per 9 euros a la majoria de cinemes, Disney és incapaç de fer un producte potable, que desperti la imaginació i faci oblidar els problemes mundans. The Last Jedi té tantes errades, tantes històries desaprofitades i tan poca màgia cinematogràfica, com d’alabances i bones crítiques per part dels meus col·legues d’aquí i l’estranger.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca