Aquestes eleccions tan anòmales han permès desmentir un gran nombre de mites sobre el comportament electoral a Catalunya. Amb les dades de participació de les 18h i de les 20h a més d’un independentista se li va fer un nus a l’estómac provocat pels forts increments de participació en especial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Molts van veure planar pels seus caps el fantasma de l’abstenció diferencial, imaginant hordes de votants unionistes (l’anomenada majoria silenciosa) sortir de sota les pedres per anar a votar als fills de Felipe González. Tanmateix segons avançava l’escrutini i les dades de les meses més grans anaven arribant, els temors s’esvaïen: Ciutadans guanyava, però no aconseguia liderar un sorpasso a la majoria republicana.
La majoria silenciosa són els pares
Al llarg del cap de setmana començàvem a comprendre el que havia passat: Tot i l’increment de participació de 245.036 nous votants, el bloc republicà havia mantingut el percentatge de vots (47,49% el 2017 contra 47,80% el 2015) mentre que el bloc unionista l’havia augmentat (43,49% el 2017 contra el 39,11% el 2015). Tot i que no podem afirmar rotundament a qui van votar els nous votants, observem un augment de 106.013 vots per al bloc republicà, i un de 280.336 vots pel bloc unionista. Amb aquestes dades a la mà, sí que podem afirmar que els dos blocs no són tan estàtics com sembla: Segueixen atraient nous votants de l’abstenció o d’altres opcions (majoritàriament d’CSQEP i de la difunta UDC).
Un vot més volàtil que mai (dins de cada bloc)
Pel que fa al transvasament de vots, s’observen tendències en la mateixa línia de l’anàlisi anterior: Segons un estudi dels companys d’El Pati Descobert, C’s i PSC s’emportaren el 35 i 6% respectivament dels nous votants que s’abstingueren el 2015, mentre que JxCat i ERC s’emportaren un 10 i un 14% d’aquest pastís. Pel que fa al transvasament de votants entre candidatures, observem el següent: Més de la meitat de votants de JxSí el 2015 van votar a JxCat i gairebé la meitat de votants de la CUP, van marxar a ERC. Pel que fa al bloc unionista, cal destacar que gairebé la meitat de votants del PP el 2015 optà aquest cop per C’s, mentre que un terç dels votants socialistes marxaren cap al partit taronja, que esdevé el pal de paller de l’unionisme. Pel que fa als votants de CeC de 2015, un quart va optar per votar al PSC, mentre que un altre quart va marxar cap a C’s. Finalment, pel que fa a la difunta Unió, un 40% del seu votant el 2015 va ser absorbit aquest cop pel PSC, mentre que el 60% restant se’l van repartir C’s i JxCat.
Quins votants han respost la crida dels diferents partits?
Si bé és fàcil treure conclusions passades les eleccions (en altres paraules, predir el passat), no deixa de ser interessant veure a quin potencial votant han apel·lat els diferents partits i coalicions i quin ha sigut el resultat.
JxCat plantejava una campanya per atreure els convençuts sota el lema “Si vols que torni el President, vota el President”. Com comprovem la campanya ha estat totalment efectiva, recuperant gran part de votants de JxSí. Per la seva banda, ERC plantejà una campanya més aviat enfocada a convèncer indecisos i nous votants. Sota el lema “La Democràcia sempre guanya” plantejava la lluita per la república com a una lluita per la democràcia, intentant “desnacionalitzar” el discurs. Amb les dades a la mà veiem com els republicans assoleixen parcialment els seus objectius, recuperant un 35% de votants de JxSí i la meitat dels de la CUP, que probablement no votaren els republicans el 2015 per la seva aliança amb CDC. En l’àmbit geogràfic cal destacar que ERC supera àmpliament a JxCat a les àrees metropolitanes (i a les Terres de l’Ebre) mentre que JxCat arrasa a les àrees rurals. Pel que fa a l’unionisme, C’s, es converteix, com ja hem dit, en pal de paller a costa del PP i de la mobilització d’abstencionistes. Per a la formació d’Albiol, ni la radicalització del discurs durant les darreres setmanes (vantant-se d’aplicar el 155 i escapçar els partits independentistes) va permetre evitar la sangria de votants, recollint els pitjors resultats de la història. Pel que fa al PSC, el seu discurs de “seny” (manllevat d’Unió amb el seu permís), no li va permetre assolir la remuntada esperada, si bé recuperen una mica de terreny. Finalment pel que fa a CeC, es confirma que Colau ha enviat a la mort al seu millor home, Xavier Domènech, que paga els plats de la suposada “equidistància”, tot evitant esquitxar la imatge de Colau, que cada cop sembla que ho tindrà més difícil per revalidar l’alcaldia.
Bloc Republicà, i ara què?
Si una cosa ha desmuntat aquestes eleccions, és el mite de la llista única. Sense comptar la CUP, ERC i JxCat han aconseguit més per separat que JxSí el 2015. Segons els companys de l’Ara Vot, en un gran nombre de municipis metropolitans, ERC en solitari ha arribat a treure un resultat gairebé idèntic que JxSí. Aquest fet podria estar darrere de l’important augment de vots del bloc republicà en certes ciutats metropolitanes fins i tot permetent un augment de 66.612 vots (un 59% dels guanys totals) a les nou comarques on ha guanyat C’s.
Amb vista a les eleccions municipals i amb un PSC més debilitat que mai, el republicanisme ha de posar el punt de mira a l’Àrea Metropolitana i a les principals conurbacions del país. Sense menystenir les dinàmiques locals, si ERC ha sigut capaç de recollir un gens menyspreable resultat en aquests territoris a les eleccions del 21D, els republicans haurien de ser capaços d’apujar el llistó de cara a les municipals. “Desnacionalitzar” l’independentisme i fer èmfasi en la consecució de la República Catalana com la ruptura democràtica que pot acabar amb el règim del 78, pot ser una estratègia clau per tal de superar el sostre actual de l’independentisme. Segons les enquestes, la majoria de votants unionistes actuals parlen castellà, tenen família a la resta de l’estat espanyol. En conseqüència cal modular un discurs secessionista no tan basat en el nacionalisme, sinó en el “remedialisme” o en la radicalitat democràtica.