ArtPrice s’ha consolidat al llarg dels anys com un dels millors serveis d’informació del món de l’art. La web creada per Thierry Ehrmann ofereix els preus de venda i les cotitzacions d’obres d’art. Ho fan posant en línia la majoria de cases de subhastes. D’aquesta manera qualsevol que pagui la corresponent quota pot consultar els preus de tots els artistes que són venuts. L’empresa ArtPrice està instal·lada a Saint-Romain-au-Mont-d’Or, França, i la seva seu és una obra d’art, batejada com l’Abadia del Caos. Gràcies als seus informes anuals, tenim informació precisa i de les tendésncies financeres del món de l’art. Avui ens fixem en els 5 artistes més venuts del 2017.
Jean Micheal Basquiat, l’artista maleït
SAMO, era el seu alter ego. El grafit la seva eina, Nova York el seu ecosistema. Basquiat fou el gran artista maleït dels anys vuitanta. Ell fou el protagonista d’una dècada que prefiguraria els feliços anys 90 del mercat de l’art. La seva família era haitiana i ell va créixer entre les batusses d’una família desestructurada. Així en arribar a la vintena visqué en cases ocupades, on sobrevisqué gràcies a la venda de postals i samarretes. El seu art primitivisme veu de les influències culturals heretades per la seva família (haitiana i porto-riquenya). La seva obra mostra un cosmos realment americà, ja que entén l’art des de l’herència, asteca, caribenya o afro-americana.
La seva vida personal és la d’un pintor maleït. Les drogues el van acabar de consumir just quan la seva obra es construïa un gran nom en la història de l’art. D’una banda per la qualitat mateixa de la seva obra. En veure-la exposada al MACBA em vaig quedar quieta durant mitja hora. I en segon lloc per la posada en valor que provocà de tècniques com el grafit, que ara ja no són considerades tècniques de segona. El 2017 la seva obra ha arribat facturar en subhastes 313 520 830 dollars.
Peter Doig, el pintor del paissatges espectrals
Artista escocès, la seva família el féu viure al Canadà i Trinitat durant la seva primera infantesa. La seva obra mostra en la majoria dels casos imatges oníriques, de llacs envoltats de muntanyes, en els quals, hi ha una canoa. Podríem pensar, que és una imatge de la mort i de com evitar-la. També els seus paisatges nevats, ens mostren moments fora del temps, flotants, il·luminats per llums eternes i sense focus.
La seva pintura figurativa s’inscriu en una genealogia que va de Schiele fins a Munch. Una pintura que reflexiona sobre la màgia de no parlar de la realitat i afrontar grans temes, al mateix moment que reflexiona realment sobre la realitat mateixa. El 2008 la Tate Britain va organitzar una retrospectiva per analitzar la seva mitja carrera. Aquest any la seva obra ha arribat a cotitzar 60 651 662 dollars.
Christopher Wool, la paraula pintada
Nascut a Chicago, viurà al Nova York dels anys vuitanta el seu èxit com a artista. Un èxit basat en l’escriptura de paraules icòniques sobre grans teles. Frases com “Sell the house, sell the car, sell the kids” o “You make me” la tipologia de frases que veiem.
El fet de pintar, o imprimir grans lletres ens mostren la paradoxa que Tom Wolfe escriu al seu La palabra pintada, on exposa com el distanciament de l’escriptura i l’art va portar la llibertat i l’autonomia a la pintura. I així al llarg dels anys l’escriptura va tornar a subjugar l’art a raó de l’esgotament de les segones avantguardes. Wool és un exemple d’aquest retorn. D’altra banda la seva obra també manté un cert aire abstracte, amb el qual és compensa la balança. La seva obra aquest últim any ha facturat 52 622 505 de dollars.
Rudolf Stingel, l’hàbil comunicador
De naixement italià, viu instal·lat a Nova York. Stingel converteix la seva obra en una reflexió mateixa del fet pictòric. Les seves pintures es poden compondre d’un sol color, o potser més ben dit d’un sol tema. Podríem trobar símils amb Yves Klein, Malevitch o altres pintors que n’han eixamplat el paper de la pintura en la nostra societat. En el cas de Stiengel el podríem trobar al darrere del retorn a la pintura.
El 2013 el vam poder veure al Palau Grassi de Venècia, en una mostra espectacle, amb la qual va cobrir diferents habitacions amb catifes. Aquesta obra és un resum de la interacció que espera amb el públic, alhora que un exemple de l’habilitat mediàtica de l’artista. Stiengel envolta l’espectador alhora que crea l’impacte perfecte per aparèixer als mitjans en la justa mesura. Rudolf Stingel ha generat 51 539 840 dollars aquest 2017.
Mark Grotjahn, un artista decorador?
Nascut a Pasadena el 1968, la seva obra explora les múltiples formes de la perspectiva, per tal de generar una obra que es podria associar al constructivisme i a l’Op art. Una obra que esdevé una alenada d’aire fred per una pintura que en les seves últimes sèries viu de la ritualització i de la força totèmica que desprèn. Així i tot El Cultural l’ha descrit com un pintor de composicions decoratives.
Grotjhan és un artista que instal·lat a Califòrnia, ens mostra com aquest estat americà marca una tendència imparable des de fa anys com a pol cultural. Una zona dels EUA que allunyada dels altres centres culturals, viu per ell mateix i es desenvolupa amb total llibertat. Mark Grotjhan aquest 2017 ha facturat 39 046 320 dollars.
