Arriben els dies dels dinars i sopars familiars eterns, quan et reuneixes amb aquell cosí segon que preferiries no veure o amb aquell tiet o cunyat que et segueix per xarxes i amb dues copes de més et pregunta allò de: “com va el feminisme?”.

Però no us preocupeu amigues, hi ha dues maneres d’afrontar aquests fatídics moments de sobretaules infinites amb humor i aquí vull deixar-vos aquest petit manual per sobreviure a aquestes i poder-ho explicar, perquè la sororitat, no té límits ni fronteres.

Totes i cadascuna de les frases que escriuré a continuació és molt possible que esteu cansades d’escoltar-les, i davant d’elles, aquest Nadal, cap d’any i Reis tenim dues opcions, o agafar l’ampolla i beure com si no existís res més, cosa que ens pot portar a esdevenir encara més políticament incorrectes o respondre amb les dades que us dono a continuació:

Ni masclisme ni feminisme: igualtat

Clàssics dels clàssics. Pots beure abans de començar a respondre, aquesta és de les fàcils. Derivar-lo a l’Enciclopèdia.cat o a qualsevol diccionari, perquè segons la definició d’aquesta diu que el feminisme és el moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home. Així com promoure l’equiparació de drets entre els dos gèneres. Així que si defensa la igualtat, defensa el feminisme i si hi està en contra, llavors defensa el masclisme.

I en aquest cas, no hi ha equidistàncies possibles, no es pot equiparar el moviment que busca la igualtat entre homes i dones amb aquella actitud, la masclista, que consisteix a atribuir als homes una superioritat de valors, en tots els camps, sobre les dones.

D’acord, feminisme sí…. però tu ets molt radical

Quan et diguin que ets molt radical, pots citar a la meravellosa Angela Davis i dir que “radical simplement vol dir anar a l’arrel dels problemes” i que precisament, és això el que vols, acabar amb el patriarcat d’arrel. També pots procurar d’explicar que més radicals i reaccionaris són els que consideren a les dones com a éssers inferiors.

També pots aprofitar per fer pedagogia i explicar les principals onades del feminisme, aprofitar per explicar com el feminisme radical, forma part de la primera onada i té com a objectiu canviar el sistema bàsic patriarcal que regeix la societat i possibilita l’opressió de les dones. Que va sorgir a partir de 1960 i que està vinculada a les idees marxistes. Pots recomanar qualsevol lectura de Kate Millet, una de les seves teòriques principals i posteriorment pots explicar en quin moviment feminista t’identifiques més.

Ara bé, si de la seva boca surt la paraula FEMINAZI tens tres opcions, o bé beure i deixar-ho estar, o bé indignar-te i demanar que per favor no banalitzi el nazisme o bé pots parlar obertament de com tenim pensats que siguin els nostres camps d’extermini de senyors, tens el meu permís. Però no et deixis detalls i sobretot explica com ballarem despullades al voltant de fogueres cridant a Satanàs i menjant bebès.

També hi ha dones dolentes que maltracten a les seves parelles

Enhorabona cunyat! Acabes de descobrir la sopa d’all. Hi ha dones maltractadores com hi ha dones altes, dones baixes, castanyes, bones i dolentes. I evidentment també hi estem en contra i el principal problema rau en com establim les relacions monògames basades en un ideal d’amor romàntic basat en la propietat de l’altra persona, la gelosia, el control. I precisament el feminisme, també treballa per acabar amb aquestes maneres de concebre les relacions sexo-afectives.

Ara, si el que l’hi preocupa és la violència de gènere, podem parlar de 93 feminicidis recomptats aquest any a l’Estat Espanyol o com el sistema judicial ha demostrat ser injust i patriarcal en casos tan mediàtics com els de la manada de San Fermín, o de totes les violències quotidianes, sexuals, físiques o verbals que patim cada dia.

Hi ha estadístiques que diuen que els homes pateixen més violacions que les dones

No, no hi ha més violacions a homes que a dones. Les dones som les que patim més agressions sexuals amb moltíssima diferència, generalment a mans d’homes. I evidentment i per desgràcia els homes també pateixen agressions sexuals i violacions, però generalment aquestes, són en mans d’altres homes.

Segons l’OMS, en el seu informe sobre la violència de gènere, a escala global, un terç de les dones del món han experimentat violència física i/o sexual per part de la seva parella o per qualsevol altre home. Una de cada tres dones ha patit o patirà una agressió sexual o física greu al llarg de la seva vida. Segons el mateix informe “La major part de la violència sexual és exercida en la seva gran part per homes, contra les dones”.

La qüestió principal és que tenim un problema en com des de la masculinitat tòxica imperant els homes entenen la sexualitat i normalitzen l’agressió i la violació com a conducta acceptable. Com cosifiquen l’altra persona (home o dona) com un objecte que poden posseir quan vulguin i com vulguin.

Tu ets feminista, però bé que t’arregles, et depiles i vols estar guapa…. no com altres feministes que sembla que tinguin l’excusa perfecta per poder ser lletges

Part per part, primer i essencial, hauria d’estar en el manual de qualsevol feminista: “No deixaré que critiquis a les meves companyes de lluita en la meva presència”. Un cop dit això i hem respirat un parell de cops i agafem la copa de vi podem començar a parlar de la pressió estètica.

La pressió estètica és l’estereotip de dona ideal i impossible que ens imposa la societat i que genera frustració, obsessió i riscos per la salut de les dones. D’aquesta manera s’enforteixen els estereotips de gènere que consoliden i perpetuen els rols imposats per la societat. La pressió estètica és una de les fórmules més eficaces per mantenir l’opressió de gènere, ja que ens fa trontollar l’autoestima al llarg de la nostra vida.

I precisament és per això que admires i respectes a les companyes que s’han treballat tant l’amor i el dret al seu propi cos que són capaces de viure i estimar-se sense “arreglar-se” ni depilar-se, ni maquillar-se ni caure en creure que només pots estar bonica modificant el teu cos.

Les dones sou més masclistes que els homes

Evidentment les dones sempre som les culpables de tots els mals, també de ser les més masclistes. Però potser l’educació patriarcal, que des dels inicis de la nostra infància ens socialitza amb una sèrie de rols i ens fa normalitzar el masclisme té alguna cosa a veure.
Sincerament, cap persona és feminista de per se, totes i cadascuna de nosaltres tenim una feina de deconstrucció brutal, amb contradiccions internes, amb dubtes constants. Tant les dones feministes com els aliats vivim amb aquesta feina constant, estem sempre en pràctiques, llegint, rellegint i informant-nos. És un procés d’evolució i totes hem sortit de ser dones masclistes. O sigui que si es vol, es pot.

I si acaben tot amb la típica frase de “Com vols que sigui masclista si sóc d’esquerres” et recomano amorrar-te a l’ampolla i posar-te a riure. Perquè amigues, hi ha coses, que no cal ni molestar-se en respondre.