Les eleccions del passat 21 de desembre ens han deixat un panorama polític força incert, amb grans interrogants sobre el futur del procés i sobre la legitimitat d’aquest. Si bé és cert que l’augment de participació no ha fet endarrerir la xifra de vots independentistes (hi ha 100.000 vots independentistes més), l’independentisme no ha aconseguit trencar la barrera del 50% dels vots (47,7% l’any 2015 i 47,4% l’any 2017).
El paper de Puigdemont
Una de les principals incògnites que s’hauran d’aclarir en les pròximes setmanes gira entorn quin serà el paper que jugarà el president Puigdemont. Tot i que durant la campanya va afirmar que tornaria a Catalunya si guanyava les eleccions, la manca de garanties per part de l’Estat espanyol i la més que possible presó preventiva han provocat que el president s’ho rumiï dues vegades abans de tornar a Palau. Aquest fet, doncs, obra dos nous horitzons en l’anomenat procés cap a la independència: o mantenir Carles Puigdemont com a president simbòlic de la República i investir un nou president autonòmic que es posi a les seves ordres, o que es produeixi una investidura d’un nou president autonòmic que no reconegui l’autoritat del president a l’exili.
Sigui quina sigui la solució, és més que probable que en els pròxims dies es comencin a posar sobre la taula els primers noms de nous possibles presidents. Junts per Catalunya, com a força independentista més votada, compta amb Jordi Turull i Josep Rull com a possibles substituts de Carles Puigdemont, però a hores d’ara no hi ha cap proposta en ferm. Ara per ara, les formacions independentistes estan a l’espera del Tribunal Suprem, que ha de decidir el pròxim 4 de gener si deixa en llibertat a Oriol Junqueras i, el dia 11, si deixa en llibertat als Jordis i a Joaquim Forn.
Nova legislatura, nou full de ruta
Una de les altres incògnites que es plantegen després dels resultats de les eleccions, més enllà de qui encapçalarà el futur govern, és quin serà el nou full de ruta cap a la independència. Caldrà veure si els partits i entitats opten per acabar el procés, redactant i aprovant la Constitució Catalana, posant en marxa les estructures d’Estat i fent efectiva la declaració d’independència, o bé decideixen afluixar el ritme i optar per una legislatura de 4 anys, caracteritzada per la recuperació de les institucions catalanes i l’autogovern.
El paper de la CUP en aquesta legislatura és també incert. Si bé és cert que durant la campanya van contemplar la possibilitat d’entrar al Govern, els resultats electorals (han perdut més de la meitat d’escons) han obert un període de profunda reflexió dins de l’organització anticapitalista, que podria suposar o bé més implicació en nucli dur del procés o bé desmarcar-se del nou govern si aquest no és clarament rupturista.
El 2018, doncs, començarà amb un horitzó incert però amb una majoria parlamentària clara que permetrà, amb tota probabilitat, continuar el procés cap a la independència.