Dissabte 21 Setembre, 2019

Vidal Aragonés: “L’objectiu de les forces unionistes és denigrar la classe treballadora i destrossar Catalunya”

Vidal Aragonés és el número tres de la llista de la CUP per Barcelona. Fins ara, era regidor de la confluència d’esquerres local a l’Ajuntament de Cornellà.

On tenim aquesta entrevista, en una República o en una Comunitat Autònoma?

L’estem tenint, per una banda, des del punt polític en la part més jurídica l’estem tenint en una realitat que és la d’un cop d’estat, d’una intervenció de l’Estat espanyol per reprimir el procés d’autodeterminació català. I per altra banda, des d’una perspectiva material, hi ha el mandat popular per la construcció de la República. Hauríem de parlar del que tenim políticament i el que tenim materialment, que això és un país absolutament intervingut i no podem parlar de la realitat de República. Ara bé, el mandat popular, és el de construcció de la República.

ERC i Junts per Catalunya sembla que estan vacil·lant amb la implementació de la República. La CUP podria entrar a formar govern amb aquests partits?

Nosaltres tenim un document de l’ANE de Granollers on es diu que no compartirem estratègia amb aquells i aquelles que no implementin la República. I ho diem així. És el que va votar de manera majoritària la militància de la CUP. Una cosa és que reconeguin que no havien posat els mitjans, això ja ho havíem dit nosaltres, calia posar l’administració catalana al servei i la construcció de la República. S’havia d’habilitar allò que permetés construir República l’endemà del referèndum i que permetés donar-li compliment a les lleis aprovades el dia 6 i 7 de setembre. Una cosa és que el govern no hagués preparat les estructures d’Estat i una altra de ben diferent és si hi ha capacitat real per fer-ho. Es tracta de posar el mandat popular a les administracions catalanes, al servei de la República. És qüestió exclusivament de voluntat política, no pas de revolucions dels somriures i independentisme màgic.

“És qüestió exclusivament de voluntat política, no pas de revolucions dels somriures i independentisme màgic”

I com es construeix la República?

Hi ha dues grans línies d’actuació. Una és la implementació de la República i és posar l’administració catalana al servei del mandat popular. I per altra banda, també parlem d’una nova institucionalitat que ha de néixer, si així ho creuen oportú, dels CDR, en tenim uns 200 en tot el territori. La combinació de l’administració al servei del poble i el poble que construeix des de la base és el que donaria una nova realitat i institucionalitat. Construir des de baix, per anar a una assemblea constituent, per decidir com volem que sigui la República: tipus de sanitat, tipus d’ensenyament, tipus de relacions socials i humanes, sense deixar de banda la participació institucional.

Aquí entrarien en joc els Decrets de la Dignitat?

Exacte. Aquests parlen de com garantir precisament una sanitat, un ensenyament, una justícia i uns serveis socials públics i de qualitat. Internalitzem i amb una gestió pública dels serveis i una fiscalitat justa, es pot crear un nou codi de treball amb una intervenció contra la violència de gènere, polítiques mediambientals… Cal crear una nova institucionalitat i forma popular.

“La República serà feminista o no serà”. Com es construeix una República feminista?

Segurament li hauríem de preguntar al feminisme però nosaltres, des de la CUP, ho hem assumit en tots els sentits. El feminisme en singular ha d’intervenir en totes les actuacions polítiques. No podem parlar d’una República feminista si no resolem els elements que generen pobresa, desigualtat i discriminació en relació a la dona treballadora. No serveix només plorar quan hi ha un feminicidi sinó que cal posar mitjans perquè això no es doni més. També hi ha una altra violència, molt dura, que és la de la pobresa. Hi ha un 25% dels treballadors que estan al llindar de la pobresa, quan parlem de dones, veiem que la xifra és del 50%. Les taxes més altes de desocupació són per a les dones. La bretxa salarial és salvatge en relació a la dona, igual que el nivell de contractació salarial. I també, quelcom que preferiríem no haver de presentar i que esperem que sigui passatger, seria la implementació de la renda de garantia desigual. Tenim una majoria de població dona que no té recursos encara que sigui la que més treballa. La renda de garantia ciutadana era una bona idea però la seva aprovació final no dóna solucions. Aquests quatre àmbits són una manera de començar a revertir el patriarcat. També cal buscar la manera d’intervenir ideològicament en la violència de gènere. Tenim una generació de mestres, en femení, que han posat bases fortes perquè la ideologia dominant del patriarcat no s’imposi però no ho podem deixar en mans de la bona voluntat sinó que hem de tenir uns itineraris curriculars on s’eduqui en aquest sentit.

“El feminisme en singular ha d’intervenir en totes les actuacions polítiques”

No sé si ets de valorar enquestes però… com les veus?

(Somriu). Primer de tot, com a idea general, a nosaltres les enquestes no ens preocupen gaire. El que ens preocupa és el poble mobilitzat, ens preocupa que el poble tingui un nivell de consciència i mobilització per fer efectiva la República i fer front a les retallades. Ens presentem perquè creiem que podem aportar en aquest procés, però no ens preocupa si tenim 7 diputats o 14. El que hem de fer és una campanya per treure resultats i dedicar temps a les viles i als barris per treure bons resultats. En les passades eleccions, vam treure uns vots d’ERC perquè consideraven que no podien votar a JxSí perquè també hi havia el PDeCAT. I per tant, ara, és possible que tornin a ERC. També hi ha moltes companyes que diuen que no baixarem i que tindrem un resultat no bo sinó boníssim.

En unes eleccions que semblen una “guerra” entre independentistes i constitucionalistes. Com veus els Comuns?

Els Comuns diuen que ni amb uns ni amb els altres, com si la violència de l’Estat i el referèndum es poguessin posar al mateix plànol. El que és cert és que aquestes eleccions no poden ser plebiscitàries perquè nosaltres ja en vam tenir un de plebiscit que va ser l’1-O. Amb una pregunta clara i una resposta clara. Hi va haver però un percentatge de catalans i catalanes i se’ls van segrestar els vots.

I què representen per la CUP aquestes eleccions?

Per a nosaltres aquestes eleccions haurien de ser l’inici del procés constituent. Nosaltres el que diem sempre d’una manera molt clara és que l’alliberament nacional sense el social no es pot construir i que, el social sense el nacional tampoc. En altres moments potser sí, però ara no. Ara, sense trencar amb l’Estat espanyol i les polítiques de la troika no es pot construir.

S’ha mediatitzat el 155?

És important trencar un discurs que es construeix i que és previ al 155. No és cert que hagin marxat 3.000 empreses. Pel procés no en va marxar cap. Una altra cosa és que el PP aprovés en Consell de Ministres, facilitar que les empreses canviessin el seu domicili social i ens facin una guerra mediaticoeconòmica. Sempre passa en els processos de ruptura. Tenen més de mediàtic que d’economia. No els preocupa generar tensió sobre les classes treballadores. El 155 ha afectat a tots els nivells: programes de cooperació internacional, contractes, Sixena… Tenim un país intervingut absolutament. Però cal combatre aquesta idea que el procés afectava la realitat econòmica del país perquè des del 2010, podem parlar que s’inicia el procés independentista en termes moderns o contemporanis, fins a l’actualitat no ha afectat. Quan ha començat a afectar és a l’1-O que és quan es veuen les imatges de violència i comença aquesta campanya mediatització econòmica salvatge.

“No és cert que hagin marxat 3.000 empreses”

Creus que la gent pot estar desanimada o desil·lusionada?

Suposem que quan el PSOE i el PNB enganyen a Puigdemont i li diuen que encara que convoqui eleccions aplicaran de totes maneres el 155, no li queda més remei que declarar la República. Pas endavant però amb compte. Després de tres setmanes dubtant estan generant una situació de dubte i confusió com per exemple “on anem?”. Després de declarar la República se’n van de cap de setmana, van als centres comercials a consumir, quan el que tocava dir era “gaudiu aquesta nit de la proclamació de la República i demà des de primera hora del matí o si és necessari sense dormir, ens dediquem a construir i garantir i defensar la República”. Però el que van fer va ser una estampida absoluta. Nosaltres no ho hauríem fet. Hauríem cridat a la mobilització, a l’autodefensa, a l’autoorganització i hauríem posat l’administració catalana al servei de la construcció de la República. I entenem que això generi confusió però nosaltres ja hem dit moltes vegades que aquest camí no seria fàcil. Igual que ara, cada vegada que no s’avança facilitem que es retrocedeixi. Que no comptin amb nosaltres.

Dos dies després, ERC acceptava les eleccions imposades. Com ho va viure la CUP?

No es va posar ni una mica de resistència. A la CUP, fins i tot, hi va haver companys i companyes que a l’inici discutint-ho en assemblees, la idea era no anar a les eleccions i fer boicot. Però si el boicot el fem des d’un lloc que no estem construint República no té sentit. El boicot per oferir què? Es tractava de construir República catalana i fer boicot a les eleccions. Però hi va haver gent que va decidir no posar resistència al 155 i acceptar les eleccions ben ràpid. Ho vam discutir a l’ANE. PDeCAT i ERC hi anaven, així com la resta de forces polítiques. El que podíem fer era un boicot actiu que no tindria efectivitat. Aleshores vam decidir participar-hi per fer efectiva la República. Cal subratllar que aquestes eleccions són il·legítimes i il·legals. L’objectiu de les forces unionistes és denigrar la classe treballadora i destrossar Catalunya.

I, és viable l’uniteralitat?

No hi ha cap llei a cap país que sigui bilateral. La llei per naturalesa no pot ser bilateral. Ens agradaria que fos bilateral el procés d’independència. Algú pensa que hi hagi alguna cosa a negociar amb PP i C’s? El PP no diu res d’autodeterminació de Catalunya i tampoc diu res de referèndums. Que diu C’s? Condecora la Policia Nacional i la Guàrdia civil després de l’1-O. Com negociar si no hi ha ningú a l’altre costat de la taula? Hi ha qui ens diu que aquest discurs és naïf. Espanya mai no negociarà amb ningú una separació amistosa. L’altra opció és buscar un pacte autonòmic que permeti negociar les engrunes. I a nosaltres per això no ens hi trobaran. Fa més de 40 anys que defensem la independència i la superació el capitalisme i no renunciarem a això.

“Fa més de 40 anys que defensem la independència i la superació el capitalisme i no renunciarem a això”

5,225FansM'agrada
944SeguidorsSeguir
15,484SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca