Dijous 19 Setembre, 2019

Fachin: “L’independentisme és la força més clara i més potent per trencar amb el cadenat del 78”

Albano Dante Fachin (Bahía Blanca, Argentina, 1976) ha sortit en moltes converses aquests darrers dies. Fins fa unes setmanes, era el secretari general de Podem Catalunya, ara però, és el cap visible de la nova plataforma Som Alternativa, i durant aquesta campanya electoral se l’ha pogut veure en mítings d’ERC i la CUP. Fachin no és independentista però creu que l’independentisme és l’única manera de trencar el cadenat del 78.

Què t’ha semblat la Revolució dels Somriures?

He estat molt crític durant dos últims anys i fins i tot durant la campanya electoral del 27-S. Ho vam dir. ‘Això dels 18 mesos, mandangues, on aneu? Hem estat molt crítics. Ha quedat reflectit que això dels 18 mesos no era cert i després que la independència només ha estat declarada. I ja està. S’ha vist que no s’ha fet. Jo mantinc aquestes crítiques. Ara, per sort, i aquesta és una qüestió que amb l’1-O va quedar molt palesa: el que passa a Catalunya va més enllà del que ha dit JxSí o ERC. Crec que l’1-O ho canvia tot. Si podíem tenir dubtes o no, penso que mai no s’havia vist tant, que la gent passés per davant de tothom, fins i tot, de l’independentisme parlamentari.

Fachin és independentista ara?

La gent em diu que ara m’he fet de la CUP o de JxSí. I no, estic mirant el carrer i al carrer hi ha el que hi ha. Ara em puc permetre dir el que cregui sense pertànyer a cap partit, penso que l’1-O va canviar la percepció. Catalunya és el que vam veure 1-O o el 3-O no només Junts pel Sí o la CUP. Lamentablement, i a això hi ha contribuït tothom, tant l’independentisme de partit com el que ara és el bloc del 155, han dividit absolutament a la gent de Catalunya entre independentistes i no independentistes. És veritat que quan hi ha una situació plebiscitària, hi ha un tall i les eleccions i els partits obliguen a segmentar la societat. I la gran segmentació que hi ha hagut és aquesta. Després de l’1-O, aquesta segmentació d’independentistes i no independentistes perd absolutament la seva raó de ser.

“Catalunya és el que vam veure l’1-O o el 3-O no només Junts pel Sí o la CUP”

Què vols dir?

Acceptar que Catalunya es divideix entre independentistes i no independentistes és acceptar, en certa, manera el 155. Potser aquesta és la diferència entre no acceptar aquesta divisió abans i no acceptar-la ara. Això pot ser el que la gent percep. Continuo sense acceptar-la però sense acceptar-la hi ha el moviment independentista. Aquí és on hi ha l’evolució del que ha passat que m’ha portat a un punt on abans no estava. Continuo negant la separació entre independentistes i no independentistes però els que ens vam apuntar a la política, tenim molt clar que s’havia de trencar el cadenat del 78. Avui en dia, l’independentisme és la força més clara i la més potent que existeix per trencar amb aquest cadenat. I això és el que no compartim amb els companys de Podem i de Catalunya Sí Que Es Pot.

I quin paper juguen els Comuns ara?

A veure, hi ha la cúpula dels Comuns que ha assumit el ‘coscubielisme’ pur i dur. Recordo al Parlament quan Coscubiela feia segons què i els líders dels Comuns es posaven les mans al cap com dient “este nos la esta liando”. I al cap del temps s’ha assumit aquell discurs. Era curiós perquè nosaltres estàvem al Parlament lluitant contra aquest Coscubielisme. Llavors, allà dins d’aquell grup parlamentari, hi havia alguns com l’Àngels, en Giné, en Nuet i jo mateix intentant contrarestar això. I ara potser estan fent un Catalunya Sí Que Es Pot II perquè hi ha el mateix discurs. Hi ha moltes coses per pensar. La cúpula d’ICV ha pres el control de moltes coses, com per exemple dels sistemes democràtics per triar i debatre posicionaments. El que diu en Xavier Domènech o en Jaume Barberà que s’ha de defensar la Constitució, això, no es discuteix enlloc. Hem fet molta burla de les assemblees de la CUP però els Comuns no empataran mai una assemblea perquè el que diuen no es decideix en els òrgans. Ho decideixen quatre. Molt em temo que la deriva és cada cop més profunda cap al bloc del 155, lamentablement. Quan escoltes a Iglesias dient que els independentistes desperten el feixisme. Quan escoltes aquesta història de les institucions, que no es desobeeix… la reflexió final és dolorosa: per això vam sortir a les places del 15M el 2011? Si ja teníem Iniciativa! Per què havíem de muntar aquest rebombori per ser Iniciativa?

Aleshores, la lluita era constant entre Podem i la resta de confluències?

Sí. Per això s’han carregat Podem. Perquè no es poden permetre que es posi en qüestió aquest pacte de fons. Podemos no es podia permetre que jo digués que en una situació com l’actual calia parlar amb la CUP i ERC. No s’ho podrien permetre. Per això Pablo Iglesias es reunia d’amagat amb Junqueras perquè de cara al públic, no es podien permetre parlar amb els independentistes. No sé com això afectarà a les negociacions post 21-D. S’amagaran? Ja ho estan fent? “Aquí està tot molt ben lligat, la Sexta, el partit nacionalista… Ara vindrà l’Albano a tocar els pebrots? Fora”. Van intentar durant molt temps treure’ns del mig, i finalment, els vam obligar a fer-ho. Si algun triomf hem tret de tot això, és obligar al fet que quedés clar. Tothom ha vist que mana Madrid, q en Xavier diu el que li diu en Pablo que digui.

Per això el Podem de Catalunya i el de Madrid no s’han entès?

A mi en Pablo em va dir: “ahora lo que hay que hacer es obeceder a Xavi”. I clar, a veure independentment que hi puguis estar d’acord o no, que en aquell moment no ho estàvem, quina manera de construir política és aquesta? Que un tipus de Madrid li digui al secretari general del seu partit a Catalunya que el que s’ha de fer és obeir en Xavi? La paraula obeir. Hauria passat el mateix si en comptes de la qüestió catalana hagués estat qualsevol altre tema? Crec que no s’ha entès. Estem repetint la història de l’esquera espanyola en relació a Catalunya, clavada.

“A mi en Pablo em va dir: “ahora lo que hay que hacer es obeceder a Xavi””

Però la votació de Podem, com va anar?

Si tu fas una consulta entre l’1 i el 7 sobre la possibilitat de fer una coalició però aquesta acaba el dia 7 i la possibilitat també d’inscriure’s com a tal també, en realitat no t’estan preguntant res perquè si surt que no, no pots fer res més i aquí, hi ha un problema. S’havia de bloquejar com fos la possibilitat de fer una pregunta diferent, com per exemple, que fos entre l’1 i el 4, aleshores sí que hi havia una possibilitat real de fer-ho. Per tant, què fem per evitar-ho? Ho allarguem fins al 7. I després, els resultats… En totes les consultes que hem fet nosaltres, en tots els processos participatius, inclòs el de l’1-O que també el vam fer en contra de Madrid, hi ha un temps de per detectar errors i possibles fraus que sol durar entre 1 i 3 dies. El que es fa, i això forma part del sistema, és mirar que d’un ordinador no hagin sortit 100 vots. Es miren totes les incidències que hi pugui haver. En aquest cas, la consulta va acabar el 7 a les 10 del matí i a les 11.30 ja estaven els resultats. Jo només poso sobre la taula fets objectius. Prèviament, el 4 o el 5 vam demanar i preguntar, com sempre havíem fet quan es feia una consulta aquí, perquè el procés de revisió es fa allà que és on hi ha el sistema central, qui aniria a revisar. Mai no vam rebre cap resposta. No volien que ningú de la direcció de Podem Catalunya fos present a l’auditoria.

Te’n vas de Podem i munteu Som Alternativa. Què és exactament?

Quan es dóna aquesta intervenció hi ha diverses qüestions. No hi ha un rebuig i un enuig només de la directiva. Això afecta moltíssima gent de Podem. Per a molts, no ha estat acceptable i per això ha dimitit tanta gent arreu de Catalunya. “Si faig quelcom en política municipal que no agrada a Madrid potser se’m treuen de sobre o potser em fan pactar amb Iniciativa i jo no vull”. Però hi ha molta gent arreu del territori que pensa així i el que hem fet fins ara no és tant muntar un partit nou sinó fer una associació amb un objectiu clar. Tota aquesta gent que s’ha implicat molt en fer política en l’àmbit municipal han desenvolupat projectes, han establert relacions i volíem buscar la manera d’intentar coordinar-nos. Som Alternativa és dues coses. D’una banda, una associació que té com a objectiu intentar coordinar tot això i, per altra banda, si després la gent decideix fer un partit, ja veurem si es fa o no. Però ara per ara, l’objectiu és intentar coordinar la força popular. I per això fins al 21 de desembre intentarem explicar aquesta lectura que no és exactament la lectura que fan la CUP o ERC ni la que fan altres partits però creiem que és una lectura molt vàlida i que hi ha molta gent que se sent partícip. Gent que, sense ser independentista, entén que la cosa no va d’això, que l’independentisme pot ser una eina per aconseguir objectius que no són la independència. Vols una espanya plurinacional? Jo la segueixo volent però no se m’acut cap altre camí perquè això sigui mínimament possible algun dia que el fet que ara guanyi l’independentisme. Hi ha molta gent que està en aquesta situació. I ningú posa això sobre la taula.

“Per a molts, no ha estat acceptable i per això ha dimitit tanta gent arreu de Catalunya”

Et vas sentir com un jugador de futbol al qual tothom vol fitxar?

Jo vaig dir molt clarament des del principi que no fitxaria per cap partit. Què vol dir fitxar? Ara aquest va a les llistes d’aquest partit. El que ens vam plantejar és que si hi havia quelcom ampli i servia que jo hi fos perfecte, si no, doncs no passa res si igualment era ampli. El que no podia fer perquè si no hauria estat una contradicció molt gran, era dir “doncs ara vaig a aquesta llista”, encara que fos a defensar el que s’estava defensant. El que va provocar la intervencio de Podem és que trencava eines d’intervenció col·lectiva.

Creus que hauria tingut més èxit una llista unitària?

Mai ho sabrem. El que m’atreveixo a dir és que hi ha molta gent que conec, molts militants de Podem, que votaran a la CUP. Molts d’aquests potser si anessin amb Junts per Catalunya, no ho farien. A més, si es compten vots, mira, potser és una manera que la gent se senti més còmoda triant.

A la gent li semblarà estrany que participis en mítings de la CUP o ERC?

(Riu) Si a algú li sorprèn, és perquè no em segueix a Twitter. Que em segueixin a Twitter! Si a algú li sobta que pugui participar en un míting de la CUP o ERC és que vivia dins d’una ampolla.

“Si a algú li sobta que pugui participar en un míting de la CUP o ERC és que vivia dins d’una ampolla”

ERC i JxCAT han tingut un canvi de relat?

La seva postura no és tan clara com la CUP pel que fa a la unilateralitat. Per un altre costat després surt Marta Rovira i diu que sí. L’1-O va ser unilateral. Es van posar unes urnes per votar i allà hi va anar tothom, fins i tot no independentistes. Imagina’t que el TC tomba lleis contra la pobresa energètica, això és unilateralitat si anem allà tots a tombar-ho. L’1-O es va demostrar que es podia. Que junts podem fer moltes coses. Defensant les urnes hi havia gent Convergent, de Podemos, de la CUP, i segur que també hi havia algun socialista. Que algú no mori de fred a casa també m’interpel·la a mi i a moltíssima gent. Potser és això la unilateralitat. El món dels Comuns ja no és que renunciïn a la DUI sinó també a la unilateralitat. Quin procés constituent és aquest?

Com ha gestionat Pablo Iglesias la crisi catalana?

En tot el conflicte per què no ha sortit Pablo Iglesias a dir “no estic a favor de la independència, vull que Catalunya es quedi dins Espanya però la qüestió catalana ens fa pensar que potser ens hauríem de treure el rei de sobre”. Per què no s’ha tingut un debat sobre això? Hauria estat una bona manera de donar un canvi de gir a Espanya sobre la crisi catalana. Hi ha molta gent a Espanya que vol trencar amb la merda del 78. Al podemita d’Extremadura, Pablo mai no li ha dit ni li ha plantejat mai res sobre si li cal un rei o no.

Què creus que el 22-D?

El 22 de desembre passi el que passi, la gent que s’ha mobilitzat durant tant de temps per votar i reivindicar-se, haurà d’estar mobilitzada. Si s’imposen els partits del 155, caldrà seguir explicant i treballant per construir una societat que no accepti mai una cosa com aquesta. Si s’imposa l’independentisme, en la seva expressió més àmplia, no voldrà dir res en si. No se solucionarà res. Caldrà seguir collant. El 21 l’hòstia més gran que se li pot donar a l’Ibex, a Rajoy, a Juncker i al 155 és que hi hagi una majoria clara de vot independentista. I espero que passi això.

“El 21 l’hòstia més gran que se li pot donar a l’Ibex, a Rajoy, a Juncker i al 155 és que hi hagi una majoria clara de vot independentista”

5,229FansM'agrada
944SeguidorsSeguir
15,485SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca