Enric Pineda és el coordinador general del Partit Pirata i número 19 a la llista de la CUP-CC per a les properes eleccions. Parlem sobre el partit, la xarxa i Catalunya, el seu paper durant el referèndum, el seu futur dins Crida Constituent i el futur polític immediat.

El Partit Pirata mai s’ha manifestat independentista però sempre ha donat suport al dret a decidir. Des d’aquell llunyà 10 d’abril de 2010. Ara ja podem dir que els Pirates són obertament independentistes?

Pirates de Catalunya és conseqüent amb la decisió de l’1 d’octubre. Ens vam posicionar clarament a favor d’un referèndum per decidir l’autodeterminació de Catalunya, entenem que ja es va fer i per a nosaltres és completament legítim. I encara que podria no arribar a ser del tot legal, la seva legitimitat supleix la possible alegalitat que hi podia haver.

Ara hem de fer la nostra legalitat. Va guanyar el sí amb un gran percentatge i som defensors d’aquest resultat. Per tant, som independentistes? No, som republicans. Es va decidir que volíem ser una República i en som grans defensors.

Catalunya s’ha independitzat digitalment?

És difícil dir això en un mitjà com la xarxa perquè s’acostuma a dir que no té fronteres. Però a través de la xarxa, Catalunya té una manera diferent de fer, l’ha fet servir per engegar mecanismes que no tenen precedents a cap lloc del món. Catalunya té una manera pròpia de fer servir la xarxa i s’està fent una veu en aquest món. El fet català, la internacionalització del procés, és molt més evident a la xarxa que no pas al món físic, a les esferes polítiques, a les relacions internacionals i diplomàtiques. A la xarxa, Catalunya es comença a reconèixer més que mai com a una nació, com a un país.

“El fet català, la internacionalització del procés, és molt més evident a la xarxa que no pas al món físic, a les esferes polítiques, a les relacions internacionals i diplomàtiques”

Per què es va decidir entrar a les llistes de la CUP?

Aquestes eleccions entenem que són il·legítimes perquè són el resultat de l’aplicació de l’article 155 però ens hem vist en l’obligació de, com a mínim, mostrar que la voluntat de l’1 d’octubre s’ha de plasmar d’una maleïda manera. Podíem presentar-nos-hi sols, però si ho fèiem donàvem a entendre que repetíem el missatge d’altres vegades, i seria una despesa de recursos humans i materials innecessaris per fer una campanya que altres partits ja fan. Vam decidir que havíem de buscar una coalició, plataforma o grup que ens permetés defensar aquest missatge i introduir-hi part del nostre programa polític. Després d’una sèrie de negociacions amb diferents parts, qui ens va obrir la porta va ser la CUP. Ens va proposar entrar a Crida Constituent igual que als altres partits, organitzacions i col·lectius que ja hi són. Ells porten, per tant, part del nostre programa. A més, la CUP és l’única formació que defensa la unilateralitat davant de partits que estan emetent missatges confusos. També tenim experiències amb ells en ajuntaments com Barcelona, Rupit, Sant Cugat o Cornellà.

Es va estudiar anar amb ERC o JxCAT?

Amb ERC i amb una plataforma de partits en què hi havia partits petits com Reagrupament o Solidaritat Catalana. Però no va acabar de quallar.

Estàs a la posició 19 per Barcelona. Quin paper tindran els Pirates exactament dins la CUP-CC?

Estarem dins del Grup d’Acció Parlamentària, el GAP. Com a membres de Crida Constituent tindrem un vot. I totes les propostes que facin les parlamentàries de Crida Constituent dins del Parlament es passen pel GAP, que és qui pren la decisió via consulta amb les assemblees locals i amb els partits que formen part de Crida Constituent sobre què ha de fer el grup parlamentari. És una via de doble sentit: no només tindrem l’opció de dir la nostra sinó que podrem portar iniciatives al Parlament. És un pas molt important perquè l’objectiu Pirata és “piratejar la política” en el sentit que podrem portar elements del nostre programa a debat. Però no estem lligats a la CUP. Una cosa és en l’àmbit parlamentari i una altra en el municipal.

“No estem lligats a la CUP. Una cosa és en l’àmbit parlamentari i una altra en el municipal”

Què passarà si es divergeix de l’opinió de la CUP?

Qualsevol partit dins de Crida Constituent té el dret a posicionar-se en contra del parer majoritari de la CUP. Si en divergim molt, podem votar-hi en contra. No acceptarem res que vagi en contra de les nostres tres lleis: drets humans, ideari Pirata i democràcia directa. Però crec que no passarà sovint. Tenim molts punts en comú i la majoria de propostes que hem fet han estat acceptades sense cap problema.

Ens podries fer un pronòstic electoral?

Voldria una clara victòria de les forces independentistes i que la CUP tingués prou presència perquè el rumb del Procés no quedi en mans de JxCAT o d’ERC. Però crec que hi haurà un empat tècnic, no entre blocs, sinó entre partits. Ciudadanos i ERC estaran molt igualats ja que C’s ha aconseguit agafar aquest discurs del votant unionista que no és del PSC i que veu que el PP és massa residual a Catalunya. A més, l’augment de la participació anirà en detriment del bloc sobiranista.

El que més em preocupa és el posicionament dels Comuns. Hi tenim força afinitat en temes de política social i econòmica però ells estan pendents d’una carambola electoral a Espanya que els permeti arribar a reformar la Constitució. Ho tenen pensat però no volen ferir els sentiments dels seus socis espanyols. Els 10 o 11 diputats dels Comuns seran essencials.

Carles Puigdemont ha de seguir sent el president de la Generalitat?

Des de Pirates volem el seu alliberament.  Des del meu punt de vista personal, el president hauria de ser el de la llista més votada.

Llavors, això no seria acatar el 155?

Seria acceptar el resultat d’unes eleccions il·legítimes. Però que no deixen de ser unes eleccions. No ens agrada com s’han convocat però continuen sent l’expressió sobirana del poble. Si ERC és la llista més votada, trobaria que farien un gest noble cedint i votant Puigdemont com a president, però tenen tot el dret a proposar un candidat del seu partit. Si el poble decideix que la llista més votada no és la de Puigdemont, personalment, crec que no hauria de ser president.

I què farà la CUP?

Tindrem el debat i decidirem si donem suport a Puigdemont com a president o si fem costat a un altre candidat.  

A partir d’aquí, l’única solució serà la unilateralitat i la desobediència?

S’ha de ser conseqüent amb el que va passar. S’ha d’aplicar el resultat de l’1-O. L’única conversa que s’ha de tenir amb el Govern espanyol és pactar els termes de transició i la repartició dels béns comuns.

L’Estat no ho posarà fàcil. Hi haurà guerra bruta. De fet, va començar fa temps i segueix. Sobretot en el món digital en què el paper dels Pirates va ser essencial durant el referèndum. Ens el pots explicar?

Vam defensar la llibertat d’expressió i la neutralitat a la xarxa (allò que el Congrés dels Estats Units s’acaba de carregar). Això significa que qualsevol persona que té accés a Internet té el dret a consultar qualsevol mena d’informació mentre no atempti contra dels drets humans, amb igualtat de condicions.

El que va passar és que els dies previs al referèndum, les institucions espanyoles es van saltar aquests drets i van fer una repressió digital tancant pàgines o demanant als operadors d’Internet que bloquegessin l’accés a les pàgines dels seus usuaris. A vegades, les pàgines no es podien tancar perquè el servidor no es trobava en territori espanyol i, per tant, se’ls obligava a tallar-hi l’accés perquè no es poguessin consultar.

Nosaltres vam replicar-les. Vam fer una cosa molt senzilla: agafar la pàgina web del referèndum, que vam aconseguir, i no direm com, i la vam posar al nostre servidor.  

“Els dies previs al referèndum, les institucions espanyoles es van saltar aquests drets i van fer una repressió digital”

No es pot dir?

No. Però la vam posar al nostre servidor i vam demanar a la gent que fes exactament el mateix. Jo mateix la vaig penjar amb un subdomini meu. Altres membres del partit i persones no vinculades a nosaltres també ho van fer. Va ser un efecte hidra: cada cop que la Guàrdia Civil en tancava una, en sortien tres.

Nosaltres ho vam posar en un sistema distribuït de servidors de manera que en lloc d’estar en un servidor físic fàcilment tancable, estava en un sistema en què hi havia centenars de servidors que estaven servint aquesta pàgina de manera simultània. Així era impossible tallar-ho.

A banda d’això, vam fer una campanya que es deia “Som de la ceba”. Aprofitant que el símbol de la xarxa Tor és una ceba, vam animar la gent que la fes servir, ja que és un navegador que et fa anònim a Internet. Fa una sèrie de salts i, a cada salt, canvia la teva identitat, de manera que és molt difícil rastrejar-te. Això provocava que  l’accés a aquestes pàgines webs prohibides no es podien bloquejar perquè la teva identitat estava emmascarada.

I el cens universal?

Malauradament, no hi vam tenir res a veure. Va ser una idea del Govern que ens va sorprendre gratament i que es podria extrapolar a unes eleccions d’àmbit català a la propera República Catalana. El cens podria ser universal i es podria votar on es volgués.

Els nostres activistes, el que van fer el dia del referèndum, va ser donar certes ajudes com posar router o posant el mòbil per proporcionar connexió per poder evitar els intents de tombar el cens.

Els Pirates vau fer una denúncia davant la Comissió Europea per la censura. Com està aquesta qüestió?

Si haguéssim anat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea a denunciar que se’ns estaven vulnerats drets de la Carta dels Drets de la Unió Europea per part d’un Estat membre com és la llibertat d’expressió, ens hagués dit que era un assumpte intern i que ho havia de solucionar la justícia espanyola, que no és gaire imparcial.

El que vam fer va ser denunciar la Comissió Europea per omissió de dret. Els hem dit que no han fet res per garantir un dret que està recollir a la Carta.

D’aquesta manera, s’ha acceptat el nostre cas i en un termini d’any, o un any i mig, s’hi pronunciaran. I el que té de bo la Unió Europea és que hi ha una autèntica separació de poders. I allò que decideixen serà vinculant i d’obligat compliment. Si així es decideix, la Comissió Europea  estarà obligada a denunciar l’Estat espanyol per haver vulnerat aquest dret.

I parlant de problemes amb la justícia… També et van citar a declarar, no?

Som força gent que estem en aquesta situació. Ens van citar per duplicar i clonar les pàgines del referèndum. Estem pendents d’una resolució. De moment, estan recopilant informació.

“Ens van citar per duplicar i clonar les pàgines del referèndum”

El moviment Pirata és global. Què en pensen de la República?

Pirates de Catalunya té veu i vot propi dins del moviment pirata. I normalment els partits solen estar representats nacionalment. No la reconeixen de facto però van fer un posicionament ferm a favor del dret que tenim com a poble a decidir el nostre futur.

Hem parlat d’un terme: “piratejar la política”. Què vol dir ser “pirata”? Potser és una paraula que genera desconfiança.

Molt fàcil. Seguint amb el llenguatge mariner, nosaltres diferenciem entre pirates i corsaris. El pirata era una persona lliure que, lluitant contra el sistema (i assaltant vaixells), tenia una sèrie de valors com la integritat de la tripulació i la igualtat entre els membres. Era anar a contracorrent. Mentre que els corsaris tenien una patent de cors i que cometien delictes amb el vistiplau del govern per seguir preservant els seus interessos.

Políticament, ser pirata significa no quedar-se amb l’statu quo, tenir esperit crític davant d’aquesta situació i tenir una mirada al món digital, com poder-lo aprofitar, estimar la cultura, donar suport als creadors i demanar a la gent què vol, què desitja. Aquest últim seria el concepte de democràcia directa, perquè el Parlament hauria de ser la translació del que pensen els ciutadans.

Ja per acabar, si entres al Parlament, ja sigui perquè la CUP obté molts vots o per una carambola als últims anys de la legislatura, com creus que et representaran al Polònia?

M’encantaria que llavors encara hi fos el Polònia. És un programa bonic. Si Catalunya té una manera pròpia de viure la xarxa, també té una manera pròpia de viure la televisió i de veure la sàtira política.

Així que, mentre no sigui amb una pota de pal i un pegat a l’ull, m’és indiferent. Ho deixo en mans dels creatius. Jo acceptaré la paròdia com el que és. Perquè aquest és un símptoma de salut com a país, que sap riure’s de si mateix. Jo soc el primer que em ric de mi mateix, per tant, si em volen fitxar per autorepresentar-me, endavant!