Nuet: “Un de cada tres dels nostres militants és independentista”

Em trobo amb Joan Josep Nuet, número cinc de Catalunya en Comú per Barcelona, a la terrassa d’una taverna de Sants cap a tres quarts de cinc. El bar ja ha tancat però decidim quedar-nos. Avui no fa massa fred. És un carrer petit i tranquil, una calma interrompuda només per un autobús, que passa només un parell de vegades. Parlem de la seva situació judicial, de les eleccions, del sorgiment de la formació política, del bloc del 155 i del procés independentista.

Com afronta Catalunya en Comú les eleccions del 21-D?

-Publicitat -    

Anem de menys a més. Juguem un paper que sabem que és difícil perquè estem entremig de dues tendències que són majoritàries en aquest moment. Una, de tota la gent que ha donat suport al 155 i dos, un espai independentista. Ens sentim al mig d’aquests dos espais polítics. Per això, volem intentar crear una sinergia nova perquè aquests espais puguin parlar, dialogar i acordar. Malgrat que molta gent creu que és impossible, nosaltres creiem que sí perquè ho vivim en el nostre intern. Som un projecte on un de cada tres dels nostres militants és independentista. En el dia a dia de la nostra construcció política ho palpem i creiem que és extrapolable a Catalunya. Necessitem un període nou que, sense renunciar a la voluntat de més sobirania, porti un període de més estabilitat, de diàlegs i pactes per aconseguir-la.

“Anem de menys a més. Juguem un paper que sabem que és difícil” 

I com les afronta Joan Josep Nuet?

Com un repte més. No són les primeres ni les segones, en porto unes quantes a l’esquena. I convençut que entrarem en un període diferent on farà falta molta política que, reconec, serà complexa. En aquest sentit, nosaltres no especulem amb una repetició electoral d’aquí a uns mesos o anys com d’altres candidatures. Nosaltres creiem que no podem perdre aquest temps perquè la política social no pot esperar. El nostre programa posa la política social al centre del nou govern. Però també la voluntat de sobirania del poble de Catalunya ha d’estar present.

nuet alba

Quin paper juga la seva formació en aquesta “política de blocs”?

Volem agafar el millor d’aquests dos espais polítics. De la gent del 155, hi ha una part molt important de Catalunya, potser la meitat, que se senten exclosos en l’àmbit identitari del procés. Una part és una Catalunya popular que no votaria mai a la dreta però des del punt de vista del debat identitari es fan un embolic i es converteixen en carn de canó de C’s o partits populistes. I no podem permetre que caiguin en aquest parany. Hem de fer un procés on aquestes identitats no estiguin excloses. Pel que fa al moviment independentista, és un element de ruptura amb el règim del 78 i aquest potencial no el podem malmetre. Si apropéssim aquests dos espais, tindríem molt més potencial i es podria parlar de sobirania i referèndum, alhora que de polítiques socials.

Com es trenquen aquests dos blocs amb menys de 10 diputats?
Quan vam començar la campanya hi ha gent que ens va dir que era impossible que parléssim de polítiques socials i no ens posicionéssim. Però nosaltres som gent rebel per naturalesa i volem trencar aquesta dinàmica, malgrat que no ens doni tots els vots que ens mereixem. Volem deixar una petjada i estem disposats a deixar-nos la pell. És cert que és difícil a curt termini però a llarg o mitjà termini estem segurs que passarà perquè fem una proposta que va més enllà. D’altra banda, pot passar que siguem decisius i per tant, ens estem preparant per això. Ens estem mentalitzant en una possible situació de pressing que segurament viurem. En aquest sentit, no defugim d’aquesta responsabilitat. Al contrari, estem delerosos que això sigui així perquè podrem prendre decisions de què depèn el país.

“Volem trencar aquesta dinàmica, malgrat que no ens doni tots els vots que ens mereixem”

En aquest sentit, amb qui pactaran els comuns després del 21-D?

No pactarem amb cap dels dos blocs. Proposarem de nou un govern transversal on hi hagi independentistes i no independentistes. La clau serà no pensar tant en partits i candidats. Primer, posarem l’energia en el contingut. En aquest sentit, no hi serem en un govern si en el centre d’acció no apareixen cinc punts bàsics que proposem: política social, recuperació econòmica, nou pacte fiscal, un referèndum pactat i unitat del catalanisme polític de Catalunya que impliqui fer fora a Rajoy. Pel que fa al referèndum, li adjuntem una nova relació bilateral de l’Estat que ens permeti desencallar un seguit d’elements com el finançament, la inversió o el blindatge competencial. En els darrers 5 anys hem aixecat el llistó de la sobirania però hem perdut en el dia a dia competències i inversions concretes i situacions que s’han degradat.

mobil-nuet

És viable aquest pacte de forces? Passa per ERC, PSC…?

Hi ha dues opcions. Fer-ho ara o fer-ho d’aquí un o dos anys amb pitjors condicions i una pressió més gran. És possible que ara no surti. Que algú cregui que ERC i PSC no puguin seure junts a una taula. Però la nostra opció és fer-ho ara perquè si no, ho farem d’aquí a un temps però amb dues diferències: el patiment de la gent en risc d’exclusió social es multiplicarà i la pèrdua d’autogovern s’haurà aprofundit perquè el PP li ha torbat el gust a això del 155. Per això, és una obligació fer-ho ara. Contra abans ho objectivem, millor per a tots i abans li podrem treure el lideratge que el PP té a Catalunya. Després ja posarem partits i noms de candidats o candidates.

En el vostre programa, defenseu el dret a l’autodeterminació i el referèndum pactat. Hi ha data de caducitat per aquest referèndum?

No hi ha data de caducitat. Les dates ens han posat en una gàbia i no han funcionat bé. S’ha fet una gestió del temps i hem cregut que amb períodes més curts aconseguiríem les coses i ara costa molt adonar-nos que era un autoengany. Per això ara no posem dates. Però no estem parlant de centenars d’anys. En la pròxima legislatura hem de desllorigar això. També parlem de fer fora al PP. Si no fem fora a Rajoy, el referèndum no és possible. I també dins d’aquesta legislatura de l’Estat o en les pròximes eleccions generals el 2019 perquè ha impedit que creixi la nostra sobirania i ens ha fet més dèbils.

En els darrers 5 anys hem aixecat el llistó de la sobirania però hem perdut en el dia a dia competències i inversions concretes”

I s’aconseguirà aquesta majoria a l’Estat espanyol per fer fora al PP?

És complicat però abans teníem 11 diputats i ara 71. Pensa que el 70% dels menors de 30 anys pensen que Catalunya ha de poder decidir en un referèndum. Canvia els vots dels pares i avis, canvia la percepció d’Espanya i la idea de plurinacionalitat és imparable.

nuet-costat


Com valores la judicialització que està fent l’Estat de tot el procés independentista, ja que ho has viscut en primera persona com a membre de la Mesa del Parlament?

És una estratègia política del PP i l’Estat. Hi ha una clara politització de la justícia. L’Estat té uns poders i els fa servir en contra de la dissidència, que significa que Catalunya vol un marc de sobirania diferent del que li ha dibuixat fins ara el règim del 78. El poder judicial és una peça del poder polític de l’Estat que està en mans del PP i s’ha adaptat a dos grans reptes que ha tingut el PP: la lluita contra la corrupció per no ser suficientment perseguit i per lluitar contra el procés català.

El bloc del 155 és Pedro Sanchez i des de Catalunya en Comú s’obre la porta a aquest espai conjunt amb el PSC. Com ho gestioneu internament?

Correcte. Però creiem que aquest bloc no és monolític i el volem rebentar. Si no el rebentem, és un bloc molt potent i ens pot fer molt de mal. Ens interessa trencar aquesta dinàmica perquè hi ha barris sencers que el procés, en la forma que s’ha portat, els ha entregat a C’s. Això ho hem de canviar. Com? Tallant el procés i despullant les polítiques de C’s i de la dreta catalana.

El poder judicial és una peça del poder polític de l’Estat que està en mans del PP”


Però els ‘comuns’ poden anar de la mà amb Iceta quan el PSOE i PSC s’han posicionat clarament amb el PP i el 155?

Sanchez va guanyar les primàries amb dues promeses: polítiques socials i la idea d’una Espanya plural. Potser ens va enganyar però això demostra que hi ha milers de votants socialistes que davant aquest debat tenen una sensibilitat diferenciada. I és fonamental que organitzem aquest base socialista pel progrés i el catalanisme. És un pla més realista que la unilateralitat.

Tornant al tema judicial, en quin estat es troba la querella? Com creus que acabarà aquest procediment?

Som 22 persones sota el paraigua del TS que ens acusa de desobediència, prevaricació, malversació de caudals públics, sedició i rebel·lió. En total, uns 60 o 70 anys de presó. Aquesta sentència serà molt important perquè marcarà la jurisprudència en la interpretació del delicte de rebel·lió i sedició. Aquest delicte té en el codi penal una història de finals del XIX. Es vol fer una interpretació que si tu fas una acció de masses contra un precepte constitucional, ets un violent i per tant, s’aplica el delicte de rebel·lió. És un judici polític que té com a intenció tancar el cadenat que s’ha obert amb el procés a Catalunya que ha qüestionat el règim del 78. Volen marcar un precedent per jutjar com a rebel·lió qualsevol acte en contra del règim constitucional. Estem davant d’un debat gruixut que evolucionarà en funció de l’evolució política. Personalment, no tinc cap mesura cautelar com a “premi” per no ser independentista. Estic content que els membres de la Mesa i membres del govern estiguin lliures. I per altra banda, molt emprenyat que encara tinguem 4 persones empresonades per fer una acció política que l’Estat no tolera.

nuet rev

Una força política que representa el 15M, creu que és un fracàs que els hagin titllat de neutrals o equidistants en el moment d’injustícia política i de vulneració de drets democràtics que vivim?

Les paraules en moltes ocasions es fan servir per a la lluita política, qui ens ha titllat d’equidistants té la intenció de degradar el nostre paper d’alguna forma situant-nos equidistants entre la repressió del 155 i l’esperit independentista, que considerem un esperit de llibertat. No ens sentim equidistants i ho combatem. Entre el 155 i la DUI no estem al mig. Ens sentim molt més lluny del 155 que de la DUI, malgrat pensem que la DUI és una acció equivocada. La DUI ens va rebentar molts ponts a Espanya i a Europa amb gent que vol que els catalans decidim però no estan d’acord amb la unilateralitat. El que més em preocupa és que la DUI els ha entregat en mans de les polítiques de PP i C’s. He criticat molt a la DUI des de aquest punt de vista.

Volen marcar un precedent per jutjar com a rebel·lió qualsevol acte en contra del règim constitucional”

Que ha fallat aquesta legislatura perquè no hagi continuat CSQP?

CSQP era una prova de laboratori en un procés de reconstrucció de l’esquerra catalana. Té un grapat de partits i era necessari una nova força política que la superés. Això no es fa en poc temps. Portem 7 mesos i anem cap a la construcció d’un nou subjecte polític: Catalunya en Comú i crec que englobarà a tot Podem, IU, ICV, el sector socialista d’esquerres i, sobretot, a gent independent que no vol estar en un partit polític clàssic, sinó en un moviment polític. Ens han agafat les eleccions encara coent-nos i hem abordat la campanya amb dificultats. Ens hauria agradat tenir més temps per constituir aquest nou partit que supera els partits.

Ha afectat en això el conflicte intern de Podem i la destitució de Fachin?

Sí, perquè el mes d’abril vam arribar a un acord amb Podem que de forma unilateral va trencar. Es va fer un procés de referèndum intern on 12.000 de 18.000 dels afiliats de Podem van apostar per la candidatura conjunta. Es van prendre decisions de no confluir en contra dels afiliats de Podem i això ha estat en el centre de la crisi. En aquest moment, anem junts a les eleccions i després d’aquesta fase espero aprofundir perquè Podem participi orgànicament i definitivament dins de Catalunya en Comú. Volem ser un únic subjecte polític amb un programa plural, diferents identitats ideològiques que es puguin expressar. No tenim ideologia sinó un programa d’acció.

Ens han agafat les eleccions encara coent-nos i hem abordat la campanya amb dificultats”

Creus que això ha debilitat la formació en clau electoral?

Sí, perquè no som un partit clàssic i, per tant, no funcionem com a tal, tenim una arrel molt assembleària i qualsevol procés és complex. Hem hagut de funcionar amb un cert dictat de cara a les eleccions, a corre-cuita. Hem desenvolupat un 5% del nostre potencial. La idea és bona però l’hem desenvolupat en uns temps tempestuosos on se’ns demana posicionar-nos en un bloc quan el que ens uneix és la lluita social. Altrament, la crisi de Podem ens ha salpicat. Però tot això s’anirà estabilitzant i anirem guanyant força organitzativa.

mans nuet

En algun moment s’ha sentit incòmode amb les paraules de Rabell o Coscubiela al Parlament?
Sí. Claríssimament hi ha opinions que han manifestat que no eren del grup parlamentari. Però CSQP era una fase prèvia de la construcció de Catalunya en Comú. Respecto a Coscubiela però és un fet conegut que no hem coincidit en les opinions mútues que hem tingut.

El representa l’espot menjant crispetes? S’ha criticat molt pel fet que equipara al mateix nivell el 155 i el procés independentista.

Es parla d’equidistància i no és cert. Nosaltres no estem menjant crispetes. Ens hauria estat més fàcil participar d’un dels blocs. En canvi, estem construint una alternativa als blocs. Rebem atacs creuats dels dos blocs quasi amb igual violència. És difícil perquè en l’àmbit intern tenim un sector independentista i un altre no. Però és on volem estar. No ens imaginem fent un altre paper.

L’independentisme ha despertat el feixisme?

Pablo Iglesias no volia dir això. Volia dir que la unilateralitat ha trencat ponts i ha creat condicions pitjors a les quals volia arribar. Ell és una persona democràticament respectuosa amb els independentistes i que ho faci un dirigent de Madrid és un element a valorar. La frase va sortir així i quan s’aïlla es pot mal interpretar. El que volia dir ell no era insultant pels independentistes.

   

Els més llegits

POLÍTICA

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca