Què és Espanya?

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Espanya és un projecte nacional(ista) que el seu objectiu és mantenir el domini del territori. Per garantir això fa falta una metròpolis potent, on es concentri el poder polític i econòmic.

Una perifèria empobrida i dependent de la metròpolis garanteix el domini territorial i cultural de l’Estat. Per això, Espanya és un projecte que anirà empobrint econòmicament i culturalment als pobles per enfortir Madrid.

23915707_1622153347850354_469821295679098723_n

L’Estat pertany a uns senyorets, fills de senyors feudals i ara executius de les empreses de l’IBEX35, que controlen i alhora depenen del poder polític a Madrid. L’espanyol mitjà, súbdit.

Espanya és una finca d’uns senyorets que volen viure d’explotar el territori i la seva gent, per a això necessiten la finca unida, és a dir, depenent i empobrida. La solidaritat territorial és la forma de comprar a cacics per controlar terres ja empobrides.

Oblida’t, espanyol mitjà, no tens possibilitats de canviar l’Estat, l’esperança en el sistema és el que ho manté. Catalunya era l’única zona que anava resistint el centralisme de Madrid, l’única esperança.

Però l’Estat ha cuidat amb molt detall el control dels mitjans i un adoctrinament nacional efectiu. T’has encadenat emocionalment (t’asseguis espanyol) al domini de l’Estat. Ja no pots desvincular sentiment i acceptació de tal domini.

L’Estat es manté i és fort, et seguirà empobrint i minant el teu futur. Et seguiran robant bancs, elèctriques, telefòniques… xq són els amos de l’Estat. La política d’Espanya és teatre pur. Si vols avançar emigra o grimpa cap a la corrupció tolerada del poder.

Ah i si no ets de Madrid, oblida’t de veure a la teva terra progressar, està condemnada a ser una terra de cambrers, taujanes, agricultors i jubilats. Així contribueixes a la unitat d’Espanya, el domini de la metròpoli sobre una perifèria empobrida.

I per acabar, el fanatisme nacional està mantiendo aquestes escombraries d’Estat. L’única manera d’acabar amb la pobresa econòmica i cultural que fa molt que ve és fent que Espanya deixi d’existir com a Estat i es formi una altra relació entre els pobles de la Península.