Els partits independentistes acaben de perfilar els seus programes electorals. I la CUP no és una excepció. La fins ara diputada Gabriela Serra explica que els objectius de la CUP per aquesta campanya se centren en la construcció d’una República des de baix, la llibertat dels presos polítics i la retirada del 155. Això sí, exposa que encara s’han d’acabar de perfilar algunes coses, com per exemple, els punts en comú amb les altres forces independentistes.
Per començar, un aclariment. Estem fent aquesta entrevista en una República o en una Comunitat Autònoma?
(Somriu). Per mi estem fent l’entrevista en una República. Una altra cosa és que legalment això sigui una Comunitat Autònoma. El dia 1 va quedar molt clar que la nostra gent volia una República. Legalment, insisteixo, per dret de conquista del 155 com una Comunitat Autònoma.
Creu que la gent està decebuda per com han anat les coses?
Hi ha hagut molt de desconcert. Nosaltres com a CUP també l’hem patit. Si bé és cert que des del primer moment que vam començar aquest camí, la CUP havia dit que això seria un procés llarg, que no aniríem a dormir com una part d’Espanya i ens llevaríem independents… també és cert que des del Govern es deia que hi havia aquestes estructures d’Estat, s’havien fet passos amb la Llei de Transitorietat i la Llei del Referèndum però van menystenir la resposta de l’Estat. Possiblement el Govern, el President, JxSí no tenien prevista la duresa de la resposta. També se’ns deia que podíem refiar-nos del suport europeu i tampoc ha estat així. Europa no ha respost davant del referèndum.
“Possiblement el Govern, el President i JxSí no tenien prevista la duresa de la resposta”
I després, el 155…
En tota la campanya del referèndum no podem dir que anem de la llei a la llei, que serà com sempre, que serà la revolució dels somriures… i això s’anava repetint. No es podien plantejar les coses amb el lliri a la mà. Malauradament hem tingut raó nosaltres. I això té un cost. Té un cost com ho estem veient amb l’aplicació del 155 que és un cop d’Estat del règim del 78 contra el poble de Catalunya i contra les institucions està significant una marxa enrere. Caldrà veure si això es pot aturar després del 21-D. Sense anar més lluny, encara tenim les forces de l’ocupació a casa. Serem capaços de revertir-ho? El Govern espanyol acceptarà els resultats de les eleccions? El dia 21-D podrem anar amb les candidatures com vam presentar el 27-S on dèiem que anàvem cap a la independència i la República? Ni cap Tribunal Constitucional, ni el Tribunal Suprem ens va dir que allò era il·legal, i en canvi, quan poses en pràctica el programa electoral pel qual t’han votat és il·legal o és sedició… Hi ha moltes lectures. Quan vols complir el teu compromís amb la ciutadania que t’ha votat et cau el ‘mazazo’ o el cop d’Estat.
Però tot i això, hi ha molta confusió. S’accepten eleccions dos dies després de proclamar la República, ara es diu que no s’estava preparat…
Hi ha una cosa que és certa. I això és el que més ha sorprès i ha fet mal. Ens porten fins a aquest punt i després no podien aguantar l’embat? Declaren una República, la més breu de la història, i després diuen que no hi havia estructures d’Estat. Pot haver-hi una sensació, i em semblaria justa, que ens han pres una mica el pèl, que ens han enganyat. Vam dir que no seria fàcil i potser sembla que la gent anava una mica amb el lliri a la mà. Després de sentir tantes vegades el de la llei a la llei, la revolució dels somriures… potser s’ha interioritzat més del que s’hauria hagut de fer.
“Declaren una República, la més breu de la història, i després diuen que no hi havia estructures d’Estat”
I ara, de sobte, hem passat alguns d’anar amb el lliri a la mà i de la llei a la llei, del com sempre, la revolució dels somriures… a dir que això serà més lent, que trigarem més, que això no es podrà fer en una legislatura… Però a veure, com es pot fer ‘com sempre’ si mai no hem fet un referèndum. Què vol dir ‘com sempre’? Una cosa que han dit que s’havia de fer amb 18 mesos ara resulta que ni amb una legislatura. Per tant, clar, quan de propagandístic hi havia en aquells programes?
A què es refereix?
Potser JxSí ha anat més lluny del que realment volia anar. Només per la pressió de la CUP si no perquè el carrer també ho ha exigit. Tu veies centenars de persones dient ‘ara és l’hora’, demanant un referèndum, cridant ‘independència’ i ja hi va haver avisos. Van dimitir alguns consellers i Puigdemont va tancar files. I va quedar Santi Vila però ell no és l’únic autonomista de JxSí. A les mans benestants no els agrada veure tanta gent al carrer, autoorganitzada capaç de parar el país i tampoc la idea de construir una república des de baix. I això també espantava Europa, però no són quatre senyors que diuen que volen fer la independència. Parlem d’un poble mobilitzat i organitzat i no hi ha cap força política que pugui dir són els meus o els seus. Les coses construïdes des de baix espanten aquesta Europa rància que tenim, aquesta Europa neoliberal que tenim i a la que li encanta posar fronteres perquè la gent mori en els campaments de refugiats. No és una Europa que li agradi veure aquest poder popular.
Li està costant despertar…
Ara algunes organitzacions socials d’aquests països comencen a despertar i es pregunten què està passant. Que posin a dos senyors a la presó (Jordi Sànchez i Jordi Cuixart) per haver estat mantenint el coratge, i la meitat del Govern a la presó per mesura cautelar i els altres a l’exili. Són persones que han estat votades democràticament i això és espectacular. Hem de mirar de no perdre aquesta autoorganització perquè és el futur. Malgrat que hi haurà el factor desencantant o que tindrà sensació d’engany… Veure fins on arriba el poder de l’Estat i la inacció dels països europeus, aquest pot ser el gran desengany.
Què en pensa de la feina de Puigdemont des de Brussel·les?
Després de declarar la República el 27 d’octubre i l’aplicació del 155 hi va haver un silenci sepulcral per part d’Europa. L’Estat acabava de donar una batzegada forta. Penso que la situació en la qual estem, amb la que el Govern s’ha posat és políticament positiva. Tenim el president a l’exili que pot seguir fent feina i de fet està fent feina. Sort que el tenim a Brussel·les perquè Catalunya continua estant cada dia en algun mitjà de comunicació. I l’altra part del Govern i els Jordis a la presó, donant la talla del que significa per aquesta democràcia tenir presos polítics. Caldrà veure què passa amb la defunció ara del senyor Maza, perquè aquesta defunció, és una defunció que igual pot portar molta vida.
“Caldrà veure què passa amb la defunció ara del senyor Maza, perquè és una defunció que pot portar molta vida”
Què et semblen aquestes eleccions?
Probablement unes de les més intel·ligents que ha convocat Rajoy. Aquestes eleccions no són només unes eleccions il·legítimes sinó que també són immorals. Després del procés que hem tingut i del 155, deixar-te un mes i poc per fer programes electorals, conformar llistes… gairebé no hem tingut temps per dir què està passant ni quina fondària té el 155, ni quin és el compromís real de Rajoy de respectar els resultats. Hi ha una sèrie de debats polítics de fons que és molt difícil donar-los amb la inestabilitat que tenim: què passarà amb els Jordis? I amb el Govern? Hi ha molts fronts oberts. El risc és molt gran i el senyor Rajoy ho sap.
Quin paper juguen els Comuns?
Els Comuns segueixen amb la seva pel·lícula de reforma constitucional i amb què vinguin els presos a donar-nos explicacions. Jo dono explicacions a la gent que m’ha votat, no sé quines explicacions volen. Suposo que això va ser un cop d’aire que va tenir Ada Colau. Espero que només sigui això i que no tingui el convenciment profund que algú li ha de donar explicacions.
“Suposo que això va ser un cop d’aire que va tenir Ada Colau”
Què passa si guanyen els independentistes el 21-D?
Potser el 22 tenim el 156 o el 155 bis. Penso que aquesta campanya electoral serà molt dura. Des del sector independentista estarem competint en el terreny electoral tres forces però des del cantó unionista tothom voldrà saber quin és el millor. Només cal veure que un partit amb una llarga trajectòria a casa nostra no té escrúpols en posar de tercer de la llista un senyor que ve del sector més reaccionari de Convergència i Unió que és Unió o quan tampoc té cap problema en posar a les seves llistes un senyor dirigent de SCC. Penso en companys i militants de tota la vida del PSC que estan trencats. També els arguments falsos de (Xavier García) Albiol. Aquests arguments afecten la gent menys afavorida culturalment i amb menys possibilitats de comprar i veure si és cert o no. Van directament als sectors més estratègics. És dolent i cruel. Políticament miserable.
Què li sembla que les tres candidatures independentistes vagin per separat?
Penso que respon a una realitat i aquesta campanya ens ho demostrarà. Hem vist les marxes enrere que han fet algunes forces polítiques. Tenir una coalició no és fàcil perquè has de donar respostes a moltes coses i sensibilitats diferents. L’independentisme no és un sol món. La República que vol la CUP segurament té poques coses a veure amb la que vol el PDeCAT. ERC està més al mig. Suposo que tot i anar per separat hi haurà punts en comú com la llibertat dels presos, la posició contrària a l’aplicació del 155 i com tracem la construcció de la República.
“Tenir una coalició no és fàcil perquè has de donar respostes a moltes coses i sensibilitats diferents”
I la maniobra de Puigdemont amb JxCat?
És possible que Junts per Catalunya aturi la caiguda del PDeCAT. Hi ha una cosa que tots els votants de Convergència hauran d’agrair tota la vida a la CUP i és el pas al costat del senyor Mas. El mateix procés amb Mas hauria estat diferent. Puigdemont s’ha guanyat un reconeixement i intenta capitalitzar aquest reconeixement. És que quina és ara la credibilitat de Santi Vila? Deia que no teníem estructures d’Estat però també que ell feia el possible perquè no les tinguéssim. Si n’hi ha més d’aquesta ‘calanya’ segurament podríem haver tingut aquestes estructures d’Estat. Santi Vila representa i obeeix a un sector de CiU que mai ha estat per tirar endavant aquest procés. Penso que Puigdemont ha fet una jugada intel·ligent. Així com a nosaltres ens hauran d’agrair sempre que féssim fer un pas al costat a Artur Mas, els del PDeCAT hauran d’agrair a Puigdemont que hagi fet aquesta candidatura i no veure la caiguda immediata de Convergència i del PDeCAT.
Què proposa la CUP per aquestes eleccions?
Mantenir la bandera absoluta de la construcció de la República des de baix, mantenir el reconeixement dels estaments que mantenen la flama de lluita i de resistència. És importantíssim la llibertat dels presos, la retirada del 155 i construir una República més justa i equitativa. Però el programa encara no està tancat.
“Els del PDeCAT hauran d’agrair a Puigdemont que hagi fet aquesta candidatura i no veure la caiguda immediata del partit”
Per què no trobem a Gabriela Serra a les llistes?
No hi vaig perquè estatutàriament és així i també perquè crec que el meu compromís de vida institucional ja l’he cobert. Han estat dos anys, hauria estat bé poder acabar no només declarant la República sinó també desplegant-la. Però penso que és bo que vingui gent nova amb valentia i capacitat. De broma sempre dic que la CUP em va treure del carrer perquè els carrers seran sempre nostres i ara torno al carrer. Mai no l’he acabat de deixar però ara passo moltes hores al Parlament.
Costa trobar gent de la CUP per anar a llistes?
Fer llistes no és fàcil per ningú. Ni per la CUP. No és fàcil perquè estar aquí representa perdre molta intimitat i integritat, fins i tot emocional. Vas pel carrer, la gent et reconeix i si a sobre surts al Polònia ja ni et dic. Perds una part de privacitat molt gran i això no sempre ve de gust. I també la gent sap que venim aquí a rebre i rebre. I això també té un cost. A la CUP la gent no es dóna bufetades per anar a llistes però també hi ha un sentit de responsabilitat, per ser una veu, una força, una consciència…
S’havia dit que potser Albano Dante Fachin s’incorporaria a la CUP…
Aquesta convocatòria d’eleccions tan ràpida ha impedit moltes coses. Intentar articular una candidatura amb gent que ha sortit d’altres forces polítiques com Albano i els altres companys de Podem que han estat expulsats o la gent de Procés Constituent, comporta molts riscos. Per tant, s’ha de pensar molt bé com configures llistes i programes perquè la candidatura que ve, no serà fàcil.