Economia col·laborativa : Per què en diuen compartir si es tracta de llogar?

Viatjar en el cotxe d’un desconegut, abans es deia autoestop, ara carsharing; allotjar un conegut que ha vingut a passar uns dies en una habitació de casa nostra, ara es diu homesharing, ajudar econòmicament en el projecte d’un altre, abans era donar un cop de mà a un amic, ara es diu crowfunding; els bancs del temps faciliten l’interncanvi solidari entre els membres d’una comunitat. Aquestes activitats no són noves, de fet, han existit sempre en cercles propers i de confiança; la novetat és el context en el qual es duen a terme: Internet, un model obert i interconnectat.

Amb aquesta introducció comença l’Informe de la Comissió Interdepartamental de l’Economia Col·laborativa de la Generalitat de Catalunya, presentat el 5 de setembre de 2017. Aquesta comissió interdapartamental fou creada el 2016, amb l’objectiu “d’ abordar l’encaix de l’economia col·laborativa i de plataformes a Catalunya i aprofitar-ne tot el seu potencial”. L’objectiu de l’estudi és “assolir un marc estable per al desenvolupament de l’economia col·laborativa, i fer difusió dels reptes i oportunitats que representa aquest nou fenomen“.

L’informe, si bé detalla en gran mesura l’impacte d’aquestes plataformes digitals als sectors de l’habitatge i la mobilitat, i les seves conseqüències en l’àmbit laboral i fiscal; falla a l’hora de conceptualitzar categoritzar les citades plataformes. Així, l’informe cau parcialment en la confusió conceptual que existeix avui dia al voltant d’aquest nou fenomen: Economia col·laborativa, gig economy, pooling economy, uberització… moltes són les fórmules que fem servir per referir-nos al que jo anomenaria “economia de plataformes”.

El que anomeno “economia de plataformes” deriva directament del que l’alemany Sascha Lobo va definir el 2014 com a “Plattform Kapitalismus“. Partint d’aquesta conceptualització de Lobo, distingeixo dos grans subgrups dins de l’economia de plateformes: L’economia col·laborativa i l’economia a la demanda. Aquesta distinció es basa en el tipus d’intercanvi, a escala general, entre compartició i lloguer. Si bé les plataformes digitals es poden classificar segons multitud de factors (grau d’intermediació, bé o servei accessible…) per a aquest article utilitzarem la citada distinció entre economia a la demanda i economia col·laborativa.

A grosso modo, podem definir l’economia a la demanda com aquella que permet prestar un servei o llogar un bé amb l’objectiu principal de tenir un benefici. Així, un individu o una empresa, realitzen una prestació de servei o lloguen un actiu o un bé de consum a un client (que pot ser empresa o particular) mitjançant la mediació d’una plataforma digital. Aquest és el cas d’exemples tan diversos com Uber en el sector del taxi, Deliveroo en el sector del menjar a domicili, Glovo en la missatgeria i recados, o TaskRabbit pel que fa a petites feines domèstiques.

- Publicitat -

Per altra banda, podríem definir l’economia col·laborativa (lògicament emprant una accepció molt àmplia de la paraula «col·laboració») com aquella que permet compartir una despesa generada per l’ús d’un bé o la realització d’una activitat determinada, compartint aquest bé o activitat. Així doncs dins d’aquesta categoria podem trobar plataformes com BlablaCar per al transport, Couchsourfing en el cas de l’allotjament, o Shipeer per a la missatgeria.

El cas AirBnb

Ara bé, tenim plataformes digitals que permeten els dos tipus d’ «economia» com ara AirBnb. Aquesta plataforma, que tantes externalitats negatives genera sobretot en l’àmbit de convivència i gentrificació, pot ser utilitzada de dues maneres ben diferents que cal distingir:

En primer lloc, ens trobem els casos on l’apartament només es destina a ús turístic. En aquests casos AirBnb produeix una forta externalitat en forma d’augment dels preus del lloguer. Cada cop més gent lloga els pisos a turistes mitjançant la plataforma, en tant que produeix uns ingressos considerablement superiors que llogar-lo de manera tradicional. Aquest tipus d’ús de la plataforma AirBnb és el que està perjudicant tantíssimes ciutats Europees, i representa un càncer per al mercat de lloguer, que d’una manera o altra cal extirpar.

En segon lloc, ens trobem els casos on es lloga un apartament habitat permanentment, de forma parcial (per habitacions) o temporal (durant l’estiu o l’hivern). En aquest cas una família pot pretendre reduir els costos inherents a l’habitatge, llogant una habitació buida, o tot l’apartament durant un període que és infrautilitzat. Contràriament al primer cas, els llogaters no en treuen un benefici net, sinó que els permet retallar costos quotidians. També contràriament al primer cas, les externalitats negatives són menors, ja que els problemes de convivència es redueixen (desapareixen si només es lloga una habitació), i no es produeix el terrible augment de preus del lloguer que desemboca en una gentrificació salvatge.

AirBnb representa un cas poc paradigmàtic, en tant que la majoria de plataformes se situen exclusivament dins l’economia a la demanda o l’economia col·laborativa. Aquest és el cas sobretot d’empreses com Deliveroo, TaskRabbit o Uber, plataformes de l’economia a la demanda que creen una xarxa de treballadors autònoms «a la demanda». Aquest tipus de plataformes, habitualment categoritzades com a plataformes «Uberitzades», es basen en la creació dels anomenats «mercats de treball digitals». Així doncs Deliveroo, TaskRabbit o Uber, creen un mercat de treball de repartidors, manetes (des de lampistes fins a cangurs) i conductors, disponibles en tot moment per a prestar el servei desitjat.

El paper dels treballadors

Els treballadors i treballadores d’aquestes plataformes, acostumen a lloar la flexibilitat de les hores de treball, en tant que poden seleccionar ells mateixos (sempre amb antelació) quan volen treballar i quan no. Per altra banda, sovint critiquen els miserables salaris, on es paga cada cop més per comanda que per hora treballada. Caldria recordar que aquest sistema de remuneració no és nou, sinó que tradicionalment es coneix com a treball a preu fet, i està prohibit segons l’Estatut dels Treballadors (que tanmateix no s’aplica en el cas dels autònoms, d’aquí la picaresca). Així doncs la reivindicació d’aquests treballadors autònoms acostuma a variar des d’un millor salari, fins al reconeixement el caràcter laboral de la seva relació amb la plataforma. Deixant de banda la línia vermella dels drets laborals, aquestes plataformes uberitzades argumenten que proporcionen feines per a estudiants que es volen treure un sobresou. Sense negar aquesta possibilitat (a qui més qui menys li agradaria pedalar unes hores a la setmana per poder pagar-se les copes del dissabte), no oblidem que certes persones converteixen el treball per aquestes plataformes en el seu treball habitual, a causa de la forta precarització de la societat. Cal dir, però, que algunes d’aquestes empreses limiten les hores treballables o els ingressos a percebre, per tal d’evitar aquestes situacions extremes.

Així doncs caldria començar a diferenciar en l’àmbit quotidià quines plataformes formen part d’un tipus d’economia o altra, i quines plataformes són estrictament uberitzades. És aberrant referir-se a empreses que fomenten el treball a preu fet com a economia col·laborativa, però també no comprendre els avantatges d’un bon ús de certes plataformes com AirBnb o Blablacar. També cal que el Govern es posi mans a l’obra a l’hora de regular aquest fenomen: Cada buit legal que es deixa, és una oportunitat guanyada per certes plataformes que basen el seu model econòmic en la violació de drets, sobretot dels treballadors. Tanmateix el Govern també pot anar més enllà de la pura regulació i apostar per una estratègia de creació de plataformes en sectors poc rendibles econòmicament però molt rentables socialment. A França, la SNCF va comprar el setembre de 2014 una plataforma per compartir cotxe en trajectes quotidians de curta distància: 123envoiture.com. Així la companyia de ferrocarrils francesa va rebatejar la startup amb el nom d’IDvroom i la va incloure en la seva oferta de transport porta a porta. Per altra banda, Geopost, filial del Groupe La Poste, ha comprat aquest 2017 la start-up de missatgeria Stuart per tal reforçar les entregues express, sobretot en l’àmbit de la last mile. En definitiva, l’economia de plataformes ha arribat per quedar-se. Suposa un nou model d’intermediació i organització del treball que permet superar molts costos de coordinació existents en múltiples sectors. Per consegüent cal ser intel·ligents i fer-ne un bon ús que reverteixi sobre tota la societat.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca