Una radiografia de l’independentisme abans del 21D

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Les eleccions catalanes del proper 21 de desembre són una nova prova de foc pel moviment independentista. Després d’una declaració d’independència que no s’ha materialitzat, s’ha iniciat un període d’autocrítica per analitzar quins errors s’han comès i quins han de ser els passos a seguir a partir d’ara.

Les eleccions, també, permetran redissenyar el mapa polític català i conèixer quin és el suport real de cada partit, després d’una legislatura en la que els dos principals partits independentistes, l’actual PDECat i ERC, es van presentar plegats sota el paraigües de Junts pel Sí.

Val la pena, doncs, fer una radiografia de l’independentisme abans del 21 de desembre i veure, amb perspectiva, d’on venim i què podem esperar d’aquestes eleccions.

Junts per Catalunya i el pas al costat del PDECat

Després de la negativa d’ERC a configurar una nova llista de país, el PDECat ha optat per impulsar una nova candidatura que vagi més enllà del propi partit. Amb l’objectiu de que la llista sigui el més transversal possible, el Consell Nacional de la formació va donar carta blanca a Carles Puigdemont per estructurar la candidatura, que ha de permetre encarar les eleccions del 21 de desembre amb possibilitats de guanyar.

La llista de Puigdemont, que rep el nom de Junts per Catalunya, comptarà amb la presència destacada de Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana entre els anys 2015 i 2017. Sànchez ocuparà el segon lloc per Barcelona, just per darrera de Carles Puigdemont. Aquesta incorporació es produeix després de que els socis de l’ANC optessin, a través d’una consulta interna, per promoure una candidatura independentista unitària que, finalment, no s’ha pogut concretar.

Una de les incògnites que es plantegen és com respondrà l’independentisme després del fitxatge de Sànchez per JuntsXCat. L’entrada a la presó del dirigent independentista ha suscitat una onada de solidaritat cap als “Jordis”, que podria veure’s reflexada a les urnes el proper 21 de desembre si Junts per Catalunya sap canalitzar bé la presència de l’ex-president de l’ANC a les seves llistes.

Alhora, a la llista de Junts per Catalunya també hi ha Jordi Turull, Josep Rull, Clara Ponsatí i Meritxell Borràs, tots ells consellers del Govern durant l’última legislatura. Més enllà dels consellers, però, la candidatura està formada per personalitats provinents de la societat civil i del món municipal i, en conseqüència, s’ha optat per deixar de banda els principals dirigents del PDECat, que no aniran a les llistes.

- Publicitat -

Prova d’això és que Josep Maria Forné, que fou cap de llista de Junts pel Sí a Lleida a les últimes eleccions, aquest cop ho serà per Junts per Catalunya. A Tarragona, en canvi, es comptarà amb la presència d’Hèctor López Bofill, antic militant d’ERC i cap de llista de Solidaritat Catalana a les eleccions autonòmiques de 2010.

Els qui també formaran part de la candidatura de Puigdemont seran Ferran Mascarell, ex-conseller de Cultura, Aurora Madaula, una de les impulsores de la Llista unitària 1 d’octubre, i Martí Anglada, delegat de la Generalitat a França cessat després de l’aplicació de l’article 155, juntament amb Quim Torra, expresident d’Òmnium Cultural, i el sociòleg Salvador Cardús.

Junts per Catalunya també comptarà amb el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, i la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras, tots dos alcaldes del PDECat. En aquesta candidatura, però, ningú posa en dubte que Carles Puigdemont és el principal actiu. Després de l’1 d’octubre i la Declaració d’Independència, el procés català ha tornat a ser protagonista als principals mitjans del món i, el President, n’ha estat la cara visible.

Així doncs, l’objectiu de Junts per Catalunya és presentar-se a les eleccions com la llista del president, aquell escollit pel Parlament i cessat pel govern espanyol. D’aquesta manera, es pretén donar un missatge clar a la comunitat internacional: el president que ha fet la declaració d’independència continua tenint el suport dels catalans i catalanes per començar a construir la nova República.

Tot i que està clar que Puigdemont serà el candidat a la presidència si Junts per Catalunya guanya les eleccions, sobre la taula hi ha la hipòtesi de que la llista del president no sigui la més votada i, en canvi, sí que ho sigui la d’ERC, tal com indiquen les enquestes. Diferents dirigents d’Esquerra s’han mostrat partidaris d’investir a Puigdemont, encara que la seva llista no sigui la més votada. Aquesta decisió, però, contrasta amb la situació legal de Puigdemont. Si Puigdemont és escollit president i retorna a Catalunya per prendre possessió, tal com ha afirmat, corre el risc de ser detingut i empresonat. Així doncs, malgrat que Puigdemont es presenti a les eleccions com el candidat a la presidència de Junts per Catalunya, podria no prendre possessió i, si tornés a Catalunya i ho fés, podria ser detingut. Per tant, Junts per Catalunya i el conjunt de l’independentisme s’haurien de plantejar la hipòtesi de que Puigdemont no pogués ser president i, en conseqüència, la següent qüestió s’hauria de posar sobre la taula: qui hauria de ser el nou president de la Generalitat de Catalunya?

Si Junts per Catalunya fos la llista més votada, existiria la possibilitat de presentar al número 2, Jordi Sànchez, com a candidat a la presidència, sempre i quant aquest hagués sortit de la presó. Si no, Junts per Catalunya hauria de decidir quin seria el seu candidat a la presidència un cop ja celebrades les eleccions. Si, enlloc de Junts per Catalunya, la candidatura més votada fos la d’ERC, existiria la possibilitat de que la número dos, Marta Rovira, fos candidata a la presidència.

A les últimes eleccions celebrades a Catalunya, però, la candidatura més votada fou En Comú Podem, encapçalada per Xavier Domènech. Si aquest fet es repetís, suposaria un cop dur per l’independentisme, ja que veuria truncades les possibilitats de culminar el procés cap a l’Estat independent. Alhora, s’obriria la possibilitat d’un pacte d’esquerres entre Catalunya en Comú i PSC, que deixaria enrera l’eix nacional i es centraria en l’eix social.

Una de les altres incògnites que giren entorn la candidatura de Junts per Catalunya és quin serà el nou full de ruta que assumirà després de les eleccions del 21D. Quins són els propers passos a seguir per constituir Catalunya com a República independent? Quin paper jugaran el president i els consellers des de Bèlgica? Es materialitzarà la Declaració d’Independència del Parlament i, si és així, amb quins terminis? No són poques, doncs, les preguntes sense resposta a les que haurà de fer front la candidatura.

Junts per Catalunya, més enllà del llarg etcètera d’independents, tindrà el President com a principal actiu electoral i, tot i les incògnites plantejades, es presenta a les eleccions amb l’objectiu de guanyar i investir, de nou, a Puigdemont.

Esquerra també surt a guanyar

Si la llista del president opta a ser primera força, ERC no es queda enrera i també surt a guanyar. Els republicans, que havien defensat una candidatura única que anés més enllà de JxSí i hi inclogués la CUP, han optat finalment per presentar-se a les eleccions amb Demòcrates, Moviment d’Esquerres i Avancem, tres formacions que ja tenien representació parlamentària dins de la candidatura de Junts pel Sí. Antoni Castellà, de Demòcrates, ocuparà el 15è lloc a la llista d’ERC a Barcelona mentre que Fabian Mohedano, d’Avancem, ocuparà la 27a posició.

Els qui també formaran part de les llistes d’Esquerra són Raül Romeva, ex-eurodiputat d’ICV i cap de llista de Junts pel Sí a les últimes eleccions, i Carme Forcadell, presidenta de l’ANC entre 2012 i 2015 i presidenta del Parlament durant la darrera legislatura. Els consellers Carles Mundó i Toni Comín, per la seva banda, també ocuparan el 5è i el 7è lloc de la llista d’Esquerra per Barcelona.

Presentar-se en solitari és, segons afirmen des del propi partit, una eina per arribar a més sectors de la societat i ampliar la base social independentista. Així doncs, els republicans han fet seva la tesi de que, amb llistes separades, l’independentisme obtindria més vots i, en conseqüència, s’ampliaria la majoria parlamentària a favor de la independència.

Un dels trencaclosques que ERC hauria de resoldre si guanyés les eleccions seria quin ha de ser el candidat a la presidència. Si bé un sector del partit opta per tornar a investir Carles Puigdemont, altres veus optarien per investir a Marta Rovira com a presidenta de la Generalitat i donar a Puigdemont el càrrec de president simbòlic de la República Catalana. Aquesta última opció, que és la majoritària a les files de Demòcrates, ha despertat recels i, ara per ara, encara no s’ha proposat formalment.

Un dels avantatges que té ERC en l’escenari post-electoral és que, si la geometria parlamentària ho permetés, podria triar entre formar un govern de concentració nacional amb Junts per Catalunya i la CUP o, en canvi, podria optar per un govern d’esquerres amb Catalunya en Comú, tal com ha deixat entreveure Oriol Junqueras en una de les seves cartes des de la presó. Aquesta última opció, que ha guanyat força després del trencament d’Ada Colau amb el PSC a l’Ajuntament de Barcelona, estaria ben vista per Pablo Iglesias, que ja ha anunciat que, quan aquesta possibilitat es posi sobre la taula, serà consultada a les bases.

A diferència de Junts per Catalunya, el cap de llista d’ERC, Oriol Junqueras, no pot fer campanya electoral mentre estigui a la presó, de manera que el lideratge de la formació recau, en aquests moments, en Marta Rovira, que té el suport de Junqueras i dels quadres del partit.

Malgrat la situació judicial de Junqueras, ERC té la possibilitat, per primera vegada des de la II República, de tornar a guanyar unes eleccions autonòmiques. Si més no, així ho indiquen les enquestes publicades en els darrers dies, que donen una àmplia forquilla als republicans d’entre 35 i 45 escons.

Esquerra Republicana, doncs, es presenta a les eleccions del 21 de desembre amb possibilitats no només de guanyar, sinó també de marcar, a partir del dia 22, el nou full de ruta del país.

La CUP: mateix discurs, llistes renovades

La Candidatura d’Unitat Popular, que a les últimes eleccions va obtenir 10 diputats, encara el 21 de desembre amb el mateix discurs rupturista que les últimes. Tot i així, una de les veus més destacades en la darrera legislatua, Anna Gabriel, no repetirà com a candidata, seguint la política de renovació del partit.

El cap de llista per Barcelona serà Carles Riera, que ja va formar part de les llistes de la formació a les últimes eleccions però no va obtenir l’acta de diputat. En el segon lloc l’acompanyarà Maria Sirvent, una advocada especialitzada en qüestions d’habitatge i gènere i que, després de les eleccions municipals de 2015, ha estat regidora a Terrassa. A Lleida, la cap de cartell és Mireia Boya, que ja ha estat diputada de la CUP durant la darrera legislatura. Ella, però, no es veu afectada per la política de renovació del partit, ja que entrà al Parlament l’any 2016 després de la renúncia de Ramon Usall.

A Girona, qui encapçalarà la llista de la CUP serà Natàlia Sánchez, que ja va encapçalar la candidatura de la CUP de Figueres a les eleccions municipals, mentre que a Tarragona la llista estarà encapçalada per Xavier Milian i Josep Mañé, respectivament.

Una de les crítiques que ha rebut la CUP és la poca implicació en el procés que ha tingut últimament i que ha provocat, entre d’altres, la baixa d’Adam Majó, un històric de l’organització amb més de 27 anys de militància. Segons ell, la distància “entre la retòrica i la pràctica” ha portat a “que hi hagi més presos independentistes de Convergència que de la CUP”. Malgrat això, les veus crítiques dins del partit són quasi-bé inexistents i, en aquests moments, la unanimitat entorn el projecte independentista és clara.

Els interrogants, però, es presenten al moment de decidir quin ha de ser el paper de la CUP en aquesta nova legislatura. Si bé els cupaires van provocar el pas al costat d’Artur Mas l’any 2016 per investir a Carles Puigdemont, ara s’obre la possibilitat de que Puigdemont no pugui ser investit arran de la seva situació judicial. Això provocaria, doncs, que s’obrís un període de reflexió dins la formació anticapitalista per decidir si s’opta per investir un altre candidat de Junts per Catalunya o, en canvi, es decideix investir a Marta Rovira, nº2 d’ERC.

Un dels riscos de que l’independentisme es presenti en llistes separades seria la pèrdua de vots de la CUP cap a ERC. Si bé a les eleccions de 2015 ERC es presentava dins de JxSí amb Artur Mas com a candidat a la presidència, aquest cop ERC es presenta en solitari i, tots aquells vots que van anar a parar als anticapitalistes com a mostra de rebuig al candidat convergent, aquest cop podrien tornar a Esquerra.

En aquest sentit, la formació anticapitalista ha intentat obrir la candidatura i sumar a Dante-Fachín a les llistes però, finalment, l’ex-diputat de Podem ha optat per no concórrer les eleccions i constituir un nou partit, Som Alternativa. Per la seva banda, l’organització encapçalada per Teresa Forcades, Procés Constituent, tampoc s’ha incorporat a la candidatura de la CUP, tot i les converses mantingues i la predisposició de totes dues parts.

La CUP, doncs, afronta les eleccions del 21 de desembre amb l’objectiu de consolidar la seva presència al Parlament i marcar perfil propi davant d’ERC i Junts per Catalunya, amb la incògnita de quin serà el seu paper en el moment d’investir el nou president de la Generalitat.

Candidatures separades, projecte compartit

Malgrat les diferències ideològiques, totes tres formacions han deixat clara la voluntat de continuar treballant colze a colze per transformar la declaració d’independència en una realitat i, en la nova legislatura, continuar el camí cap a la constitució de la República Catalana. No serà fins el 21 de desembre, un cop celebrades les eleccions, que el mapa polític català quedarà remodelat i, amb noves cartes sobre la taula, totes tres candidatures hauran d’assumir els resultats per donar resposta a la voluntat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca