El dimecres passat, vaig tenir la sort de dinar a casa d’un líder dels Comitès de Defensa de la República de l’Eixample esquerra. Durant la pausa del dinar, estàvem mirant Tv3. Parlava obertament de com els CDR havíem paralitzat el país. CDR eren unes sigles desconegudes que en l’últim mes han centralitzat l’activisme de Catalunya. Davant de tots els rumors publicats a la premsa, ens fem la pregunta, què són els Comitès de Defensa de la República?

Una idea d’inspiració cubana

En primer lloc val a dir que és una estructura informal. Actualment hi ha una estructura central, sintetitzada en el Twitter homònim. No existeix ni com a partit polític, ni com a associació. El seu nom s’inspira en els Comitès de Defensa Revolucionaris de la Cuba socialista. Amnistia Internacional els defineix de la següent manera: “mobilitzar la gent per defensar la revolució i les conquestes del socialisme”. Constitueixen l’organització de masses més gran de Cuba i existeixen a tots els barris, en la tasca col·lectiva de vigilància contra l’activitat contrarevolucionària. Actualment tenen a La Calle, revista de la gente, el seu òrgan oficial. És evident que les funcions dels CDR catalans i cubans són radicalment diferents. Però comparteixen l’organització interna (segons ha pogut confirmar Revista Mirall) i en l’esperit.

El naixement de l’auto-organització

Els comitès de Defensa de la República neixen entorn de l’esquerra radical independentista aprofitant l’ocupació de la Universitat de Barcelona a finals de setembre. Allà sorgeix la idea d’organitzar cèl·lules autònomes amb un fort comandament centralitzat. Els quadres de les diferents joventuts polítiques en un primer moment van ocupar-se de l’organització, sempre en col·laboració les unes amb les altres. La idea sota la que es van fer, era la següent. El comandament central ha de ser capaç de poder donar un consigna i que milers de militants en diferents punts del territori la compleixin, amb un ample marge d’autonomia. L’objectiu havia de ser que s’obrissin els col·legis i es pogués votar. Això s’havia de fer sense que hi hagués violència per part dels manifestants. Els CDR doncs, eren eines que executaven sobre el terreny les consignes donades i la seva capacitat de decisió independent era la de com executar-les sobre el terreny. No de discutir les mateixes consignes.

D’aquesta manera, s’idea que durant el cap de setmana previ a l’1-O hi hagi militants que puguin ser els ulls de les organitzacions independentistes i que facin d’enllaç entre els col·legis ocupats. En un primer moment la consigna era de ser invisible, el dia 1 l’objectiu era defensar el col·legi. Ni deixar-se identificar per la policia, ni fer-se notar. En aquest punt, les úniques joventuts independentistes que no hi participaren, van ser les JNC, que van fer els seus propis comitès i tenien la seva pròpia xarxa d’informació. Així en un primer moment són formats per joves militants d’Arran i les JERC principalment. Però les diferents joventuts polítiques s’hi han sumat. I també gent independent que amb la desmobilització de l’ANC i Òmnium ha vist en aquest grup, una organització que dóna sortida als seus ideals.

El seu mite fundador és la defensa dels col·legis electorals de l’1-O. Aquell dia, a cada col·legi es va poder veure un encarregat del Comitè que supervisava les feines de defensa del col·legi i organitzava les accions de no-violència que s’havien de dur a terme. Alhora era el contacte centralitzat de les diferents organitzacions polítiques que vetllaven per la seguretat del centre i per tenir una imatge en panoràmica dels que estava passant.

De l’èxit de l’1-O a la vaga general del dia 8

Des d’aquell dia els comitès s’han multiplicat. Aquests són completament oberts a la ciutadania, a les xarxes podem veure com recomanen posar-se en contacte amb altres membres a través de Telegrama. Com s’ha pogut comprovar el seu nom va canviar; al passar de Referèndum a República, per les seves tasques combinades d’autodefensa, propaganda, eficàcia i acció han atret milers de persones que creien que l’ANC i Òmnium mantenien un perfil baix post-referèndum. El dia 14 d’octubre a Sabadell feien la seva primera trobada nacional com a organització independent, per tal de fer efectives les tasques de coordinació.

El dia 4 de novembre va néixer el perfil de Twitter oficial dels CDR de Catalunya, des del qual s’ha facilitat les tasques de coordinació. Aquest Twitter surt després de la quarta assemblea nacional de CDR a Manlleu el 4 de novembre, que dóna per feta l’organització interna dels CDR, coordinades ja en l’àmbit nacional. D’altra banda fa un crida a la participació de tots els ciutadans per defensar la República i l’alliberament de tots els presos polítics. A més d’anunciar les accions de la vaga del dia 8.

Es crea un paraigua que agrupa en l’àmbit del principat tots els CDR. Actualment també els podem trobar a Menorca i Mallorca. Els CDR segueixen les consignes de les entitats sobiranistes, bàsicament ANC i Òmnium, i s’ha pogut apreciar com el bloc dels seus voluntaris pertanyen a partits majoritàriament d’esquerres i revolucionaris. D’aquesta manera el perfil tòpic d’un voluntari seria el d’una persona jove, antifeixista, republicana i feminista.

L’organització actual es basa en assemblees de districtes o pobles, alhora dividides per barris. D’aquestes assemblees de districte en sorgeix una “executiva” formada per membres de l’assemblea que posa a la pràctica les decisions preses. Aquestes “executives” volen ser i són un reflex de les diferents organitzacions polítiques o cíviques que habiten el barri.

El passat dimecres es va veure com la mobilització sobre el terreny de més de 15.000 voluntaris per tota la geografia catalana, van provocar un caos logístic que va durar des de les 6 del matí fins les 12 de la nit. Aquesta mobilització, la segona, ha estat descrita per diferents líders independentistes com una gimnàstica revolucionaria per accions futures. Aquell dia també va ser el primer que el “comandament central” (el CDR de Catalunya) va donar instruccions per Twitter de les diferents operacions que es feien sobre el terreny, donant instruccions concretes a les cèl·lules i els voluntaris oportuns; va ser l’Operació Fronteres. Es evident que des de l’1-O es va fer un salt qualitatiu. Els talls de la vaga van ser organitzats implicant cotxes en moviment i voluntaris amb responsabilitats més altes que altres, sempre amb contacte amb un responsable superior. Es van organitzar vigies, torns, queviures, etc…

Els comitès de defensa de la República són cèl·lules autònomes, ideològicament heterogènies, formades bàsicament per militants de partits de tot l’espectre ideològic i pensades per l’acció directa. Ens trobem amb una estructura combativa que pot fer front a accions concretes en manifestacions de masses. O que pot dur a terme tasques d’agitació descentralitzades i amb un gran nivell d’autonomia alhora que disciplina i eficàcia. Una estructura flexible en tots els sentits del terme que s’adequa a les demandes revolucionàries dels diferents partits, alhora que dóna sortida a les inquietuds de mobilització d’una gran part de l’independentisme.