Humiliar les institucions d’un país per intimidar tot un poble. La deriva maquiavèl·lica contra els representants independentistes té un objectiu molt clar, enfonsar la moral del moviment sobiranista que el 21 de desembre pot derrotar a les urnes el bloc del 155 i l’equidistància aliada amb l’opressor.
L’historial és molt clar, la primera autoritat del país, el president de la Generalitat, és a l’exili. La segona autoritat, la presidenta del Parlament de Catalunya, ha passat una nit a la presó. La institució que representa la veu dels seus ciutadans, el Parlament, dissolt sense cap altra voluntat que la de l’autoritari polític. La institució que representa el govern del país, la Generalitat, intervinguda. Mig Govern a l’exili, l’altra meitat a la presó. Els líders de les dues entitats independentistes més importants, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i Òmnium, respectivament, empresonats. L’estratègia de l’Estat és explícita, humiliar les institucions per desmoralitzar la majoria popular que representa l’independentisme per evitar la seva victòria electoral el 21-D.
L’empresa que té davant l’independentisme és molt clara, ha de guanyar les eleccions del 21 de desembre i no ha de caure en debats partidistes que desvirtualitzin l’hora greu que viu el país. Desmoralitzar i dividir l’enemic és l’estratègia per derrotar l’adversari, caure en la trampa és responsabilitat dels actors que participen en la batalla. La cita electoral clama per un programa electoral amb un punt molt clar, aplicar la Llei de Transitorietat. Fer efectiu el triple mandat: el del 27-S, l’1-O i el 21-D. No hi ha Unió Europea ni entitat supranacional que pugui discutir la legitimitat.
L’aturada de país del 8-N va ser la prova pilot per veure quina era la capacitat real dels Comitès de Defensa de la República i la Intersindical – Confederació Sindical Catalana. L’èxit de la mobilització demostra que les forces populars estan llestes per controlar el territori, com ja ho va fer el Comitè Revolucionari en la segona República espanyola quan el govern monàrquic va abandonar les seves posicions davant la derrota electoral del 31. Si hi ha unitat d’acció i cohesió, desembre podem guanyar un país. És moment perquè l’independentisme no defalleixi davant la humiliació de qui vol derrotar l’anhel de llibertat.